La pròrroga pels pèls de Golfus de Roma atia encara més el debat sobre la relació del català i les grans audiències #Auca43
Proeses?
El 20 d’octubre, Mercè Martínez piulava un valent fil per defensar Golfus de Roma, musical que l’actriu protagonitza al Teatre Condal. Explicava que començaven a “tocar campanes i no sonen a pròrroga”, lliscava que amb la tímida assistència de públic no hi havia prou per mantenir la costosa maquinària d’un muntatge d’aquesta mida. Comentava també la gènesi del projecte, que els productors havien realitzat una “proesa” per atrevir-se a traduir al català un espectacle que ja venia rodat de Madrid. “Ara per ara, fer cultura en català es va convertint en una proesa i en una temeritat per la quantitat de diners que pots arribar a perdre”.
Ja fa gairebé un mes que fem GOLFUS DE ROMA i em pregunto on son ara tots aquells que es queixen perquè no hi ha musicals de gran format EN CATALÀ?
Obro fil👇 pic.twitter.com/rtsBHdgRjD— Mercè Martinez (@mercetinez) October 20, 2022
Treure la llengua
Cert, Mercè, cada temporada ens queixem que el català –llengua majoritària del teatre de text– està gairebé proscrit dels musicals de gran format, però no és només un problema de llengua, manca també la creació original més enllà de les franquícies –amb honroses excepcions com La filla del mar– i també trobem a faltar obres del gènere menys conegudes, com podria ser Golfus, que no s’aferrin a referents de Broadway o directament versionen pel·lícules d’èxit de Hollywood. Topem amb un públic “majoritari” (no valen petits aforaments) amb els seus gustos, les seves dèries idiomàtiques i amb el misteri, sovint publicitari, que fa que la gent compri entrades. Sigui com sigui, la piulada de la Mercè Martínez ha activat el debat i potser també ha fet bullir l’olla perquè –bona notícia– s’acabi per prorrogar Golfus de Roma com a mínim fins al 8 de gener. Repassarem el tema –per al pròxim número d’Entreacte preparem un dossier per parlar-ne– i pels volts de Nadal, quan ens demanen als del gremi “quina entrada puc regalar als sogres, la tieta, la parella… que no van mai al teatre” ja tindrem almenys una opció clara.
Masculinitats
S’anunciava com un dels plats fort del festival Temporada Alta i no va decebre. Petroleo de la companyia argentina Piel de Lava va estar a l’altura de les expectatives. Quatre actrius –superba Pilar Gamboa– que interpreten papers masculins, i tot ambientat a una plataforma petroliera, el segon entorn global més macho després del Far West dels cowboys. En realitat el conflicte és mínim, gairebé imperceptible, amb situacions estirades com un xiclet de realitat, amb tones de la veritat que a Buenos Aires aconsegueixen a còpia d’improvisacions i assajos perllongadíssims. Tot per revelar l’absurditat d’alguns comportaments, codis de la masculinitat rància que es van desfent a poc a poc, com un glaçó fora del congelador. Cal molta intel·ligència per trenar tantes idees en un espectacle sense discursos suats ni artilleria del conflicte. Unes sabates de taló i un vestit de lluentons poden ser armes ideològiques de subversió, tan simple i tan complicat. Petroleo mereix tornar, fer temporada a Barcelona (productors, afanyeu-vos), una lliçó contra la tirania de gènere que hauria d’omplir-se, també, de públic adolescent.
Noves estrelles
També especialment indicat per a públic jove, el Festival RBLS, que desplega el seu programa fins al pròxim diumenge 20 de novembre. S’hi combinen funcions d’espectacles rodats com Ragazzo de Lali Álvarez, Conseqüencies de Moveo (dissabte 19 a Santa Coloma de Gramanet) i Excalibur d’Hermanas Picohueso (funció avui a la Naw Ivanow), amb altres propostes de companyies emergents com Mea Culpa i Júlia Barbany que presenten peces a l’Antic Teatre el pròxim cap de setmana. Entre les iniciatives d’aquesta edició, RBLS ha posat en marxa un projecte de creació comunitària en col·laboració amb la Sala Fènix. Cordinat per Atòmica (Pere Borrell i Clara Rueda), l’espectacle A Star Is Born involucra joves i entitats del barri de les Roquetes de Barcelona amb la música com a tema i fil conductor, i amb el rerefons de la memòria col·lectiva. S’estrenarà al Teatre Tantarantana el dimarts 13 de desembre, amb entrada gratuïta.