Tribuna de l’APCC (Associació de Professionals de Circ de Catalunya) coincidint amb la inauguració del Grec dedicat al circ.
El circ a Catalunya és una art escènica en creixement, amb ambicions i amb ganes de ser molt més reconegut. El circ omple programacions diürnes en festes majors i al carrer; el seu caràcter, sovint molt accessible i per a tots els públics, fa que sigui imprescindible per al gaudi del gran públic. El circ agrada, el circ sorprèn i el circ genera empatia davant d’un cos que es posa en risc.
El circ està molt present a fires estratègiques com Fira Trapezi o Fira Tàrrega, a més d’altres i diversos festivals d’arts escèniques: Fira de Circ de la Bisbal o Circ Picat, per exemple, i enguany el Grec li dona molt protagonisme. I no oblidem que el circ està present al TNC i és protagonista d’una producció del Liceu. Fins i tot premis d’arts escèniques més generalistes ja el reconeixen, com ara els Premis de la Crítica que organitza Recomana.cat o els Max. El circ es belluga, i es belluga amb força.
En l’àmbit de la formació, les escoles de circ a nivell amateur i socioeducatiu creixen en nombre i, sobretot, en alumnes. Actualment comptem amb més de 60 centres arreu de Catalunya amb un total de 5.500 alumnes que practiquen circ perquè és una activitat física, creativa i col·laborativa i no competitiva, i que conté de forma inherent valors positius.
La situació és diferent quant a la formació professional, ja que el circ disposa d’estudis reglats a Catalunya però sense validesa acadèmica, i aconseguir la titulació superior equivalent a la universitària, com la de l’Institut del Teatre, encara va per llarg. A més, sembla que la nova Llei estatal d’ensenyaments artístics no reconeixerà el circ, malgrat la feina ingent de les associacions professionals de tot l’Estat. Volem evitar que els i les nostres artistes més joves continuïn marxant a l’estranger si volen formar-se a aquest nivell.
Creuar fronteres
A nivell artístic, el circ es diversifica i per tant creix en estils, formats… Companyies noves i d’altres amb llarga experiència aposten per propostes diverses que exploten el potencial del circ i creuen les suposades fronteres amb altres disciplines i arts. Diferents generacions, amb diferents recorreguts, formacions i experiències, es troben en una recerca de llibertat per anar més enllà, fugir del més habitual, del que s’espera que és el circ, i trobar l’originalitat.
Un 65% de professionals del circ cobren menys de 1.000 euros nets al mes de mitjana, i més del 25% no perceben més de 500 euros
Aquest creixement es troba amb obstacles que no tothom pot salvar. Alguns són els mateixos que es pateixen al món del teatre: la inestabilitat de la professió, la precarietat de la feina. L’enquesta de professionals de circ del 2022 elaborada per l’APCC conclou que un 65% de professionals cobren menys de 1.000 euros nets al mes de mitjana, i que més del 25% no perceben més de 500 euros, i a més revela més precarietat en les persones joves i de gènere femení.
Els i les artistes abandonen la seva professió i afició per la manca de recursos, la inestablitat, la manca de reconeixement… Des de l’associació ens preocupen especialment els i les artistes joves, que piquen a portes que sovint només s’obren, i no sempre, per a les poques companyies reconegudes i conegudes .I és que el circ actual encara pateix manca de coneixement per part del gran públic.
L’imaginari de circ de moltes persones i també d’alguns mitjans de comunicació roman ancorat al segle XIX o als anys setanta. Des de l’APCC treballem des de fa molt de temps per actualitzar referents i difondre la creació d’avui en dia, i a poc a poc noves formes de fer circ aconsegueixen espai a festivals, programacions i mitjans i comparteixen espai amb estils més habituals fins ara.
Diversitat i reconeixement
Estem orgullosos de la nostra diversitat d’estils i volem que continuï per sempre, però ara tenim un circ que vol trencar les fronteres amb què es troba i que necessita suport, estrenar, equivocar-se i tornar a provar fins a trobar la fórmula amb què arribar a més espais i públics.
Així, creix el nombre de propostes concebudes per exhibir-se en sala (amb creació de llums i so, un públic més concentrat i atent, sovint amb dramatúrgia, sigui en forma de text o no…). Més artistes conceben espectacles no forçosament comprensibles per als infants i que no són còmics i amables, peces per a públic adult. Altres propostes difuminen fins a fer desaparèixer les fronteres (si existeixen) amb el teatre, la dansa, els titelles, etc., i també n’hi ha que aposten per formats petits, espais cuidats, íntims…
Un circ allunyat del que abunda en les programacions habituals. Un circ que creiem que fa créixer la nostra art escènica i la diversifica encara més, i que ens permet arribar a més públics. Però perquè això sigui possible cal que les parets on sovint s’emmarca el circ trontollin i es moguin. Cal que el risc que adopten aquests artistes amb les seves propostes vagi més enllà de l’escenari i arribi a les decisions de programació, a les tan necessàries activitats per generar públics, als mitjans de comunicació, etc.
Tenim el convenciment que, com la resta d’arts escèniques, el circ també trencarà aquestes parets. Esperem que el camí no sigui molt llarg i els i les artistes joves puguin fer-ho en millors condicions i amb més reconeixement.
