La ciutat ja no és el desert escènic estival d’altres temps, alguns espais ens esperen amb l’aire condicionat engegat Auca#79
Publicitat
Rodoreda a París
Comencem la repassada de les sales de Barcelona obertes a l’agost amb el Teatre Gaudí. La sala del carrer St. Antoni Maria Claret, 120, ofereix un menú doble d’estiu amb la dramatització de dos contes de Mercè Rodoreda, Nit i boira i Paràlisi, un homenatge a l’escriptora coincidint amb el 40 aniversari de la seva mort. Maria Casellas dirigeix les dues històries en versió d’Ever Blanchet. Per una banda, el diàleg de dos homes a un camp de concentració; de l’altra, el solitari enyorament d’una dona que evoca el desig de ser estimada. Joan Marmaneu, Òscar Castellví i Maria Clausó formen el repartiment de Mercè Rodoreda en el triangle de París, destacat muntatge de l’agost que es podrà veure tot el mes, fins al dia 27.
Manual del bon feixista
Quan es va estrenar a Temporada Alta al desembre, Instruccions per a fer-se feixista ja apuntava maneres. Ara, dues eleccions després, amb la ultradreta traient el cap per molts ajuntaments i governs autonòmics de l’Estat, amb els casos de censura patits ja (i els que queden), l’espectacle de Miquel Gorriz basat en l’assaig de Michela Murgia es fa encara més necessari. Mercè Arànega ja té més apamat el seu registre stand up comedy després dels dies de rodatge de juliol, i encara podrem gaudir l’obra a La Villarroel fins al 13 d’agost. Que ningú pateixi que el títol treballa la ironia, gairebé el sarcasme. Però una advertència ens deixa clara, és més fàcil caure en la intolerància del populisme que construir eines per explicar la complexitat de la realitat.
Vida de camp
El segell de Nelson Valente ha estat ben present al juliol amb la trilogia d’obres presentades a diferents sales de proximitat, com Rodríguez versus Rodriguez que encara podeu recuperar a la Sala Versus Glòries fins al pròxim dissabte 5. Si no en sou a temps, no patiu. A partir de l’11 d’agost, Valente ha deixat empremta en la supervisió artística d’Els rapinyaires, la nova obra de Roc Esquius amb un repartiment encapçalat per Roser Batalla secundada per Ramon Godino, Óscar Jarque i Rafaela Rivas. La companyia Apunta Teatre presenta una història que trenca els mites sobre la suposada idealització de la vida a les zones rurals, argument apropiat en època d’èxode a les ciutats.
Refrescar-se
Seria ben fàcil fer servir en qualsevol punt d’aquest article de guàrdia el terme “comèdia refrescant”. Com a mínim és el que busca Corta el cable rojo, que es pot veure a l’Apolo fins al 26 d’agost. Ruben Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas ens presenten un espectacle d’improvisació que arriba directe de la Gran Vía de Madrid. Un xou que es basa en les peticions del públic, vuit números que persegueixen la rialla i la diversió en cru ara que la calor ens té el cervell ben estabornit.
Trencaclosques
De nou Nelsol Valente, que sembla el nom de moda a les sales de proximitat. L’hiperactiu director i dramaturg argentí també serà el protagonista de l’arrancada de la nova temporada de la Sala Flyhard prevista pel 21 d’agost. El retorn de l’obra Silvia serà la carta de l’espai de Sants per fer la competència als últims dies de platja. L’argument ens parla de la crisi existencial d’una dona que es veu obligada a traslladar-se a Barcelona per construir una vida diferent. L’espectacle forma part de la trilogia esmentada més amunt que completa La paella del dijous de Cristina Clemente que tornarà a l’octubre a la Versus Glòries. Encara podeu encaixar les tres peces d’aquest trencaclosques.
Les musses de l’estiu
El petit Maldà del Gòtic també serà una de les sales de Barcelona que obrirà temporada quan molts encara estaran de vacances. L’estrena s’ho mereix, la nova peça de The Feliuettes, Amor a mort, que podrem gaudir a partir del 22 d’agost. El trio de cantants es posa en la pell de les muses de l’amor per preguntar-nos als humans per què ens costa tant estimar. De nou una fórmula d’humor amb un rerefons ben seriós. Laia Alsina i Riera, Maria Cirici i Laura Pau acompanyades aquest cop per Modesto Lai al piano. Eu Manzanares dirigeix aquest guisat d’aires de clàssics amb ingredients ben contemporanis. Un bon partit de pretemporada per a un agost teatral més disputat del que ens pensàvem.
