El passat 18 de juliol vaig estar convidat a l’entrega dels Premis Platino, una iniciativa d’EGEDA, la societat de gestió de drets dels productor audiovisuals espanyols. Fou la segona entrega. La primera tingué lloc a Panamà un any abans, la qual cosa permet veure en perspectiva l’evolució de la indústria audiovisual i les obres que genera. La primera dada a tenir en compte és el nombre de films produïts en un any pel mercat en llengües llatines o iberoamericanes. Del castellà al brasiler, passant pel català, l’eusquera, el quítxua… 23 països i 760 llargmetratges de ficció, animats i documentals, excloses les produccions televisives.
Cinc eren els nominats al millor actor i sis les nominades a la millor actriu. No totes les pel·lícules han estat vistes a Espanya ni totes les espanyoles han arribat a l’Amèrica llatina. Es curiós que el premi al millor actor l’ha rebut un actor català per una obra que no hem vist aquí. De vegades sembla que els productors no vulguin estrenar els seus films a d’altres indrets que no siguin els originals. Tot això ve perquè el guanyador fou : Òscar Jaenada, per la seva interpretació de Mario Moreno a la pel·lícula mexicana Cantinflas. L’any 2014 fou projectada a la Plaça de Catalunya de Guadalajara (Jalisco, EU de Mèxic), una bella plaça amb una escultura de Sant Jordi regalada per Pasqual Maragall com a President de la Generalitat.
Fora es van quedar Javier Gutiérrez (La Isla Mínima), Benicio del Toro (Escobar), Jorge Perugorría (La pared de las palabras) y Leonardo Sbaraglia (Relatos Salvajes). Tots els papers son difícils però el Jurat va volgué premiar la interpretació mes “popular”, la de Jaenada fent l’histriònic Cantinflas.
Com actriu hi havia Erica Rivas (Relatos Salvajes), Geraldine Chaplin (Dólares de Arena), Laura dela Uz (Vestido de novia), Leandra Leal (O Lobo atras da porta), Paulina García (Las analfabetas) y Samantha Castillo (Pelo Malo). Jo, que només he vist tres dels sis títols, m’hauria quedat amb la interpretació de Samantha Castillo, la mare que te por que el seu fill sigui afeminat a més de no desitjat. El Jurat decidí que la millor era Erica Rivas, decisió gens desafortunada.
Els Premis Platino, que fora just escriure P/Latino, tenen una gran singularitat, la igualtat entre els participants. Aquí no hi ha ni la pompa dels Oscar ni el màrqueting de la indústria nord-americana. Llarga vida als premis i molts papers per a tots els actors d’aquests 23 països.
