L’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) va néixer el 1955 sota la protecció legal del Cercle de Sant Lluc, ja que fou registrada com una secció de l’entitat. Aquest paraigua legal va ser alhora aixopluc de l’ADB i excusa perquè el Govern la clausurés al cap de set anys. Va ser després de la mítica representació de L’opera de tres rals, de Bertolt Brecht. De tot això, i de molt més, en dóna fe el magnífic llibre de Jordi Coca: L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: intent de Teatre Nacional Català (1955-1963). Recordo que el meu pare, Frederic Roda, sempre deia a Coca que, amb el seu llibre, els havia fet entrar en la història del teatre, ja que els integrants de l’Agrupació mai van ser conscients de la seva important aportació al teatre català. Un simple repàs d’aquells vuit anys d’activitat així ho demostra, no tan sols pel munt de muntatges fets sinó perquè van portar a Catalunya el teatre contemporani i van estimular autors de casa. Tot plegat ha esdevingut un pilar fonamental per al desenvolupament del nostre teatre.
Uns anys més tard, el 1978, alguns membres de l’ADB, empesos per Frederic Roda, van constituir el Premi ADB, per honorar la trajectòria d’homes i dones del teatre. No era un premi regular, ja que en vint-i-sis anys d’existència només s’atorgaren divuit premis. La fórmula era ben senzilla: reunir-se en un sopar informal i decidir entre tots el nom del guanyador o guanyadora. Aquella segona ADB es va mantenir fins a l’any 2004, aleshores el seu instigador va caure malalt i amb la seva mort es va decidir posar fi al premi. Algú va proposar a alguns fills de membres de l’Agrupació que el mantinguéssim, però es va creure que el model s’havia acabat amb la mort de Frederic Roda.
Tot i així, es va pensar en com mantenir viu l’esperit de l’ADB i es llançà la idea de crear el Premi Frederic Roda de Teatre, una proposta que es va fer arribar a Òmnium Cultural perquè incorporés el premi a la Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes. En aquest projecte també es va involucrar l’Institut del Teatre, col·laborador fidel dels Premis ADB des dels seus inicis. Aquí cal citar el bon treball fet per Mon Agell i Jaume Melendres, que ja no són entre nosaltres. Però tot es va estroncar perquè no es va trobar ningú que volgués dotar el premi.
Tot i així, la idea va quedar latent, i, finalment, l’any 2013 es tornà a revifar i donà peu a la creació de la tercera ADB, empesa de nou per un grup de persones entusiastes, i amb el suport ferm d’Òmnium Cultural i de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, als quals també es va afegir l’Ajuntament de Barcelona. La dotació del premi, però, no va quedar coberta i es va buscar el suport de socis i col·laboradors, els quals, amb llurs aportacions, van fer possible que l’any 2014 es lliurés el primer premi a Lluïsa Cunillé.
Per què s’ha buscat aquesta manera de finançar el premi? Perquè així hi ha una implicació de les persones que estimen el teatre, amb una iniciativa tan valuosa com incorporar la literatura dramàtica a la festa literària més important de Catalunya, i també perquè era com s’havia finançat la primera ADB, amb el suport econòmic de la societat civil. És irònic que, en un moment en què el diner públic és la base de la majoria de produccions teatrals, algú pensi a buscar recursos a l’antiga manera. I és que la crisi ha evidenciat que el teatre té una dependència excessiva del diner públic i que és necessari que la iniciativa privada recuperi el seu protagonisme en la vida cultural d’un país. Cal recuperar la participació activa de persones i entitats privades en la cultura. En l’àmbit de les iniciatives complementàries, com són les que fa l’ADB, l’Administració ha d’ajudar que no morin, perquè tots els qui hi treballen ho fan sense ànim de lucre, posant-hi un munt de feina i d’il·lusió que mai no es veurà. I és que el teatre necessita aquestes iniciatives, perquè no tot s’acaba dalt d’un escenari. Premis, publicacions (de les quals estem tan mancats), activitats minoritàries, idees incentivades, etc. han de tenir el seu espai i han de tenir suport perquè formen part del brunzir teatral d’una societat.
I, com a colofó d’aquest article, dono una relació d’activitats que promou la tercera ADB, que, amb tan sols un any i escaig de vida, mostra la seva vitalitat i la voluntat de fer un activisme teatral en tota regla. Premi Frederic Roda de Teatre, Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu (heretat de la Penya Carlos Lemos), Premi Anita-Memorial Anna Lizaran, Premi Laurus Nobilis, El dramaturg i la donzella, L’alegria que torna, Teatre de rebotiga, Fons de Registre d’Obres de Teatre (FROT), ADB Edicions, Fons d’Art ADB. De cada una d’aquestes activitats trobareu informació a la pàgina www.adb.cat
