Vertigen, incertesa, expectació. El món canvia a gran velocitat, transformacions d’un abast tan profund com imparable. La responsabilitat és enorme. En aquell estat que definia Brecht en què el que és vell no acaba de morir i el nou no acaba de nàixer, cada decisió quotidiana és un pas endavant. Actors i directors, dramaturgs i guionistes, il·luminadors i tècnics de so, periodistes i crítics, tots els professionals i els aficionats –tots els ciutadans– participem d’un temps il·lusionant carregat de reptes majúsculs, de desafiaments que són oportunitats.
L’octubre de 1988, l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya (AADPC) va llançar un nou mitjà de comunicació en paper anomenat Entreacte. Quasi tres dècades després i 200 números més tard la revista impresa continua ben viva, complementada amb nous suports imprescindibles com són la pàgina web i les xarxes socials. En tot aquest temps, Entreacte ha viscut nombrosos canvis, ha evolucionat des del format butlletí fins a transformar-se en la publicació degana de les arts escèniques i audiovisuals a Catalunya, altaveu de la professió i referència perenne per als aficionats, àgora per reflexionar i per pensar-nos.
En aquest moment just, en mig de tota aquesta màgica incertesa que ens acompanya, m’ofereixen la direcció de l’Entreacte i accepto amb il·lusió però també amb sentit de la responsabilitat. Gratitud per la confiança dipositada per part de la Junta de l’AADPC i la seva Secretaria de Cultura. Admiració per la feina feta per la meva predecessora en el càrrec, Carme Tierz, que va portar la publicació a un nivell d’exigència i qualitat periodística com pocs professionals en aquest país saben imprimir a una revista cultural. Gratitud també als anteriors directors (Tona Gusi, Jaume Comas, Enric Cervera), equip, col·laboradors, administració i, sobretot, lectors; sense tots ells avui no seria possible parlar de relleu a una revista amb gairebé trenta anys de vida, tota una fita per als temps que corren en la cultura i en el periodisme.
Els reptes són nombrosos: augmentar la visibilitat–física i digital–, obrir-se a noves veus, a la pluralitat més extrema, al feminisme, a la democràcia total, esdevenir una eina útil al sector professional i al seu talent emergent, als aficionats de sempre i als que aviat ho seran, atents a l’actualitat del que passa i a la cuina del que vindrà, expectants a totes les petites transformacions de cada dia, responsables amb totes les decisions que haurem de prendre i que transformaran el nostre futur.
Que tinguem sort!
