Referint-se a la Barcelona de finals dels seixanta, el polifacètic director de teatre i cinema Pierrot, icona del cabaret, escrivia que “un maricón pobre era un maricón y un maricón rico era un rico”. La fotografia d’aquest moment precís és encara útil tot i que alguns donin per superades les velles lectures de classe. Als nostres dies, la interpretació individualista que ens proposa el liberalisme social arracona cap a l’àmbit privat el debat sobre l’orientació sexual, i no de manera gratuïta. Es vol amagar intencionadament el caràcter revolucionari que porta implícit l’alliberament dels gèneres i les sexualitats. La potencialitat transgressora del moviment LGTBI és infinita i ataca els models heteronormatius, aquells que llegeixen el present des d’una òptica binària amb l’objectiu d’afavorir i mantenir les estructures de poder basades en el patriarcat capitalista.
La potencialitat transgressora del moviment LGTBI és infinita i ataca les òptiques binàries
En articles recents d’Entreacte hem reflexionat sobre la transsexualitat –amb una entrevista a Didier Ruiz sobre l’espectacle Trans (més enllà) i un article de Juan Carlos Olivares sobre el panorama escènic europeu amb perspectiva LGTBI–, i un horitzó plural en què desapareix la noció de gènere, perquè ningú és 100 % femení o masculí. En l’actual número de la revista –que s va publicar a principis de juny– hem volgut obrir el pla per fer una presa més àmplia de la realitat escènica i audiovisual, una captura a través d’intèrprets, directors i dramaturgs que amb les seves aportacions des de diferents èpoques i perspectives estan contribuint a la creació de noves lectures de gènere o intergènere. L’enfocament ha de ser crític, perquè si bé és cert que la presència de discursos alternatius a les orientacions tradicionals s’ha multiplicat exponencialment en els darrers anys, per altra banda continuen els prejudicis –velats o no– i és freqüent la construcció de relats mitjançant els convencionalismes que sustenten la norma, moltes vegades inclús en propostes suposadament benintencionades.
Des de les pàgines del Journal du voleur de Genet i els vells carrers del Xino, amb els ecos de transgressió de cabarets històrics com La Criolla, amb moviments polítics de referència com la creació l’any 1975 del Front d’Alliberament Gai, atenent a referents com Ocaña baixant per la Rambla mentre Ventura Pons filma el retrat intermitent. El nostre ric bagatge revolucionari i transgressor arriba al present i s’uneix a la lluita feminista contra les opressions. Lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals, queers tots, sumem més lletres per augmentar la subversió.
Vols rebre la revista l’Entreacte a casa? Omple en pocs minuts nostre formulari de subscripció!
