La directora de l’Institut del Teatre ens deixa la seva reflexió sobre com ha d’evolucionar el panorama formatiu del teatre
“Se us ensenyarà a examinar aquestes idees de massa, aquestes pressions en
Doris Lessing, Les presons on triem viure
aparença irresistibles, se us ensenyarà a pensar i a escollir per vosaltres mateixos”
Cal una visió expandida del que són les arts escèniques des de la formació. Actualment, el binomi artista-producte s’ha ampliat i s’ha convertit en un triangle format pel producte, l’artista i el coneixement. És necessari un pensament crític que ens permeti reflexionar sobre la nostra feina i saber que les nostres trajectòries poden ser molt més àmplies, estar molt més hibridades i produir-se en contextos molt diversos.
Cal reflexionar sobre la tecnologia i com resignifica el que és l’ésser humà, sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els drets culturals, el teatre aplicat i comunitari, sobre ecologia, la importància de l’art com a experiència i la trobada física, en el present, en l’aquí i ara dels cossos… El coneixement en arts escèniques, i el que esdevé en els processos de creació artística, és un coneixement necessari i cabdal per fer front als reptes actuals. L’art es veu modificat, i cal que així sigui, pel context on es desenvolupa, alhora que l’afecta.
El futur de la formació en arts escèniques passa per escoles vives, d’on surtin professionals amb propostes, companyies o nuclis artístics i trobades significatives. Els artistes de demà es preparen amb espais on es pugui fer teatre i dansa avui. No cal amagar l’alumnat del teatre i de la dansa, sinó exposar- lo. És amb flexibilitat que farem el teatre i la dansa del futur, perquè ja l’estarem fent ara i aquí.
No estem senzillament acumulant eines i tècniques, sinó analitzant com es desenvolupen i aporten valor. Cal una formació artística que no se centri en gramàtiques i estètiques concretes, sinó en eines per veure com cadascú les desenvolupa.
Actualment hi ha un canvi en la comunicació amb l’alumnat a totes les escoles i institucions internacionals. Són converses molt presents i necessàries. Els temes de gènere, la diferència, la diversitat, la visió decolonial, l’ús del poder… són centrals. És necessària una reflexió sobre els cànons, les praxis i les metodologies, potenciant el pensament crític i amb una mirada contemporània, fugint del puritanisme, el pensament únic i la censura.
És fonamental l’existència d’una institució de formació pública i diversa en arts escèniques.
És fonamental l’existència d’una institució de formació pública i diversa en arts escèniques. Una institució com l’Institut del Teatre, per la seva dimensió, permet l’equitat, la convivència i la contaminació amb altres disciplines, generacions i sabers. Aquest és el seu principal valor i com esdevé un espai de resistència. En un moment en què les coses es desfan i perdem els punts de referència, institucions que conserven la nostra memòria es tornen imprescindibles. La memòria de la nostra diversitat ens pot servir com a punt de referència. Sense equitat no pot existir una diversitat àmplia i representativa de la societat.
Aquest article forma part del dossier Entreacte 35 anys que reflexiona sobre el futur de les arts escèniques i audiovisuals.
