Des del primer moment vaig intuir que necessitàvem una especialització, incidir allà on el teixit de producció escènica era més feble i ho vaig “casar” amb el que és la meva gran passió des de sempre: la investigació escènica, la creació contemporània, el risc, la innovació, la R+D, l’aplicació de noves tecnologies amb llenguatges directes que s’adrecin a tots els públics en general, sense excloure absolutament a ningú i que connectin ràpidament amb públics joves.
I vam començar a treballar-hi, a poc a poc, car no volíem entrar com un elefant en una cristalleria, no. El camí l’havíem de fer juntament amb la població, com a espectadors i com a participants del procés. No crec que pugui funcionar una programació de teatre —i encara menys un festival— sense la complicitat dels ciutadans, sense la seva participació, sense que s’ho sentin seu. I això anava passant en fer un gir molt lent, que ens va fer anar portant espectacles cada cop més innovadors a la nostra ciutat, on vam trobar la complicitat i fins i tot el suport de la població. Em congratulo perquè Terrassa és una ciutat molt participativa.
I a poc a poc, amb la feina de producció del CAET i gràcies a l’aparador del Festival TNT, aquesta especialització ha anat agafant forma. Crec que els espectacles multidisciplinaris són el futur: a França, Holanda, Bèlgica o Alemanya, per citar alguns països, s’omplen les sales per veure aquestes novetats escèniques.
La innovació no és ni una “marcianada” ni són els “raritos”, no. Estem parlant d’artistes molt seriosos, alguns dels quals ja fa molts anys que investiguen i proven, que denuncien (és el sector que actualment s’expressa amb més llibertat) i amb el seu llenguatge universal, en el qual el text no és la part principal, sinó la fusió amb la imatge, el moviment, els objectes, la música o el circ. Són els que més exporten en aquest moment (alguns d’ells treballen gairebé sempre fora de les nostres fronteres).
Roger Bernat, Los Corderos, Marcel·lí Antúnez, Alex Serrano, etc. Són els nostres representants a teatres de Corea, Sant Petersburg, Boston o la mateixa Biennal de Venècia.
Després de la desaparició de Radicals Lliures, del Festival Neo, de PNRM d’Olot i en l’àmbit estatal d’Escena Contemporània de Madrid, el VEO de València i d’altres que estan aguantant com poden o a punt de caure, penso que el CAET de Terrassa amb el Festival TNT pot esdevenir el refugi, aquest recés que ajuda i acompanya en el procés a un sector molt desprotegit.
Volem fer un pas més en l’acompanyament d’aquests creadors, i a més del suport en forma de residència i de participació en la producció, que el Festival TNT es converteixi en una fira, un lloc on els programadors de Catalunya, Espanya i els internacionals puguin veure moltes novetats en quatre dies i comprin espectacles de creació contemporània fets a casa nostra.
L’edició de l’any passat amb un 91% d’ocupació i amb programadors d’arreu del món ens fa creure que en un futur es pot consolidar dins el mapa del país i ser-ne capdavanters, i per què no, referents d’aquest sector al sud d’Europa, ser aquest granet de sorra que afavoreixi el desenvolupament d’aquests creadors i per extensió, d’aquest sector.
Pep Pla, director artístic del Festival TNT i del CAET
