Guanyador del Goya el 1992 pel seu guió d‘El rey pasmado, Joan Potau va morir dimarts com a conseqüència d’una malaltia renal. Polifacètic és l’adjectiu més emprat pels companys aquests dies. Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català, el va voler recordar com una persona molt estimada per la professió.
Nascut a Barcelona el 1945, Potau es forma a l’Institut del Teatre, on va estudiar dramatúrgia i direcció escènica. Va treballar amb directors com Mario Gas al teatre però la seva vocació cap al cinema i la televisió aviat es va manifestar.
Va escriure guions per a Gonzalo Suárez (Epílogo), José Luis García Berlanga (Barrios altos), Manuel Esteban (Historias de la puta mili) i Imanol Uribe (El rey pasmado i Bwana); també per a sèries de televisió com El comisario i Periodistas.
Com a director signa els treballs No respires: el amor está en el aire, San Bernardo (2000) i Manolito Gafotas en ¡Mola ser jefe! (2001). També el seu rostre apareix com a secundari a pel·lícules com Airbag, Todos los hombres son iguales, De qué se ríen las mujeres, Belle Époque o en les dues adaptacions del Makinavaja al cinema.
