Si la vida teatral és un llarg viatge, es pot dir que Teresa Sánchez n’ha escollit molt bé els companys. Miquel Górriz, Pep Anton Gómez o Pep Pla són alguns dels viatgers que l’han dirigida a les taules –tots ells, més d’una vegada–, i un mestre veterà, Jorge Vera, li va donar la primera oportunitat. Núria Espert va comptar amb ella per a la Medea d’Irene Papas; Ricard Salvat, per a Mika i el paradís i per a Un dia. Mirall trencat, comiat escènic d’un creador excepcional. Són noms que impressionen.
En aquest viatge, cursa de fons, la Teresa ha anat fent pauses per explorar altres camins creatius. Per exemple, la docència –dirigeix l’escola de teatre Les Pisanes des de fa tretze anys– o l’escriptura dramàtica, un baló d’oxigen quan no actua. Jo sóc actriu perquè necessito explicar històries, i l’escriptura em cobreix una part d’aquesta necessitat quan no treballo, diu. Però no em serveix per canviar d’ofici. No és allò de dir: “No tinc feina d’actriu, així que escric”, no. Sigui com sigui, l’escriptura l’ha captivada sempre, fins i tot abans de descobrir que el que realment volia era interpretar les paraules d’altres autors. Sempre he escrit, anava a l’escola i ja escrivia teatre per a les amigues, coses senzilles. I m’agradava mirar-me-les en escena, no m’interessava tant actuar com veure com funcionaven… Ara, a Les Pisanes, també escriu, i molt. Adapta clàssics, en fa versions per als alumnes, grans i petits, experts i novells. Textos a la carta, diu ella, un parell o tres cada mes. I ja no és l’autora intuïtiva, vocacional dels temps de l’escola o de l’Institut del Teatre, quan escrivia escenes per a petits espectacles fets amb els companys. La Teresa ha passat per l’Obrador o pels cursos de l’AADPC i té tres textos estrenats: Meus amores (2001), que es va veure al Festival de Teatre de Sitges; Quin geni (2007), peça per a públic jove, i El secret de la partició (2012), una comèdia actualment de gira i en la qual també actua. La meva feina és la d’actriu, però creativament és una sort poder escriure. I escric de tot, de vegades he col·laborat amb museus que necessiten una dramatització… Tot és teatre.
