Sóc el Dani Escarrà. Tinc 46 anys. Visc a Segur però sóc de Vilanova. Estic casat i tinc dos fills. Em guanyo la vida com a actor publicitari i tinc una empresa d’animació. Sempre tinc present que el temps passa molt de pressa i s’ha de viure cada moment.
DÓNA’NS PERFILS
Mires a una banda i hi veus?
Un home tot terreny que no té por de res
I quan mires a l’altra banda?
Aleshores m’adono que darrere això hi ha molta inseguretat i falta d’experiència en el món actoral.
Et dediques a aquesta professió des de fa poc?
Sí, fa uns sis anys. Tinc l’experiència vital dels anys que he viscut i les coses que he passat, que em dóna una cuirassa resistent, però d’altra banda tinc la inseguretat de ser conscient de tot el que em falta per aprendre en aquest ofici.
A què et dedicaves abans?
Era agent d’assegurances. Durant més de vint anys vaig estar venent assegurances i en els darrers anys em vaig adonar que estava fent una cosa que no em realitzava. Estava trist, tenia una nòmina però no era feliç. I buscava alguna cosa més. Aleshores vaig conèixer la meva dona actual, que és actriu vocacional i té una empresa d’animació. Arran de conèixer-la em vaig animar a llençar-me, gràcies a la seva confiança i que em va oferir fer de fals cambrer en animacions.
Per què ets actor?
Vaig començar amb aquestes animacions i de mica en mica m’hi vaig anar introduint i em vaig adonar de tot el que m’aporta com a ésser humà. No sé com explicar-ho, però quan fas teatre la sensació de tenir un feedback amb el public, d’estar en un escenari, de posar-te a la pell d’un personatge i veure com el public ho percep…. et dóna una sensació de plenitud que és emocionant i que jo no sé explicar amb paraules.
Recordes algun instant en què t’hagis dit a tu mateix “ara sí, sóc actor”?
He de confessar que mai. Aquesta és la inseguretat que tinc. Em costa sentir-me actor al 100%, sobretot davant dels companys que fa molts més anys que jo que ho són. Sempre sento que encara fa poc temps que ho sóc. Cada vegada que algú diu de mi que sóc actor penso que s’ha equivocat.
Què et fa sentir més orgullós del teu currículum?
Si parlem d’un treball concret, estar més de dos anys al Teatre Llantiol amb un espectacle de stand-up comedy i improvisació amb Men As Atrua. I d’una manera més global, em sento molt orgullós de mi mateix, de ser capaç d’anar trobant el meu lloc en un món en què som molts, de ser un lluitador. Cada vegada em sento més feliç amb el que faig.
I aquest lloc te l’estàs fent, en gran manera, mitjançant Youtube…
Sí, m’encanta gravar, m’encanta la càmera i pensar què faré la setmana vinent. Rebre el feedback de la gent i veure com va creixent el meu canal. No crec que Youtube em doni diners, això és molt difícil, però sí que és un mitjà gràcies al qual m’entreno contínuament davant d’una càmera i vaig evolucionant.
Tens un canal amb diferents subcanals?
Sí, el meu canal principal és Dani Escarrà Actor, no és el millor nom, però és el que vaig escollir en el seu dia. I dins d’aquest canal, dues vies. Una que és “Hago lo que me rota”, on faig entrevistes, crítica social, reflexions, etc. sense un personatge. I, d’altra banda, tinc una via més còmica i “teatral” on m’amago darrere un personatge. Interpreto Pele, un personatge molt histriònic, amb les dents negres que parla castellà amb accent català i fa monòlegs.
I quin és el teu públic, el tens identificat?
Sí, no és el perfil típic d’aquests canals, que sol ser gent molt jove. El meu és mou entre els trenta i els cinquanta anys, és a dir, la meva generació. Ara tinc més de 200.000 visites, rebo comentaris, sobretot en els de crítica social, i tinc molt públic sud-americà.
I diners directament ja has dit que no, però has tingut ofertes laborals gràcies als teus vídeos? Hi ha sinergies?
I tant que n’hi ha! He tingut, per exemple, una oferta per fer una publicitat a partir d’haver vist els meus vídeos, m’han contractat per fer de fals cambrer amb el personatge del Pele o per fer diferents tipus d’espectacles. Youtube, per a mi, a més d’un entrenament, és una forma de mostrar-me comercialment com a actor i crec que això anirà a més. Hi confio molt.
I a més tens una empresa d’animació, què hi feu?
Intentem oferir com més coses millor, des d’espectacles familiars i per a escoles fins a comunions, aniversaris, comiats de solter i soltera, convencions d’empreses. També podem subcontractar inflables, mags, monologuistes, etc.
FES UN TOMB PER TU MATEIX
Em veig molt il·lusionat i, per altra banda, continuo tenint molt present que el temps passa massa de pressa i sento que me’n falta per fer coses. I en el terreny professional no em queixo, per començar, com que no visc a Barcelona hi ha molts càstings publicitaris que ja refuso, no em compensa segons les tarifes. Però si rodo uns sis o set espots l’any, això més els drets d’algun que es vagi renovant i l’empresa d’animació em permet, com diu el meu canal de Youtube, fer el que em rota.
I per la professió…
La veig en un moment molt complicat, no ajuda gens el que ha fet el Govern, evidentment, però també crec que els actors i les actrius han de començar a ser conscients que han de tenir una part artística molt important però també una part empresarial que no poden deixar de banda. Han d’aprendre a vendre el seu producte, que en aquest cas són ells mateixos, com fa qualsevol altra empresa. Si vols viure d’això, sense haver de compaginar-ho amb una altra cosa, has de ser conscient què és un empresari. Pots tenir molt talent i molta creativitat però si no saps traslladar-ho perquè es vegi no serveix de res.
@DANIESCARRA
youtube: #hagoloquemerota
