Karme Màlaga

Dic persona perquè em sembla bàsic i a vegades ens en oblidem. Trobo que hem de saber ser empàtics, saber què li passa a la persona que tenim al costat, estar allà i abans de ser millors actors, hem d’intentar ser millors persones.

I per què filòloga?

Jo quan anava a l’ institut volia ser actriu però els meus pares m’aconsellaven que abans estudiés una carrera. Sempre m’havien agradat moltíssim les llengües i per això em vaig decidir per la filologia. Vaig començar, però ràpidament, em vaig adonar que el que volia era fer interpretació. Vaig deixar la carrera a mitges, vaig formar-me com actriu i vaig començar a treballar-hi. Va ser després que vaig reprendre la carrera fins acabar-la.

DÓNA’NS PERFILS

D’una banda, em veig com una actriu molt apassionada per allò que fa i que ha tocat totes les tecles: teatre, cinema i tele. De l’altra, m’agradaria continuar mantenint la il·lusió: sovint la situació en la qual ens trobem ens fa perdre l’esperança i les ganes. Ara mateix tinc feina, però més d’una vegada he pensat a marxar del país.

PARLA’NS DE TU

Per què actriu?

Malgrat ser una persona molt realista, que toca de peus a terra, ja des de petita m’ha agradat la música, la dansa, els festivals escolars. Muntava obretes de teatre amb les cosines. Sempre m’ha agradat crear altres mons, el fet de sentir que estàs jugant i que et transformes. Actuar em fa sentir realment bé, és terapèutic.

Recordes algun instant en el que t’hagis dit a tu mateixa “ara sí, sóc actriu”?

Estava a l’escola Nancy Tuñón i em van trucar per fer un curtmetratge remunerat i professional. Recordo que el vam fer en una sala enorme, van muntar tot un travelling, maquillatge, vestuari i em va fer pensar “això va en serio, estic en un set de rodatge professional i m’estan pagant per fer això”.

PARLA’NS DE LA FEINA

En quin projecte estàs?

Estic fent Tartuffe, de Molière, en francès, per a infants. El dia a dia és el que tots entenem per una gira d’actors de carretera i furgoneta. Comparteixes un espai molt reduït i te’n vas a l’altra punta d’Espanya. Actuem tant a sales d’actes d’escoles com a teatres espectaculars. És arribar, muntar, adaptar-te súper ràpid i acceptar el que hi ha. Un dia el Joan Pera em va dir: “Nena, la comèdia és pura matemàtica”, i ara me n’adono. Quan veig que perdo el públic, faig algun gag o faig servir algun recurs que els torni a enganxar a l’obra. He après a escoltar molt al públic. Quan un nen s’avorreix es fa molt evident, i això et dóna una capacitat molt gran d’adaptar-te, de modificar el ritme, de fer-te’l teu.

L’espectacle és en francès… et canvia com actriu el fet de treballar en una llengua que no és la teva?

Moltíssim. He treballat en diferents llengües i cadascuna et posa en una situació ja determinada. Noto que tota jo canvio; en francès em sento molt més femenina, en italià em sento solare, alegre, en anglès amb sento més freda. Segons la llengua he de calcular més el que dic, com ho dic i això em transforma molt.

FES UNA VOLTA SOBRE TU MATEIXA

Estic en un bon moment, amb un projecte de teatre que estem assajant, un altre en perspectiva i un de cine que em té emocionada. Però també estic treballant en altres feines que no són d’actriu. Ara mateix faig de guia per turistes, dono classes de francès, etc… i crec que malauradament aquesta és la meva situació i la de molts altres companys. I si la cosa continua així em veig mirant altres fronteres.

I sobre la professió…

Veig la professió més remoguda que mai i cada cop més difícil, no només per qui comença, si no fins i tot per gent molt establerta. Però això, per altra banda, trobo que està motivant el talent dels professionals del sector, s’estan buscant noves maneres de treballar, nous formats i propostes originals.

També penso que és una professió no prou valorada. Tinc la sensació que la gent té la visió que vivim de passar-ho bé, com si no fos una feina de debò. Sovint no es veu que si ens dediquem a això és perquè estimem el nostre ofici. Trobo que des dels governs no es valora la cultura i la cultura forma part de la identitat d’un país, i sense cultura no hi ha identitat.

Publicitat