El món de la interpretació, com moltes altres feines, aboca els seus professionals a un permanent estat de reciclatge de tècniques i eines en l’apartat artístic, però què passa amb el vessant pràctic de la professió? La majoria d’escoles ensenyen a ser un bon intèrpret, però no a gestionar aspectes tan importants com la recerca de feina, la projecció de la imatge personal o la creació i el manteniment de contactes. L’actriu Alicia Borrachero i el també actor i director de càsting Ben Temple acaben d’impartir a Barcelona un curs que aprofundeix en els aspectes més pràctics i desconeguts de la professió actoral, un factor crucial a l’hora de trobar feina.
El que ens fa especials
Cada actor és un món, i cada món concret necessita un actor. No tots els papers requereixen un mateix perfil d’intèrpret, de la mateix manera que a cada actor el beneficia un tipus de personatge en particular. La concreció és molt important, i també tenir clar des d’un primer moment quins papers són els més adequats per a cada intèrpret. Per a qualsevol actor el més important és saber què és el que venem, apunta Alicia Borrachero, actriu de reconeguda trajectòria, sobretot, a la televisió. Tots els actors aspirem a ser versàtils i hem de ser-ho, és part de la nostra feina. Però per vendre’s, per començar a obrir opcions laborals, primer cal posicionar-se, i aquí és molt important saber què és el que tens que només ho tens tu. En el ventall d’opcions no tan sols hi entraria el coneixement del perfil, sinó també tenir clar les característiques físiques i, fins i tot, l’energia personal de cada actor i el tipus de personatge que dóna sense fer res. Això no representa encasellar-se, puntualitza. Un actor pot no donar un paper físicament i transformar-se amb els seus dots interpretatius, és clar, però és important saber quin tipus de paper dónes per tu mateix i potenciar-ho, sobretot al principi de la carrera.
El material promocional
Un cop hem establert el que ens fa especials, el pas següent és mostrar-ho. En funció del punt anterior caldrà construir un bon book, el currículum especial de l’actor que recull fotografies, vídeos i tot de material que ajudi a promocionar la seva feina, un complement clàssic que avui dia agafa noves formes mitjançant suports en línia com la pàgina web personal o els canals de YouTube que recopilen material. No es tracta només d’una eina dels nostres dies, el book sempre ha estat un complement indispensable per a la pràctica professional, remarca Borrachero. És un filtre previ a una prova, per això és tan important disposar d’un material promocional de molt bona qualitat i que, a més, sigui real. Cal mostrar-se tal com un és, molts cops no ho fem així i és un error. Actualitzar constantment el material inclòs al book per tal que reflecteixi la nostra edat o possibles canvis del nostre aspecte seria un altre punt que cal tenir present.
Teixir la xarxa
El sector de la interpretació, així com la major part de les professions, depèn molt de les relacions humanes. La xarxa de contactes que puguem establir al llarg de les nostres diferents experiències de feina ens ajudarà a trobar-ne de noves. La forta competitivitat i el caràcter efímer dels llocs de treball que empeny a la recerca constant de nous papers fa encara més necessari el fet de tenir l’agenda sempre actualitzada. Ens ho explica Ben Temple, també professor del curs de màrqueting per a actors: El networking, com es diu en anglès, és imprescindible, com en qualsevol professió. A molta gent no li agrada, però cal fer-ne perquè és realment molt necessari. La clau és saber com podem establir nous contactes i fer-ho amb seny i respecte per no convertir-nos en uns pesats, és a dir, aconseguir l’efecte contrari. Temple apunta que en el punt on més fallen els professionals no és a l’hora de crear contactes, sinó a l’hora de mantenir-los. Els contactes s’han de regar com les plantes, i encara més si són possibles fonts de treball en el futur. Cal informar-los del punt on som i del progrés de la nostra feina, que ens vegin sempre actius.
Pensament positiu
Les escoles d’interpretació estan centrades, lògicament, a explicar tècniques d’interpretació de l’actor, i molts cops passen per alt l’aprenentatge del màrqueting per a actors. Fa més de deu anys que Ben Temple duu a terme seminaris sobre com es pot tirar endavant o mantenir una carrera actoral, una tècnica provinent dels Estats Units, on, atesa l’alta competitivitat, aquesta mena d’ensenyaments estan més desenvolupats. Estem parlant d’una professió molt dura, remarca, en què costa molt obrir-se camí. Molts cops, després d’un seguit d’experiències dolentes relacionades amb l’exercici de la professió molta gent adopta el pensament negatiu, pensa no m’agafaran o el càsting està donat, no cal que em presenti. Si arribem fins aquest punt cal desbloquejar. Hem de saber què podem controlar i què no, i sobretot, que molts cops aconseguir una feina depèn de factors aliens a nosaltres. Jo he fet de director de càsting durant molts anys i no he fet cap càsting que hagi estat decidit per endavant. Sempre hi ha possibilitats que t’agafin. A més, el càsting sempre és una bona oportunitat perquè la gent de la professió vegi el teu treball i et pugui trucar en un futur. El secret d’aquesta professió, com el de moltes altres, és la constància, i saber que, si volem, podem agafar el control de la nostra carrera.
Eines d’actor
El mes de març passat, amb el provocador títol de L’actor, saber-se vendre, l’AADPC portava a Barcelona el curs esmentat sobre màrqueting actoral que Alícia Borrachero i Ben Temple han desenvolupat en ciutats com Madrid o Bilbao. Amb aplicació pràctica amb casos reals i seguiment personalitzat de cada alumne, el curs s’adreçava no tan sols a l’actor acabat de graduar, sinó també a altres professionals que necessiten un reciclatge o noves vies per eixamplar les oportunitats laborals.
L’actriu Queralt Albinyana, una de les assistents, reconeix la utilitat d’aquest aprenentatge. Seria molt convenient fer un curs com aquest en acabar la carrera, per agafar bons hàbits des del principi. No t’expliquen res que no sàpigues, ni de sobte se t’obren totes les portes, però et proposa ser realista, generós, constant, eficient i respectuós amb tu mateix. En la mateixa línia s’expressa Blanca Garcia Lladó: Quan vaig sortir de l’Institut del Teatre em sentia molt despullada davant el món real. Aquest curs aporta coneixements essencials, molt útils, sobretot, cap al final de la carrera, perquè d’aquesta manera sabem una mica més el que ens trobarem a fora i podem encarar-ho de la millor manera possible.
Per la seva banda, Víctor Mateos destaca el costat pràctic del curs. He simplificat les maneres de buscar feina i he prioritzat el que vull potenciar de mi, tant a través d’una selecció de fotografies com pel que fa als contactes, que he ampliat i cuidat, i he preparat un material correcte a l’hora de presentar-lo. Finalment, Amàlia Sancho remarca la importància de l’aspecte més comercial dels actors. És un factor que no tenim gens incorporat ni per educació ni per cultura. És un tema que els nord-americans tenen claríssim. I el que potser d’entrada pot semblar fred, i allunyat del món de la creació en què ens movem, realment és necessari per tirar endavant.
Davant l’èxit de la proposta, l’AADPC prepara la reedició de L’actor, saber-se vendre per al 2016.
