Catalunya crea escola: centres i escoles que ofereixen estudis d’arts escèniques

Malgrat crisis i pandèmies, la formació en arts escèniques a Catalunya està en auge. Cada cop són més els centres que n’ofereixen a casa nostra, i afirmen que el nombre d’alumnes va en augment. Per a alguns, la clau rau en el fet que les aplicacions de les arts escèniques més enllà de l’àmbit artístic són avui més nombroses que mai: en la comunicació, la pedagogia, l’empresa o la integració social. D’altres afirmen simplement que, en un moment en què ja cap títol assegura una feina digna i estable, la gent aposta pel que realment vol fer. Sigui com sigui, amb una bona formació no n’hi ha prou: cal paciència i picar molta pedra. És per això que les escoles de teatre catalanes formen en creativitat, tenacitat i cooperació.

Amb l’aval d’una història centenària, l’Institut del Teatre de Barcelona és el centre públic que permet immergir-se en les arts de la interpretació, la direcció escènica, la coreografia, la dramatúrgia, l’escenografia o la tècnica de so i de llums, i obtenir-ne un títol superior equivalent al de grau universitari. Però l’Institut no és l’únic camí per obtenir un títol superior en art dramàtic. A la mateixa ciutat, l’escola Eòlia ofereix també formació de grau en Interpretació i en Direcció Escènica i Dramatúrgia, a més d’estudis artístics no reglats per a adults, joves i infants.

Aquesta escola privada va obrir les portes ja fa vint-i-un anys amb l’objectiu de “posar l’estudiant al centre”; així ho explica Josep Galindo, codirector, per a qui és cabdal formar alumnes amb capacitat creativa, “persones que no estiguin preparades simplement per encaixar en el sistema, sinó per generar projectes i idees”. A través de les pràctiques, Eòlia posa en comú estudiants de totes les branques. “Les arts escèniques no es poden explorar en solitari”, afirma Galindo, per a qui aquest treball en equip obre un món: “Molta gent comença a estudiar art dramàtic perquè vol fer sèries, però a l’escola descobreix que hi ha moltes més possibilitats.”

Amb mètode propi

En la línia del que comenta Galindo es manifesta Daniel Anglès, que capitaneja l’equip d’Aules, un altre centre privat que aposta, des de fa disset anys, per una formació transversal en dansa, música, cant i interpretació. Si bé Anglès reconeix que molta gent s’hi acosta amb interès pel teatre musical, no vol que Aules es limiti a aquesta etiqueta: “Tenim alumnes que s’han dedicat al món de la composició, d’altres han acabat fent de ballarins o cantants, d’altres han tirat cap a la interpretació…” Això fomenta la personalitat i evita que tots els estudiants semblin tallats pel mateix patró: “Em fa feliç que, quan van a audicions, no se’ls reconegui per com es desenvolupen artísticament”, diu, “sinó per la seva professionalitat i rigor.” Tot plegat s’aconsegueix amb una formació exigent, personalitzada i flexible, en revisió constant, motiu pel qual Aules expedeix un títol propi per als qui completen el seu recorregut professional, de quatre anys de durada.

Amb aquestes visions pedagògiques contrasta la de l’Estudi Nancy Tuñón-Jordi Oliver, escola de teatre privada que des de fa quaranta-cinc anys treballa amb un model formatiu encunyat per l’argentina Nancy Tuñón a partir del sistema Stanislavski. Es tracta d’un treball psicotècnic exigent, que demana molta imaginació, però Jordi Oliver, codirector de l’Estudi, té clar que el mètode funciona: “Som l’escola que genera més actors professionals a Catalunya”, diu. El centre ofereix un programa formatiu de tres anys a grups molt reduïts, i s’hi obté un títol propi. L’objectiu, un cop més, és crear actors i actrius amb potencial creatiu, més enllà de la tècnica. “L’ofici s’aprèn fàcilment, però el que costa més és ser personals i especials; això és el realment difícil”, subratlla Oliver.

Cicles formatius

A Barcelona, el nombre de centres d’estudis és inabastable. Alguns dels més consolidats són Col·legi del Teatre de Barcelona o El Timbal, aquesta última l’escola privada més antiga de Catalunya amb 52 anys de vida. Un altre exemple és l’Espai Lazzigags, que com la resta d’escoles ofereix diferents cursos, itineraris i especialitzacions, i entre tots aquests ensenyaments destaca el cicle formatiu de grau superior en Tècniques d’Actuació Teatral, avalat per la Generalitat de Catalunya. El cicle formatiu és una manera de posicionar-se i d’oferir més eines a l’alumnat, sobretot per a les escoles més petites.

Hem de ser capaces d’aportar, construir i jugar amb les nostres diferències.Elisabet Assens – actua! studio

Així ho explica Elisabet Assens, directora i cofundadora d’ACTUA! Studio, una acadèmia centrada en interpretació davant la càmera que, amb només sis anys de vida, ja mou centenars d’alumnes. “Un dels punts positius d’oferir un cicle formatiu oficial és que hi hem incorporat assignatures com ara Formació i Orientació Laboral, en què aprenen a encarar un projecte, preparar un dossier, fer un calendari de producció…” De nou, es vol fomentar la proactivitat dels intèrprets, a més d’educar-los en el respecte i el treball en equip. “Hem de ser capaces d’aportar, construir i jugar amb les nostres diferències”, comenta Assens, per a qui la igualtat de gènere, tant en l’alumnat com en l’equip de professorat, és prioritària.

Per tot el territori

El cicle formatiu no tan sols es pot cursar a la capital: s’imparteix en tretze centres repartits pel territori català, com ara l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. Escola amb quaranta anys de vida i més de mil alumnes anuals, ofereix també cursos regulars per a totes les edats i masterclasses. En tractar-se d’un equipament públic, l’Aula presenta uns dels preus més assequibles de Catalunya, i aposta per un programa social que dona cabuda a alumnes en risc d’exclusió social o amb necessitats específiques, tot plegat amb l’objectiu de democratitzar la formació: “L’Aula de Teatre és un centre no excloent on qualsevol persona pot venir a aprendre, gaudir i créixer a través del teatre”, manifesta Ares Piqué Oliva, coordinadora del cicle formatiu de l’escola. L’Aula garanteix la inserció dels estudiants en el món teatral de les terres de Lleida, molt actiu sobretot pel que fa al teatre familiar, però s’enfoca en el procés, i no tan sols en el resultat, per tal que “l’aprenentatge no culmini en un destí final, sinó que el destí sigui tot l’aprenentatge”, en paraules de Piqué.

I és també lluny de Barcelona que trobem una de les propostes formatives més singulars. L’ERAM, centre adscrit a la Universitat de Girona, és l’artífex de l’única titulació universitària en Arts Escèniques de tot Catalunya. Es tracta d’una formació transversal, que toca quasi totes les tecles de l’ofici teatral i que habilita els alumnes per ocupar-se “tant de la creació com de la gestió”, explica Eduard Molner, cap d’estudis del grau. N’és una prova, diu, que, com a treball final de grau. molts “acabin escrivint la mateixa peça que interpreten”. L’ERAM té clar que el perfil dels seus alumnes no és “el de l’actor que espera una trucada”, sinó el d’aquell que està preparat “tant per negociar amb l’Administració com per parlar amb els tècnics”. Un dels punts forts del centre és l’equip docent, integrat per grans noms en actiu: “Tenim Josep Maria Miró, Clàudia Cedó, Xicu Masó”, comenta Molner. Pel fet de ser un centre universitari, l’ERAM compta amb programes de beques i de mobilitat internacional. Els alumnes poden fer part dels seus estudis a altres països, així com pràctiques amb agents culturals de l’entorn: “Tenim un molt bon acord de col·laboració amb Bitó Produccions i el festival Temporada Alta”, explica Molner. “L’estudiant que hi fa pràctiques surt amb una formació d’elit, molt integral.”

Mirant enfora

Publicitat