Recorrem els backstages a la cerca d’un ofici imprescindible per a l’escena i, malgrat això, sempre a l’ombra.
Si el teatre fos un rellotge, els regidors serien la peça que fa que les agulles sempre marquin l’hora que toca. Ningú parla d’aquesta peça, perquè precisament el seu paper consisteix a treballar sense ser vista: imperceptible als ulls de qui mira. I fins aquí la metàfora, perquè ni el teatre és un rellotge ni els treballadors són peces. Parlem amb Isabel Luna, Vicenç Beltran, Pere Pau Hervás, Susana Roca i Águeda Toral. De Billy Elliot a Adeu Arturo, i d’El Molino al TNC, els regidors ens expliquen què fan i com ho fan.
En Pere Pau Hervás respon al telèfon en una pausa d’Adeu Arturo, l’obra en cartell de La Cubana, instal·lada al Coliseum després de girar per Espanya des del 2018 i amb una pandèmia pel mig. De seguida ha de penjar: acaben d’arribar dos lloros que actuen a l’espectacle i els ha de preparar un tancat. El minut escàs que dura la conversa serveix per entendre què és, entre moltes altres coses, fer de regidor a La Cubana: des de donar l’obertura de portes fins a posar perruques, moure decorats, fer indicacions tècniques i, en el seu cas, també sortir a escena, perquè està al nucli de La Cubana deixar les costures a la vista: tot és teatre.
Quan tornem a parlar, ara amb més temps i amb els lloros a lloc, explica que de fet ell no és regidor, és cap tècnic en funcions de regidor. Hervás treballa al món de l’espectacle des dels 15 anys i en tot aquest temps ha col·laborat amb la Fura dels Baus, amb El Terrat –a la tele i fent gira amb Terrat Pack–, i des del 2011 forma part de la gran família que és La Cubana. Per ell, un regidor és algú que controla l’espectacle de dalt a baix, el “capità d’un vaixell” que no es pot permetre naufragar perquè the show must go on i algú que, en última instància, es deu a l’espectador, que és qui paga.
Més actitud que aptitud
La feina d’un regidor varia molt segons si el teatre per al qual treballa és públic o privat, i en funció del volum i els recursos de la companyia i de la producció. També hi ha diferents tipus de regidors: d’escena (dits també “de parets”), que supervisen entrades i sortides, utillatge, tot el que apareix a l’escenari, i el de “tops”, que donen indicacions als tècnics i “serveixen la funció”.
Actualment Isabel Luna està immersa en la regidoria de Billy Elliot (fins al 24 d’abril al Teatre Victòria) i també ha treballat en altres grans produccions com West Side Story i Carmina Burana. Musicals com aquests impliquen moltes entrades i sortides d’actors, canvis d’escenografia, piruetes tècniques vàries i inclús el vol d’algun personatge sobre l’escenari. Com més gent i moviment hi ha en escena, més llarga és la llista de tot el que un regidor ha de tenir en compte. I la seva ho és. Fa deu anys que s’hi dedica (i gairebé vint que va volar de Vilassar per anar a fer un curs de maquinària a Granada), i afirma que la regidoria és una qüestió d’actitud més que no pas d’aptitud. Això últim li ho ha ensenyat l’experiència, però ve també de qui va ser la seva “mestra” en aquest món, Águeda Toral, amb qui també hem pogut parlar. Toral es dedica al teatre des de fa més de 20 anys, és granadina i va ser regidora del Teatro Municipal Isabel la Católica durant gairebé vint anys, fins que, el 2018, van acomiadar-la, diu, “de manera improcedent”. Passats quatre anys del judici, encara n’espera la resolució. Ha estat implicada en saraus de tota mena: de l’Expo de Zaragoza al Teatro de la Comedia de Madrid, on va tornar al gener. Des de la seva mirada, un bon regidor ha de tenir sobretot bons valors: ser una persona assertiva, amb capacitat d’escoltar, endreçada i amb una visió global.
“El regidor manté el compromís perquè l’espectacle cada nit surti tal com l’ha fixat l’equip artístic”
Professionals de negre
El TERMCAT apunta que el regidor/a és “la persona que organitza les condicions materials d’un espectacle teatral i coordina els diferents mitjans i equips tècnics, per tal de posar-los a disposició del director, els assajos i la representació de l’espectacle”. Una manera més senzilla d’explicar-ho seria, com fa en Vicenç Beltran, dir que el regidor és “l’eix entre l’equip artístic i el tècnic”. Actualment, Beltran treballa a Començar, obra dirigida per Pau Carrió i interpretada per Mar Ulldemolins i David Verdaguer a La Villarroel, però va ser regidor del desaparegut Molino (l’Ajuntament de Barcelona va comprar l’edifici, però encara no se sap què hi passarà dins) en la seva última etapa de lluentons.
A El Molino, Vicenç Beltran hi va fer literalment de tot: va entrar-hi com a regidor, però a mesura que els anteriors gestors van escapçar personal, ell va assumir també les funcions de maquinària, de vestuari, de tot el que l’espectacle requerís per tirar endavant, fins que l’últim espectador va abandonar la sala i la porta es va tancar. Per en Vicenç, el moment més gratificant de l’ofici és justament el que en altres feines podria veure’s com un inconvenient: ser una figura que gaudeix a l’ombra i de negre dels aplaudiments que reben els altres. “La feina de darrere és tan important com la de davant”, recorda.
Com es fa, un regidor?
En tant que nexe entre l’equip artístic i el tècnic, la regidoria teatral requereix saber una mica de tot: persones, màquines, objectes, temps. I teatre. Molt teatre. No és casualitat que la majoria de regidores i regidors amb qui hem parlat s’hagin posat l’uniforme negre després d’haver ocupat abans altres posicions al món de l’espectacle. És el cas de la Susana Roca, regidora del TNC. Ella ve del món de la dansa i, quan va veure que el cos no donava per més, va decidir que no volia deixar l’escenari. Des de l’any 2007 treballa al TNC en règim de fixa discontínua, ja que no s’han obert places fixes des de fa vint anys.
Per la Susana, una persona que es dediqui a la regidoria ha de tenir nocions tècniques, artístiques, molta paciència, capacitat de resposta ràpida i també de lideratge: “Demanar les coses i fer-ho correctament, perquè exigeix molt”. Tots ells coincideixen, amb maneres diferents d’expressar-ho, en la importància de la intel·ligència emocional, de l’assertivitat i de la capacitat de mantenir la calma o de fer-ho veure molt bé (i en aquest cas, no estarien també actuant?).
Sobre l’ofici de la regidoria, Susana Roca parla de compromís: del compromís que, un cop estrenat l’espectacle, cada nit surti tal com l’ha fixat l’equip artístic, capitanejat pel director. “Vetllem per l’excel·lència”, diu. En un article de Marcos Ordóñez titulat “La sombra del director”, l’ajudant de direcció i regidora Montse Tixé apuntava en la mateixa direcció i definia el regidor com “l’encarregat de mantenir en alt el compromís de tothom”.
Pioners de la formació
El TTE va ser també, el 1992, una escola pionera en l’oferta de formació específica per a regidors. El pròxim curs començarà el gener de 2022. Martín Curletto va ser el fundador del centre i encara n’és el director: “La regidoria és una tasca que necessita molta formació. En el moment que es tanca sala tot queda en les seves mans, tenen molta responsabilitat”. Al TTE hi fan classe, entre d’altres, Xesca Llabrés (cap de regidoria del Liceu) i Tito Lucchetti, professionals en actiu de reconegut prestigi, requisit sense el qual no poden impartir classes al centre. “En l’ofici no val qualsevol persona de pas”, conclou Curletto. “Has de saber molt de tècnica de l’espectacle. Si treballes a l’òpera, a més, has de saber de música i tenir idiomes. Qui fa la regidoria ha de ser una persona valenta que sàpiga dialogar. Però en el moment que s’aixeca el teló és ell qui té l’autoritat, i tot l’equip ho ha de saber”. – Entreacte •