Els Gaudí celebren la seva primera dècada de vida en plena forma: la gala de lliurament dels premis (que tindrà lloc el pròxim 28 de gener) compta amb el reconeixement de l’Acadèmia de Cinema Europeu i amb una cobertura mediàtica que supera fronteres. La del desè aniversari, a més, promet sorpreses. És un bon moment, doncs, per parlar amb Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, sobre els premis i el seu impacte en el cine fet al nostre país.
“Avui comença una nova etapa del nostre cinema. Avui encetem el que desitjo que acabi sent una cita ineludible per a tota la gent que estima, treballa i mira cinema català.” Amb aquestes paraules, Joel Joan, impulsor i primer president de l’Acadèmia del Cinema Català (ACC), presentava en societat uns premis que naixien per promocionar la feina dels cineastes catalans. Era el 2009. L’Acadèmia s’havia constituït un any abans, coincidint amb el centenari de la fundació dels primers estudis cinematogràfics a Catalunya i a l’Estat, a càrrec del pioner Fructuós Gelabert. L’entitat era encara jove, però la voluntat de créixer i assolir els seus principis fundacionals –entre els quals hi ha la promoció i la internacionalització del cinema català– va fer possible la creació d’uns premis que, deu anys després, estan plenament consolidats.
La gala té molt de ressò als mitjans i està molt ben valorada per l’Acadèmia Europea de Cinema, que engloba premis com els BAFTA o els Donatello, explica Isona Passola, presidenta de l’ACC des del 2013. La gala és un gènere molt difícil perquè tens la servitud d’haver de donar molts premis, molts agraïments… La nostra obsessió és fer-la àgil i propera emocionalment. Els que ens jutgen i critiquen després de cada edició haurien de fer-ne una, per veure la complexitat que arriba a tenir.
El repte: enfortir el cinema català
Els Gaudí, continua Passola, són clau per consolidar la marca cinema català. Joel Joan i el seu equip van tenir la valentia enorme de fer l’ACC, van arrencar molt fort i a nosaltres, la Junta que els va rellevar, ens tocava consolidar la marca. En aquests anys hem expandit la nostra cinematografia per tot el territori, hem trobat més finançament… hem anat acomplint objectius, però encara ens en falta un d’important: que es pugui rodar en català. Això costa molt.
El factor lingüístic, al qual tornarem més endavant, és només un dels que han dificultat la consolidació del cinema català aquests darrers anys, malgrat la tasca desenvolupada per l’Acadèmia presidida per Joel Joan, primer, i Isona Passola, actualment. No, el cinema català no està consolidat com es mereixeria, reconeix Passola. Jo entenc el cinema com a indústria i com a cultura, i ni com l’una ni com l’altra té els estàndards d’acceptació que hauria de tenir. Falta la sensibilitat que hi ha a Europa quant a la diversitat lingüística, però també ens manca públic. Si hi ha espectadors per a les telesèries catalanes, n’hi ha d’haver per al cinema català. A França un 45% del públic mira cinema francès.
El francès és un cas excepcional, un model a copiar. La indústria del cinema a França exhibeix un múscul que envegen les d’altres països europeus. Té el suport institucional i lleis que protegeixen el mercat interior: sense anar més lluny, les produccions franceses arriben sempre a les sales d’exhibició perquè és un requisit legal. El proteccionisme a la cultura és imprescindible, no es pot abandonar a les lleis del mercat, com tampoc podem abandonar-hi l’educació o la sanitat, apunta Isona Passola. Aconseguir la implantació al nostre país d’un patró com el francès és, ara com ara, poc realista, però n’hi ha d’altres que podrien establir-s’hi més fàcilment. A Dinamarca el cinema està molt protegit, per exemple, com ho està en altres països de l’Europa avançada. Es protegeix perquè se sap que el cinema és important per a la cohesió social, per oferir una imatge pròpia de cara a l’exterior. En plena crisi, a França es va doblar el pressupost de la cultura, en canvi aquí… Jo sempre dic que un país és primer culte i després ric, no a la inversa.
I hi ha molts exemples que ho confirmen.
Els països nòrdics, afegeix, tenen una política cinematogràfica conjunta, coordinada, que n’afavoreix l’expansió malgrat que Suècia, Noruega o Dinamarca tenen una llengua i una manera de fer pròpies. I arribat a aquest punt torna a aparèixer la qüestió lingüística. Espanya no està mentalitzada per al tema del plurilingüisme, assegura. Wim Wenders sosté que els europeus han de rodar en la llengua que sigui perquè la llengua d’Europa és la diversitat. La diversitat és una riquesa, un guany, mai una pèrdua. És generositat, perquè ens permet mirar amb els ulls de l’altre. Nosaltres no hauríem de renunciar al que som. Quan es roda en català i s’exhibeix en llocs de parla no catalana, la recepció és bona, funciona molt bé.
Mentre no es produeixi el miracle –l’aposta decidida de les institucions per la cultura en general, i el cinema en particular–, si més no tenim els Gaudí per projectar el cinema català a l’Estat i al món. Uns Gaudí que cada any apugen el llistó i que aquest 2018 fan deu anys. Serà una gala molt bonica, potser bufarem espelmes… i no diré res més, diu Passola per acabar.
I Premis Gaudí 2009
Millor interpretació femenina principal
Anna Lizaran per Forasters
Millor interpretació masculina principal
Jordi Dauder per Azaña
Millor interpretació femenina secundària
Penélope Cruz per Vicky Cristina Barcelona
Millor interpretació masculina secundària
Pep Anton Muñoz per Bienvenido a Farewell-Gutmann
II Premis 2010
Millor protagonista femenina
Nausicaa Bonnín per Tres dies amb la família
Millor protagonista masculí
Àlex Brendemühl per Les 2 vides d’Andrés Rabadán
Millor actriu secundària
Clara Segura per Les 2 vides d’Andrés Rabadán
Millor actor secundari
Andrés Herrera per Les 2 vides d’Andrés Rabadán
III Premis 2011
Millor protagonista femenina
Nora Navas per Pa negre
Millor protagonista masculí
Eduard Fernández per La mosquitera
Millor actriu secundària
Marina Comas per Pa negre
Millor actor secundari
Roger Casamajor per Pa negre
Premi Gaudí d’Honor
Jordi Dauder
IV Premis 2012
Millor protagonista femenina
Verónica Echegui per Katmandú. Un espejo en el cielo
Millor protagonista masculí
Luis Tosar per Mientras duermes
Millor actriu secundària
Vicky Peña per Catalunya über alles!
Millor actor secundari
Lluís Homar per Eva
V Premis 2013
Millor protagonista femenina
Maria Molins per El bosc
Millor protagonista masculí
Àlex Monner per Els nens salvatges
Millor actriu secundària
Candela Peña per Una pistola en cada mano
Millor actor secundari
Eduard Fernández per Una pistola en cada mano
Premi Gaudí d’Honor 2013
Montserrat Carulla
VI Premis 2014
Millor protagonista femenina
Nora Navas per Tots volem el millor per a ella
Millor protagonista masculí
José Sacristán per El muerto y ser feliz
Millor actriu secundària
Clara Segura per Tots volem el millor per a ella
Millor actor secundari
Ramon Madaula per La por
Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2014
Julieta Serrano
VII Premis 2015
Millor protagonista femenina
Natalia Tena per 10.000 km
Millor protagonista masculí
David Verdaguer per 10.000 km
Millor actriu secundària
Bárbara Lennie per El Niño
Millor actor secundari
Eduard Fernández per El Niño
VIII Premis 2016
Millor protagonista femenina
Laia Costa per Victoria
Millor protagonista masculí
Ricardo Darín per Truman
Millor actriu secundària
Dolores Fonzi per Truman
Millor actor secundari
Javier Cámara per Truman
Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2016
Rosa Maria Sardà
IX Premis 2017
Millor protagonista femenina
Emma Suárez per La propera pell
Millor protagonista masculí
Eduard Fernández per El hombre de las mil caras
Millor actriu secundària
Alexandra Jiménez per 100 metros
Millor actor secundari
Karra Elejalde per 100 metros
Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2017
Josep Maria Pou
