L’IDEAL, la sala que planteja un nou format teatral, presenta en el Grec la versió immersiva del musical Next To Normal.
Fa uns mesos que el terme teatre immersiu ressona per les cantonades dels carrers de Barcelona, fent inevitable que l’orella atenta es qüestioni la seva naturalesa. Es parla d’hibridació, de nous llenguatges, d’innovació, trencament, postdramatúrgia… d’alternativitat?
Tal com el seu nom deixa a la intuïció, el teatre immersiu té a veure amb fer de l’espectador una part del relat, submergir-lo en la història per complet. Però si llancem la mirada al passat, els espectacles de companyies com La Fura dels Baus o La Cubana ja es van atrevir a experimentar, a integrar l’espectador en la narrativa, a trencar la quarta paret, literalment. Posteriorment es donen fórmules trencadores com la de Roger Bernat, qui el 2008 presenta obres com Domini públic, en què els espectadors ocupen l’escenari i es converteixen en part de l’engranatge escènic. Existeix, doncs, alguna diferència entre el que es considera teatre immersiu avui amb el que s’introdueix als anys vuitanta, noranta i inicis dels 2000?
Com en la novel·la de Dickens, tornem amb el fantasma del present. Avui dia les principals apostes pel teatre immersiu les condueix lNext. Sota el títol XR Stage, l’IDEAL abraça aquesta temporada tres espectacles de tres gèneres escènics diferents: dansa, teatre i musical, fent ús de tecnologia immersiva. És per això que decideixo parlar amb el director del centre, Jordi Sellas. “El teatre immersiu és un concepte que existeix des de fa dècades. És aquell que col·loca l’espectador dins de la història, al centre de l’acció, trencant amb la idea d’espectador-escenari-execució performativa, ja que tot forma part del mateix”, assenyala.
“El teatre immersiu col·loca l’espectador dins de la història, al centre de l’acció”
Aquesta concepció del teatre també es troba avui a Londres gràcies al pioner Felix Barrett, director artístic que a principis dels 2000 inicia una forma de teatre en què el públic itinerant experimenta l’storytelling entrant als mons teatrals sensorials. Destaca l’èxit espatarrant de l’obra Sleep no more, de la companyia de Barrett, Punchdrunk. També The Great Gatsby, dirigida i adaptada per Alexander Wright, que ofereix una perspectiva molt llaminera de l’obra de Francis Scott Fitzgerald.
Jordi Sellas m’explica que el teatre immersiu ha canviat durant els darrers anys i que el que no tenen els britànics en comparació amb nosaltres és el component digital: “Hi ha hagut una nova evolució del teatre immersiu. Dins d’aquesta hi ha la tecnologia immersiva, que és la que fem servir a l’IDEAL. Els nostres espectacles són innovadors perquè en cap altre racó del món s’ha fet teatre digital immersiu. Això sí, és un teatre que beu del que s’ha fet en dècades anteriors”, apunta.
Teatre entre pantalles
Al maig, l’IDEAL va acollir entre les seves quatre parets –o més ben dit, pantalles– l’obra teatral Salvació Total Imminent Immediata Terrestre i Col·lectiva de la mà de Sixto Paz Produccions. La història d’una família que busca respostes després d’un cataclisme. Dit d’aquesta manera, no sembla diferir de qualsevol altra obra que es pugui veure al Romea o al TNC, però i si us dic que tot té lloc en una sala envoltada per quatre pantalles de més de 1.000 metres quadrats amb vint-i-set projectors? Sí, la cosa canvia… i no s’acaba aquí.
“L’espai és molt escèptic i aclaparador, però no es tracta de lluir parets gegants, sinó que el repte es troba a fer-les dialogar amb el que viuen els personatges”, explica el director de l’obra, Pau Roca. “En aquest context conflueixen el llenguatge teatral i el tècnic, aleshores la figura de l’actor no és la principal, sinó que és una peça més. D’altra banda, la imatge pren gran importància, és viva, es presenta davant els ulls del públic, que se sent petit i embolcallat per complet”, hi afegeix Roca.
Paral·lelament a l’obra de Sixto Paz, la Sala Beckett també va exhibir al mes de maig un espectacle immersiu, Ware Reinforced, una peça teatral del col·lectiu Matriu.id que es mou entre el món físic i el virtual. “A Ware Reinforced hem jugat amb la premissa de dur les dinàmiques virtuals al món físic, per això l’espectador té una experiència personalitzada. Concretament, això s’ha aconseguit a través de diferents mecanismes de recollida de dades com els tokens. A cada membre del públic se li assigna un token i aquest marca com viu la història, el recorregut per l’espai que farà i el final d’aquesta”, comenta l’actriu Valèria Sorolla.
“L’immersiu és un tipus de llenguatge teatral nou, fresc i lliure i, per tant,
no s’ha conformat del tot”
Els criptovalors conformen l’esquelet d’aquesta obra de teatre immersiu, de manera que cada membre del públic entra dins l’storytelling i acaba amb una experiència totalment diferent de la de la persona del seu costat. “Existeixen diversos dispositius que recullen dades i les processen per crear contingut en directe durant la peça”, apunta Carles Antón, tècnic audiovisual i sonor. A l’audiència també se li fan preguntes que responen a través del seu mòbil i el següent pas varia en funció de la resposta. “Com a intèrpret és un procés interessant, perquè l’espai, el so, els audiovisuals i l’escenografia es troben al mateix nivell que tu; no tens la responsabilitat de guiar la història”, confessa Sorolla. “Al cap i a la fi, Ware Reinforced és una intel·ligència artificial que aprèn del públic per donar-li el que vol, tal com faria qualsevol eina digital avui dia”, afirma Antón.
’Broadway meets immersive’
En darrer lloc, el fantasma del futur ens condueix a una obra que es podrà veure aquest mes de juliol a l’IDEAL. Es tracta de Next to Normal, de Brian Yorkey, el primer títol de Broadway que serà presentat en un format totalment immersiu. La peça va revolucionar el teatre musical fa una dècada i ara s’estrena una nova versió dins el marc del Festival Grec. Els seus autors, Brian Yorkey i Tom Kitt, han adaptat el llibret a 60 minuts per a un espai immersiu de 2.000 metres quadrats, amb audiència i actors compartint el mateix espai.
“És un espectacle que gira al voltant de les malalties mentals i proposa que l’espectador entri dins del cervell d’una persona amb trastorn bipolar, que experimenti la realitat d’aquesta persona a través de la història, de les cançons i els visuals”, explica Jordi Sellas.
Teatre immersiu: indefinit
Després d’haver travessat les diferents propostes del que es cataloga com a teatre immersiu avui es fa palès que la clau d’aquesta mena de teatre es troba a posar l’espectador al cor de l’storytelling, juntament amb els artistes en viu i l’espai visual. Un tipus de llenguatge nou, fresc i lliure. Cal tenir en compte, però, que el teatre immersiu no s’ha conformat del tot.
“El concepte de teatre immersiu està en formació i definir-lo ara em sembla un impossible. Nosaltres mateixos l’estem definint, ja que amb la tecnologia digital immersiva pots aconseguir una aposta visual i d’escena diferent de res del que s’hagi pogut veure”, apunta Jordi Sellas. En aquest sentit, l’actor i director Pau Roca conclou que “és un concepte molt nou, conté moltes variants i els límits són innecessaris”.
