El teatre musical de petit format a Catalunya fa molts anys que apropa històries al públic local. Asseguts al pati de butaques d’aquestes sales és fàcil sentir: “Doncs no coneixia aquest teatre”, seguit de “no havia vist mai un musical així de prop, sempre anàvem a un teatre gran”.
Encara avui, any 2021, hi ha sales de la cartellera barcelonina que són unes desconegudes per als espectadors del territori català, com també hi ha teatres del territori català desconeguts per als barcelonins. Des de fa temps hi ha sales que han apostat pel musical de petit format a la cartellera barcelonina; algunes ja han desaparegut, com la Cúpula Venus, la Cova del Drac, el Teatre Malic o el Club Capitol, i n’hi ha d’altres que encara resisteixen, com l’Almeria Teatre, l’Eixample Teatre, el Teatre Gaudí, el Teatre La Gleva, el Jove Teatre Regina, el Maldà Teatre, la Sala Versus Glòries, etc.
No és fàcil fer-se visible al costat de les grans marquesines i dels autobusos retolats, i sobretot quan els mitjans de comunicació no específics en la matèria aposten pel gran format. Però el petit format i les seves sales, que ara s’anomenen teatres de proximitat, tenen elements únics per oferir que segurament un espectador no s’hauria de perdre. Des de 2019 fins a inicis de 2021, a Catalunya s’han estrenat aproximadament 55 espectacles de teatre musical en català (concerts, espectacles, gales i celebracions): 15 han estat de mitjà o gran format i 40 de petit format. Aquestes dades les podem contrastar amb els 42 espectacles musicals que s’hi han estrenat en altres llengües, dels quals 26 eren de gran format i 16 de petit format. El percentatge és molt clar: en català tenim un 27% de teatre musical de gran format enfront d’un 73% de petit format.
Aquests percentatges matemàtics obren incògnites: per què no tenim més teatre musical de gran format en català? Seríem capaços de posar nom a aquests 40 títols de petit format? Si no ho podem fer, potser és un símptoma de la falta de visibilitat. La majoria d’aquestes petites produccions acostumen a néixer de propostes o inquietuds personals que s’acaben convertint en un muntatge escènic, tot i que també cal apuntar que apareixen produccions de petit format perquè l’obra està lliure de drets. Evidentment, hi ha muntatges de gran format que també surten de l’amor i l’estimació absoluta i d’altres que no.
El pot petit
Ens agradaria afirmar també que tenim un bon planter, un estol de joves o petites companyies de teatre musical que amb els anys faran el salt al gran format del teatre musical en català. L’experiència ens diu que malauradament no és així, i que aquestes companyies no acostumen a fer el salt al gran format. Algunes se senten còmodes ocupant aquest petit lloc; d’altres, quan han aconseguit fer el salt, s’han trobat que les grans productores han descobert els seus joves intèrprets i s’ha desmantellat la companyia. Moltes d’aquestes petites companyies sobreviuen en una situació econòmica precària. I és aleshores quan veiem produccions que en altres països han estat espectacles de gran format amb 15 intèrprets i que a casa nostra només troben sortida en una sala de proximitat. Alguna cosa falla.
Mirem el petit format des de l’autoria. Malgrat que a casa nostra les escoles de la dramatúrgia catalana han fet ben poca cosa per formar dramaturgs musicals, llibretistes i lletristes, resulta sorprenent la quantitat de músics, llibretistes i lletristes que han creat espectacles de teatre musical de proximitat, sobretot tenint en compte que l’ofici de lletrista encara no ha retornat al coneixement i el domini que teníem a Catalunya a inicis de segle XX. Una minoria d’aquests autors i autores ha fet el salt al mitjà o gran format.
Arrelar iniciatives
Per intentar visualitzar aquest problema, el 2018 es va crear el cicle Originals, I Cicle de Compositors Catalans de Teatre Musical. Alguns d’ells ja havien treballat en grans produccions, però pràcticament ningú no sabia que tenien obres pròpies que no havien pogut estrenar enlloc. El cicle, que va tenir lloc a l’espai NunArt Guinardó, va exhaurir les localitats de tots els concerts.
Les principals escoles d’interpretació musical han trobat en el petit format i en la proximitat un maridatge de mons.
Les principals escoles d’interpretació musical del país han trobat en el petit format i en la proximitat un maridatge de mons i fins i tot de generacions per fer les primeres passes en l’àmbit professional, i n’és un exemple el cicle #MondayMonday del Teatre Eòlia, que enguany no se celebrarà a causa de la pandèmia. El cicle ha unit intèrprets de trajectòria consolidada amb intèrprets que trepitgen l’escenari per primera vegada. En alguns casos, aquests espectacles, creats per a l’ocasió, han fet acte de presència a la Sala Versus o a la sala petita de la Sala Barts. Seguint la línia col·laboracionista del Teatre Eòlia, existeix una proposta que va néixer a finals de 2020 i que arriba fins al març de 2021 a l’Espai 104 d’Aules, on diferents intèrprets del teatre musical català ofereixen els seus concerts amb la col·laboració d’alumnat de l’escola; alguns d’aquests han estat creats per l’ocasió i d’altres han estat reciclats de les sales de proximitat, i qui sap si hi tornaran a fer estada.
Fins que no tornem a la “normalitat” és molt possible que tinguem moltes produccions de teatre musical de petit format. Que com a mínim aquesta terrible pandèmia ens faci obrir els ulls i que entre tots i totes donem el suport necessari que també necessiten aquestes sales i produccions. Ep! Però no les oblidem quan deixem enrere la pandèmia: elles mai no ens han abandonat, no ho fem nosaltres.
