Últims dies per acostar-se a l’exposició que retrata un dels moments escènics més efervescents de la transició.
Des del mes de novembre es pot visitar a l’Institut del Teatre la mostra “Una explosió teatral en temps de canvis. El Grec-76 i l’Assemblea d’Actors i Directors”. Es tracta d’una exposició que he comissionat amb el Museu de les Arts Escèniques (MAE) partint de la investigació que va guanyar el premi de recerca sobre el teatre català Teresa Cunillé, impulsat per la icònica actriu catalana i la propietat del Teatre Romea, amb el suport de l’Institut del Teatre. Qui vulgui acostar-se a aquells intensos mesos de 1975 i 1976 la podrà trobar al vestíbul de l’Institut del Teatre fins a finals d’abril.
El recorregut de l’exposició parteix, com va succeir en aquell moment, dels grups del moviment heterogeni conegut com a Teatre Independent. Des d’una pinzellada al context històric de la primera Transició, entrarem ja a parlar de la vaga d’inicis de l’any 1975 i, entre fotografies d’aquelles manifestacions, avançarem fins a la consolidació de l’Assemblea d’Actors i Directors (AAD). Serà el moment, com ho va ser en aquells mesos, de començar a visualitzar la possibilitat d’organitzar una temporada d’estiu al Teatre Grec i, per tant, ens aturarem en els debats que van ocupar les assemblees entre aquells que volien impulsar la cita i aquells que no.
Amb això acaba el primer bloc de l’exposició, que continua amb la part més extensa de la mostra, dedicada al Grec-76. Per poder explicar les seves diverses cares i realitats, es tractarà de l’esperit reivindicatiu i del caràcter autogestionari, i es podrà repassar breument la seva programació: dels muntatges de l’AAD fins a les companyies convidades. Buscarem apropar-nos a la música d’aquells dies (amb l’oportunitat d’acompanyar-nos en la visita mitjançant llistes de reproducció disponibles), mentre també reflexionem sobre el valor del públic i l’ambient que es va generar a l’esplanada del Grec.
Acabarem aquesta panoràmica de la mateixa manera que ho va fer aquella temporada, relatant la seva escissió i la ruptura que va suposar, no sense donar un cop d’ull a les trajectòries de l’AAD (origen de l’actual Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya) i l’escindida Assemblea de Treballadors de l’Espectacle i reflexionar sobre l’impacte que ha tingut sobre el sector i com se l’ha recordat.
Connectar amb els records
Amb tot, no podem oblidar que una exposició d’aquestes característiques té diverses funcions. Per una banda, hem buscat que serveixi com una via per reconnectar amb els records per a tots aquells i aquelles que la van viure amb intensitat, buscant formes de donar-los veu. Les fantàstiques fotografies (d’Aymerich, Colita i Barceló), el vídeo (on veurem noms ben coneguts de molt joves parlant de l’experiència al Grec), i frases o records que conviuen amb la narració per oferir un viatge de tornada a aquelles setmanes d’estiu. Per l’altra, ha de servir per a aquells i aquelles que no ho van viure de prop, o bé no havien nascut, per poder conèixer un dels moments més intensos i rellevants de la història de la nostra escena.
En aquest sentit, cal destacar com la ubicació de l’exposició, a l’entrada de l’Institut del Teatre, brinda l’oportunitat d’acostar aquesta experiència als futurs professionals del sector. Entendre d’on venim ajuda a entendre on som, i en aquest cas pot servir per mostrar com, en un moment concret de la nostra història, la gent de teatre va veure i va creure en el somni de construir amb les seves mans un ecosistema teatral més just i més democràtic.
En anys d’aniversaris, a tocar ja dels cinquanta anys de la mort de Franco, ens trobem amb una ocasió per defensar el paper que el teatre pot tenir, i ha tingut, en els canvis polítics, socials i culturals. Per tant, iniciatives com aquestes hauran d’aprofitar l’impuls mediàtic dels anys que vindran. De moment, amb aquesta panoràmica recuperem un tros d’història del teatre català, tornant durant uns mesos el Grec-76 a Montjuïc (encara que sigui uns metres més enllà).
