Malauradament, avui dia no existeix una igualtat efectiva entre homes i dones. La discriminació sa­larial o bretxa de gènere, la parcialitat forçada per la necessitat de compatibilitzar la vida familiar i la laboral i les dificultats d’accés als llocs de presa de decisions són grans reptes en matèria d’igualtat.

El sector artístic suma a aquesta realitat la no-visibilitat d’actrius d’entre 40 o 50 anys, dones en qui no es pensa a l’hora de crear nous personatges o l’abús de poder quan un director artístic d’avan­çada edat accedeix a acariciar els cabells d’una jove i inexperta actriu, pensant aquesta que podrà treballar si es presta a ser “pentinada”.

Tot això pot semblar d’una altra època, però no: continua passant. Davant aquests fets, quina és la normativa que regula aquestes desigualtats?

A Catalunya disposem, en concret de:

  1. a) La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Aquesta té com a objectiu l’eradicació de la violència masclista, entesa com la manifestació d’un model de mascu­linitat, de domini, de discriminació i de relacions de poder desiguals. Aquesta violència engloba tant la violència física com la psicològica, la sexual i l’econòmica. A més, considera la violència no so­lament en la seva dimensió de parella, sinó també en la família, en l’àmbit laboral, en l’àmbit social i en el comunitari. A diferència de la Llei estatal de violència de gènere, en aquesta llei no és necessari haver presentat una denúncia per poder accedir als drets establerts, sinó que és suficient un informe dels serveis socials, dels serveis sanitaris o dels Mossos d’Esquadra;

i b) L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix el dret de totes les dones a viure “lliures d’explotació, maltractaments i de tot tipus de discri­minació” (art. 19.1).

A l’Estat espanyol:

  1. a) La Constitució espanyola: L’article 14 de la Constitució espanyola proclama el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe.
  2. b) La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere: la Llei es limita a la violència de gènere en l’àmbit de la parella: (ex)cònjuges, (ex)companys o persones amb relacions similars d’afectivitat. Estableix mesures de sensibilització, prevenció i detecció en l’àmbit educatiu, sanitari i dels mitjans de comunicació.
  3. c) La Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Defineix el concepte jurídic d’igualtat, de discriminació directa i indirecta, d’accions positives i de transversalitat, i estableix el principi de presència equilibrada de dones i homes en l’Administració general de l’Estat. L’article 1 d’aquesta llei determina que “les dones i els homes són iguals en dignitat humana, i iguals en drets i deures, i té per objecte fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, en particular mitjançant l’eliminació de la discrimi­nació de la dona, sigui quina sigui la seva circumstància o condició, en qualsevol dels àmbits de la vida i, singularment en les esferes política, civil, laboral, econòmica, social i cultural” per assolir, en el desplegament dels articles 9.2 i 14 de la Constitu­ció, una societat més democràtica, més justa i més solidària.

Exemple de la reivindicació per a la igualtat en l’àmbit audiovisual: l’any 2017 es va constituir l’Associació de DONES VISUALS, que reuneix dones professionals de tots els oficis del cinema amb l’objectiu de revertir la situació de desigualtat històrica existent en aquest sector. Treballen per defensar, promoure i fer efectiva la presència de les dones, amb la certesa que el cinema no assolirà la màxima qualitat si no s’hi incorporen les mirades i les pràctiques de les dones cineastes.

 

També t’interessarà l’article: Producció i igualtat de Dones Visuals i els reportatges sobre les dones productores i les actrius a partir dels cinquanta anys

Compartir.

Sobre l’autor

Advocada responsable del Departament Jurídic Laboral de l’AADPC

Deixa una resposta