Del 16 al 27 de maig tindrà lloc el DocsBarcelona, el festival que posa de manifest el bon moment que viu el documental. 41 pel·lícules de més de trenta països diferents com per exemple Burkina Faso, Panamà, Suècia o Dinamarca entre d’altres. Aquests són els documentals que no ens volem perdre.
Petitet (Carles Bosch) Serà l’encarregat de donar el tret de sortida al festival. Es tracta d’un film que gira al voltant del músic gitano Petitet, fill d’El Huesos (mític palmero de Peret) que supera tot tipus de dificultats per fer realitat la promesa que li va fer a la seva mare abans de morir: portar la rumba catalana al Liceu. Bosch, per cert, és el director de Bicicleta, cullera i poma i guionista de Balseros. Paraules majors.
The White World According to Daliborek (Vít Klusák) Aquí riureu. El documental explica la història d’en Daliborek: un energumen de prop de 40 anys que viu amb la seva mare i que assegura que no pot ser amic de ningú que no sigui de la seva raça, blanca i suprema. El documentalista Vít Klusák també autor del documental kamikaze Czech Dream, sobre l’afany consumista de la societat txeca després de la caiguda del comunisme, retrata el dia a dia del neo-nazi Daliborek en tota la seva ferocitat, patetisme i tragicomèdia.
Dolphin Man (Lefteris Charitos) A quanta profunditat pots arribar amb una sola alenada d’aire? Dolphin Man és un documental sobre la vida de l’apneista Jacques Mayol, el primer bussejador capaç de submergir-se a 100 metres sense respiració artificial i que va revolucionar el busseig per apnea mitjançant la introducció de tècniques de ioga i zen. La seva vida, per cert, va servir d’inspiració per a la pel·lícula de culte de Luc Besson El Gran Blau.
Miss Kiet’s Children (Petra Lataster-Czisch, Peter Lataster) L’any 2017 va guanyar el premi al millor documental en el Netherlands Film Festival. Es tracta d’un documental que registra un any en una classe de nens refugiats a Holanda, en un lloc que no coneixen, amb una nova professora i una llengua que no comprenen. Com s’adapta un nen a una nova escola, una nova mestra i un nou idioma? Els documentalistes Petra Lataster-Czisch i Peter Lataster reivindiquen la importància i el valor dels bons mestres.
Of Fathers And Sons (Talal Derki) És un dels plats forts del festival. El director de Return to Homs (guanyadora del premi a millor pel·lícula del Docs 2014 i millor documental a Sundance) Talal Derki, torna a la seva terra per viure dos anys amb la família d’Abu Osama, membre d’Al-Queada a Síria. Allà serà testimoni de com els seus fills son entrenats, des de ben petits, per convertir-se en soldats de la Jihad.
The Congo tribunal (Milo Rau) Droga dura però imprescindible. Durant més de 20 anys, la guerra civil al Congo ha convertit un territori tan gran com l’Europa occidental en un infern que s’ha emportat fins a sis milions de vides. El director Milo Rau (autor d’espectacles com Hate Radio, The Civil Wars, Mitleid o L’assaig (que podrem veure aquest estiu al festival Grec) ha aconseguit reunir víctimes, perpetradors, observadors i analistes del conflicte en un tribunal civil organitzat especialment pel documental a l’est de Congo. The Congo tribunal està rodat amb 7 càmeres i davant de 1000 espectadors. Una pel·lícula impossible, i tot i això, existeix.
Experimento Stuka (Pepe Andreu, Rafa Molés) En plena Guerra Civil, quatre pobles de Castelló van despertar bombardejats i 38 veïns hi van perdre la vida. 80 anys després, la troballa d’uns arxius militars secrets revelen que l’atac formava part d’un experiment de guerra. L’èxit letal de l’operació va propiciar la construcció en massa d’una arma destinada a destruir Europa durant l’encara insospitada Segona Guerra Mundial. Fins avui, ningú sabia que havien sigut víctimes d’experiments militars nazis. Andreu i Molés són directors també, de Five Days to Dance (2014), guanyador del premi Canal + al Festival MiradasDoc.
