© Foto Glòria SolsonaUn moment de la lectura

El I Cicle de Lectures Dramatitzades organitzat per l’AADPC, AISGE i Fundació Romea va acabar just abans de Nadal amb “Assaig d’absoltes a Torlanda”, text inèdit de Josep Minguell que ell mateix va dirigir. La iniciativa, tot un èxit de públic, ha donat com a fruit quatre espectacles complexos i de gran qualitat que han anat molt més enllà del que s’espera d’una lectura dramatitzada. I el més important, ha complert un doble objectiu: crear sinergies i complicitats entre professionals de les arts escèniques i ser un trampolí per a intèrprets i directors.

Assaig d’absoltes a Torlanda

La darrera lectura del 2013 es va basar en un text inèdit de l’actor i director Josep Minguell, que també ha valorat molt positivament aquest primer cicle. El nivell ha estat molt alt i això és un al·licient perquè nosaltres també donem el màxim, explica Minguell. Intentarem prescindir del text imprès i de les acotacions. L’autor i director és conscient que la lectura serà una bona oportunitat perquè l’obra tingui un recorregut més llarg.

El text situa l’acció a Torlanda, un petit poble –que avui és només un munt de pedres, diu Minguell– situat a la província de Lleida. Per això he necessitat actors que poguessin parlar amb accent lleidatà, puntualitza. És un retrobament al voltant de l’enterrament del pare i un adéu, el final d’una nissaga. He volgut retratar els conflictes familiars habituals i aquells lligats a la decadència d’una societat rural benestant que va desapareixent, conclou el director.

Josep Minguell és actor, dramaturg i director en escena. Llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre, després d’una llarga carrera com a actor de teatre, cinema i televisió, que li ha reportat diversos guardons, en els darrers temps ha dirigit una desena d’obres com Veranos en Nohant, de Rolf Schneider; El botí, de Joe Orton; Autèntic Oest, de Sam Sheppard; Audiència i vernissatge, de Václav Havel, i Oncle Vània, d’Anton Txèkhov. Va ser membre fundador del Teatre Lliure, la mateixa sala (a Gràcia) que va acollir la lectura d’Assaig d’absoltes a Torlanda, el 17 de desembre passat. Miriam Alamany, Carles Martínez, Laia de Mendoza, Mireia Aixalà, Eduard Muntada, Vanessa Torres, Alberto Díaz i Xavi Casan en van ser els intèrprets.

L’edició 2014 escalfa motors

A més del text de Minguell, al llarg del 2013 s’hi van veure les propostes a partir de Les mans brutes, de Jean-Paul Sartre (director: Àlex Mañas); D’ara a demà, de Manuel de Pedrolo (directora: Teresa Canas), i That Face, de Polly Sherman (director: Martí Torras). En total, unes 400 persones han gaudit d’aquestes lectures, que han esdevingut veritables obres de teatre.

Amb aquest èxit, el Cicle de Lectures Dramatitzades té assegurada la continuïtat, tal com destaca Ester Bartomeu, secretària de cultura de l’AADPC. Estem molt satisfets de la resposta dels associats i de com s’ha dut a terme, amb qualitat i implicant altres entitats [AISGE i Fundació Romea ] i diferents equipaments teatrals, diu. De cara a la pròxima edició, aquest 2014, Bartomeu apunta: Tenim previst mantenir el mateix funcionament per a la selecció d’actors i directors; només preveiem que hi hagi algun canvi pel que fa a la temàtica dels textos.

En la nova edició del Cicle s’obriran altres oportunitats per als associats i associades que no hagin participat enguany en els espectacles, amb l’objectiu que més persones puguin gaudir de l’experiència. Ester Bartomeu també avança la intenció de portar les lectures dramatitzades a més teatres, per així ampliar la difusió d’aquesta proposta a sales ja reconegudes i a la vegada donar a conèixer nous equipaments teatrals.

 

Dinamitzar el sector

Per Ester Bartomeu, secretària de Cultura de l’AADPC

L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, la Fundación AISGE i la Fundació Romea hem engegat un nou Cicle de Lectures Dramatitzades, que s’ha dut a terme al llarg del 2013 i que és el resultat de les sinergies d’aquestes entitats per unir esforços i recursos per dinamitzar el sector.

En uns moments tan difícils artísticament, des de l’Associació volíem donar joc a la creació, a les ganes, a la il·lusió i, sobretot, volíem fer moure coses amb possibilitats. Un dels objectius era donar feina al sector, servir d’aparador per incrementar les possibilitats de contractació dels associats i que, a més, en sorgís un material comerciable que l’actor i el director poguessin emprar per ampliar el seu currículum, independentment d’altres usos que es poguessin plantejar. Es tractava de potenciar la contractació de les propostes presentades i de donar feina als associats.

Juntament amb els nostres companys de viatge, crec que hem aconseguit aquests propòsits amb escreix. I tot gràcies a la professionalitat de totes les parts. Hem pogut gaudir d’un nivell de lectures altíssim, fins al punt d’oblidar-nos que es tractava d’una lectura i adonar-nos que ens havíem deixat endur per la situació.

Crec fermament que el projecte està agafant prou solidesa per tenir continuïtat i, si res no es torça, intentarem repetir-ho en la propera edició amb nous formats.

 

Una valoració més que positiva

Per Sergi Mateu, vicepresident i delegat a Barcelona de Fundación AISGE

Amb el Cicle de Lectures Dramatitzades que hem iniciat enguany, juntament amb la col·laboració de la Fundació Teatre Romea, penso que l’Associació i AISGE han trobat un projecte que, al meu entendre, enforteix la nostra relació, per la manera com s’ha gestat i organitzat. El resultat ha estat un esdeveniment cultural i artístic de gran qualitat, que més enllà de satisfer les nostres expectatives pels resultats aconseguits, els socis i les persones que representem n’han sortit també àmpliament beneficiats.

No és senzill trobar aquest punt d’unió ja que les competències d’actuació dels nostres camps estan molt ben delimitades i moltes vegades, encara que ho hàgim intentat en alguna activitat determinada, la mateixa finalitat de les societats ens ha portat de manera raonable a establir aquestes diferències.

Personalment, sempre he insistit que tant AISGE com l’Associació es mouen i treballen en la mateixa direcció perquè, al cap i a la fi, l’objectiu comú és que la nostra professió estigui, en la mesura de les nostres possibilitats, protegida i emparada en la consecució de la màxima dignitat en tots els àmbits per als nostres associats.

És cert que sempre s’han organitzat lectures dramatitzades, però en aquest cas vam començar a treballar en el sentit de buscar-hi totes aquelles coses que no ens acabaven de convèncer i de trobar una estructura que funcionés, per portar-la a terme any rere any.

Vam decidir no fer-ne més de quatre per any, perquè en preferíem fer poques però molt ben organitzades i estructurades, amb uns paràmetres molt ben definits: autors catalans, clàssics i contemporanis; i autors internacionals, clàssics i contemporanis.

Una de les altres pautes en què ens vam posar d’acord i hem comprovat que ha funcionat de manera eficient a l’hora d’escollir els diferents projectes és que els directors han presentat cadascuna de les seves propostes, com si es tractés d’un projecte de muntatge, amb un mínim de dramatúrgia i amb l’explicació de les raons perquè han escollit un text i una proposta de repartiment determinats.

El condicionant que també vàrem acordar de no repetir actors resulta obvi: volem donar la possibilitat que en aquest projecte de lectures dramatitzades hi participin el màxim nombre de companys que hi vulguin col·laborar.

Una altra característica que també crec que és important mantenir, amb vista a edicions futures, és la d’organitzar les lectures en diferents teatres, perquè volem implicar en el nostre projecte el conjunt d’espais teatrals de la nostra ciutat. Fins ara han estat el Teatre Romea, el Teatre Akademia i el Teatre La Seca.

Aquest ha estat el primer any de l’experiència i el resultat ha estat més que positiu, a manca de la darrera lectura que es durà a terme a mitjan mes de desembre d’enguany.

Les tres primeres han estat un èxit, cadascuna amb les seves pròpies característiques de dramatúrgia, de temàtiques i estils i d’interpretació.

Èxit d’assistència ja qu
e en totes l’aforament ha estat gairebé ple.

Èxit artístic ja que tot i disposar de pocs dies d’assajos i d’un mínim de compensació econòmica, tant els directors responsables de cada projecte com els actors que s’hi han implicat han assolit un nivell de qualitat excel·lent.

Èxit del format “lectura dramatitzada”; amb això em refereixo que en totes tres ocasions els espectadors que hi hem assistit no hem vist actors que llegien un text sinó que han aconseguit ficar-nos dins l’obra i fer-nos veure els personatges, comunicar-nos tant les seves emocions com les idees dels autors, amb una “nuesa” colpidora; hem oblidat que no disposaven d’una posada en escena amb tots els mitjans d’una producció teatral. Així, doncs, el teatre també es pot fer de manera que faciliti que els textos dramàtics arribin a l’espectador quan no es disposa de prou mitjans per “produir-lo”.

No correspon ni a AISGE ni a la Fundació Teatre Romea ni a l’Associació produir els projectes de lectura que programem, però amb aquest format estic convençut que ajudem a posar un vehicle eficient al nostre abast perquè es difongui de la manera més àmplia possible i els productors que en principi no imaginen totes les possibilitats implícites en un text puguin descobrir-les en alguna d’aquestes lectures gràcies al talent dels seus directors i dels seus intèrprets i puguin animar-se, a partir del resultat, a produir-les en un futur més o menys proper.

Em satisfà dir que tant AISGE com la Fundació Romea com l’Associació hem trobat un espai comú de col·laboració que indiscutiblement penso que ha de continuar endavant.

 

La paraula de l’autor

Per Carles Canut, director de la Fundació Romea

En aquests temps de direccions gegantines, de parafernàlies teatrals dirigides més als sentits que a la comprensió, de musicals entendridors, d’actors i actrius amb dicció malaltissa, de propaganda gairebé subversiva, d’esnobisme cultural, d’autocomplaença a vegades esperpèntica, les lectures dramatitzades sorgeixen com a oasis al mig del desert… El text! Altra vegada el text! La paraula de l’autor ens arriba clara, nítida, comprensible, a través de veus potents, col·locades, amb desig de fer-se escoltar pel públic, amb directors i intèrprets sabedors que estan transmetent idees, provocant sentiments, induint a reflexions… La lectura, completament despullada d’accessoris innecessaris, es fa reina de l’escenari, i el públic, fins i tot, podria tancar els ulls i dedicar-se a escoltar com si fos en una cerimònia de sublimació.

L’experiència d’aquestes quatre lectures ha estat excepcional i cal repetir-la. Espero que aquest any 201 en puguem fer encara més i en altres llocs que es prestin a reunir un públic que, n’estic segur, després sortirà del moment especial que ha viscut amb més ganes de tornar al teatre, aquest temple de la paraula que ens té captivats.

Compartir.

Sobre l’autor

Revista d'arts escèniques i audiovisuals de Catalunya. Des de 1988.

Deixa una resposta