Un dia, el prexidente Mariano, xeñor de lox hilillox, va deixar anar: (*)

A vexex la mejor dexixión ex no tomar ninguna dexixión, que también ex tomar una dexixión… xegún mi opinión, que ex la mía!

Tant de bo que no l’haguessin tomado mai la decisión pel que fa a l’IVA! L’aplicació del 21% ha estat nefasta. I tothom ho va veure des del primer moment, excepte ells. Devien anar de bòlit preparant LOMCES i mirant de dissimular i tapar casos Bárcenas i Cia.

Els números canten. I no hi ha manera que rectifiquin. No diuen que rectificar és de savis? (Ui! Doncs així no rectificaran mai!)

Aquest augment desorbitat i ferotge de l’IVA cultural ha estat un càstig als artistes perquè els fem nosa. Però és que, de retop, també hi ha perdut Hisenda perquè ha recaptat moltíssim menys. I res! No hi manera que baixin del burro! (que segur que és català).

Ens van etzibar que “no érem cultura, sinó entreteniment”. Mira, ben exactament com ells!, que, sense cultura, ens tenen ben entretinguts amb tants disbarats!

I jo, ara, per si mai el CNI ens espiés l’Entreacte, els entretindré amb un parell de sil·logismes. (Ho veu, don Mariano, com cultura i entreteniment no són incompatibles, sinó que es complementen?).

 

El teatre ens entreté.

Entretenir-se és bo per a la salut.

Ergo, el teatre és saludable. 

El Gobierno ha augmentat, de manera brutal, l’IVA.

L’IVA tan elevat és un error.

Ergo… (Lo coge, prexidente?).

 

I acabo amb el meu desig per al teatre:

Que la ficció continuï sent realitat, pels segles del segles. Amén.

I que el 21% d’IVA deixi de ser una realitat i es converteixi, ben aviat, en una ficció. Al·leluia!

 

(*) A veces, la mejor decisión es no tomar ninguna decisión, que también es tomar una decisión… según mi opinión, que es la mía! 

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta