Close Menu
Entreacte
    Facebook X (Twitter) Instagram
    • Nosaltres
    • Subscripcions a l’edició en paper
    • Publicitat
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Entreacte
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    Entreacte
    Estàs a:Inici»Contingut patrocinat»Un segle de les arts escèniques catalanes en línia, amb la plataforma Escena Digital de Catalunya
    Contingut patrocinat

    Un segle de les arts escèniques catalanes en línia, amb la plataforma Escena Digital de Catalunya

    CONTINGUT PATROCINATPer CONTINGUT PATROCINAT9 d'octubre de 2024Actualitzat:11 d'octubre de 2024No hi ha comentaris5 Minuts de lectura
    Dibuix de Tórtola Valencia com a Salomé. Autor: F. Solà. 1932.
    Dibuix de Tórtola Valencia com a Salomé. Autor: F. Solà. 1932.

    Vestits de Margarida Xirgu, marionetes de Harry Vernon Tozer, maquetes d’espectacles dels Comediants o programes de mà d’inicis del segle XX són ara a l’abast de tothom amb un sol clic gràcies a la plataforma virtual Escena Digital de Catalunya.

    Publicitat

    Es tracta d’una iniciativa del Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre (MAE), de la Diputació de Barcelona, creada amb el doble objectiu d’aplegar i difondre tota la documentació dels espectacles que s’estrenen a Catalunya, així com la documentació dels espais escènics del territori català.

    Escena Digital de Catalunya constitueix un arxiu documental excepcional, en tant que centralitza en una gran base de dades la història de les arts escèniques catalanes dels darrers cent anys. Es tracta d’un espai digital de lliure accés que permet endinsar-se en el llegat escènic del país a través de milers de documents com fotografies, articles de premsa, cartells, programes de mà, fitxes artístiques, material audiovisual, així com esbossos o figurins.

    De fet, la plataforma integra quatre grans catàlegs en línia que gestionava el MAE des de fa anys: documents, fitxes d’espectacles, hemeroteca digital i arxiu audiovisual. Tots quatre sumen un milió i mig de documents vinculats a espectacles i a professionals de les arts escèniques que han treballat a Catalunya en els últims cent anys. Ara, amb l’Escena Digital de Catalunya, tota aquesta documentació s’integra en una única plataforma de manera que, amb un sol clic, es pot obtenir tota la informació relativa a un espectacle, i de manera molt més precisa. Així, per exemple, en consultar la fitxa artística d’un espectacle, es poden veure també les fotografies i els cartells de les funcions, les peces de vestuari o les ressenyes publicades en diaris.

    “La ventafocs”. Ballet Nacional de Cuba. Centre Cultural Unim Caixa Terrassa, 15 octubre 2011. Autor de la fotografia: Josep Aznar.
    “La Ventafocs”. Ballet Nacional de Cuba. Centre Cultural Unim Caixa Terrassa, 15 octubre 2011. Autor de la fotografia: Josep Aznar.

    Creixement constant

    El procés de migració de la documentació es va iniciar fa mesos, però la plataforma Escena Digital de Catalunya continua incorporant continguts a diari. Actualment compta amb uns 300.000 registres que es corresponen aproximadament amb el 60% del gruix documental del museu.

    I és que el MAE disposa d’un milió de fotografies, més de 180.000 articles de premsa, més de 150.000 programes de mà, 10.000 cartells, més de 1.000 peces de vestuari, 600 titelles, 600 teatrins, 3.000 arxius audiovisuals i 18.000 fitxes d’espectacles. Un llegat de gran valor que, a més, està en permanent creixement, donada la incorporació constant de nous documents, fons i col·leccions que passen a enriquir la memòria de les arts escèniques de Catalunya.

    Teatrí per a “Tristany i Isolda”, acte II. Autor: Francesc Soler i Rovirosa. 1899.
    Teatrí per a “Tristany i Isolda”, acte II. Autor: Francesc Soler i Rovirosa. 1899.

    Internacionalització

    El nou portal també suposa un pas més en la internacionalització de les arts escèniques catalanes, ja que s’ha fet de manera que les metadades es podran compartir a Europeanna, la plataforma digital del patrimoni cultural d’Europa.

    Arxiu dels espais escènics de Catalunya

    A més, l’Escena Digital de Catalunya té la voluntat d’esdevenir l’arxiu documental dels espais escènics del país. I és que qualsevol sala o teatre que ho vulgui pot disposar d’una col·lecció pròpia a la plataforma i comptar amb el suport del MAE per garantir la correcta catalogació i preservació dels seus documents.

    Escena Digital de Catalunya és, per tant, un projecte concebut per a la preservació i la difusió de la memòria de les arts escèniques catalanes, que permetrà rendibilitzar recursos i, alhora, potenciar la docència i la recerca.

    El TNC –el Teatre Nacional de Catalunya– és el primer equipament que està col·laborant amb aquest projecte. L’objectiu és anar sumant la col·laboració de més teatres, de manera que l’Escena Digital de Catalunya esdevingui un referent mundial.


    Sobre el MAE

    El MAE, que des de l’any 2000 es troba ubicat a l’edifici de Montjuïc de l’Institut del Teatre de Barcelona, engloba una biblioteca, un arxiu i un museu. Des dels seus inicis, fa ja cent anys, ha actuat amb l’objectiu de preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya.

    A la reserva del museu es conserven els fons personals de molts artistes i de companyies de dansa i de teatre, com ara Comediants, La Fura dels Baus, Rosa Novell, Fabià Puigserver, Hermann Bonnín, Zotal Teatre o La Claca, entre molts altres.

    Cartell per a “Accions”, de La Fura dels Baus, l'Hospitalet de Llobregat. Autor cartell: Gustau Nacarino. 1984.
    Cartell per a “Accions”, de La Fura dels Baus, l’Hospitalet de Llobregat. Autor cartell: Gustau Nacarino. 1984.

    De la col·lecció de manuscrits, destaquen els dels dramaturgs del Segle d’Or Pedro Calderón de la Barca, Francisco Rojas Zorrilla i Lope de Vega, així com textos dramàtics d’autors catalans com Àngel Guimerà, Joan Brossa o Josep Maria Folch i Torres.

    Entre les col·leccions d’indumentària més antigues hi ha les de l’actor Enric Borràs o les de la ballarina Tórtola Valencia; però també destaquen els vestits d’òpera de Victoria de los Ángeles o els de Montserrat Caballé, així com peces de Margarida Xirgu o de Mary Santpere.

    Vestit de Montserrat Caballé per a Elisabetta de Valois a “Don Carlo” (general i detall). 1984
    Vestit de Montserrat Caballé per a Elisabetta de Valois a “Don Carlo” (general i detall). 1984

    Vestit de Montserrat Caballé per a Elisabetta de Valois a ‘Don Carlo’ (general i detall). 1984

    Per saber-ne més

    MAE, el museu que no arriba

    Publicitat
    Institut del Teatre Museu de les Arts Escèniques (MAE)
    Comparteix. Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp Email
    Article anterior‘Casa en flames’: el cine en català torna a riure
    Següent Article La companyia Lazzigags celebra 25 anys amb diversos actes
    CONTINGUT PATROCINAT

    Articles Relacionats

    Entrar en escena: crònica d’unes proves d’accés a l’Institut del Teatre

    4 de juliol de 2025

    L’Institut del Teatre ofereix formació especialitzada en arts escèniques a través de tres postgraus i un màster

    5 de juny de 2025

    Una explosió teatral en temps de canvis: un recorregut pel Grec-76

    7 d'abril de 2025
    Deixa un comentari Cancel Reply

    Publicitat
    No et perdis
    Protagonistes 25 d'octubre de 2025

    José Pedro Garcia Balada, dempeus

    Cau, de gira per Catalunya. Amb la companyia Parking Shakespeare, el José Pedro ha dirigit…

    Perfum de clàssic, ànima contemporània

    És cinema català tot aquell que es produeix a Catalunya?

    Teatre familiar: del desprestigi al reconeixement

    Segueix-nos a les xarxes
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    On aconseguir Entreacte?
    Edició paper
    Núm 230 • Tardor 2025
    Publicitat

    L’única capçalera en català especialitzada en arts escèniques i audiovisuals. Entrevistes, reportatges, notícies, agenda... Tota la informació del sector del teatre, el cinema, les sèries i el doblatge a Catalunya.

    Editat per:
    AADPC
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Últims Articles

    José Pedro Garcia Balada, dempeus

    Perfum de clàssic, ànima contemporània

    És cinema català tot aquell que es produeix a Catalunya?

    CONTINGUT
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    • Ajuntament de Barcelona
    • Generalitat de Catalunya
    • Cobierno de España
    • +34 93 231 14 84
    • entreacte@aadpc.cat
    • publicitat@entreacte.cat
    • © 2025 Entreacte
    • Nosaltres
    • Subscripcions a l’edició en paper
    • Publicitat

    Escriviu a sobre i premeu Intro per cercar. Premeu Esc per cancel·lar.