Els imprescindibles de Temporada Alta 2018

El festival tindrà lloc del 5 d’octubre al 10 de desembre a Girona i Salt

Un crit a favor de la llibertat d’expressió i un reflex del que passa avui al nostre país i al món. Això vol ser la programació del Temporada Alta que enguany arriba a la seva 27ª edició. El festival, que tindrà lloc del 5 d’octubre al 10 de desembre, presentarà 97 espectacles que inclouen programació internacional (20), autoria catalana (58), i creació contemporània (26). Un festival per a tothom amb tres grans pilars: Les coproduccions internacionals, el suport a la dramatúrgia catalana, la creació contemporània i l’escena internacional.

A més, enguany tindrà lloc la segona edició d’A Tempo, Arts i Formació, el programa social impulsat per La Fundació la Ciutat Invisible que reforça la vessant educativa del Festival fent que Temporada Alta entri als centres de formació. Si no sabeu què triar i encara no heu decidit anar a viure a Girona per veure-ho tot, aquests són els nostres imprescindibles.

Isabella’s Room

Serà l’encarregat d’inaugurar el festival i és una de les grans fites teatrals que ha revolucionat l’escena del segle XXI. Un dels espectacles més aplaudits de Jan Lauwers i la Needcompany interpretat per la gran Viviane De Muynck. Una història d’amor que travessa tot el segle XX, un d’aquells muntatges que tot aficionat al teatre ha de veure. Sense més.

Las tribulaciones de Virginia

Una altra fita teatral, una meravella del petit format que tenim l’oportunitat de veure o tornar a veure. Recordeu La máquina de la soledad o Primer Álbum? Las tribulaciones de Virginia és una petita joia d’un dels seus creadors, Jomi Oligor, acompanyat aquí pel seu germà. Fa anys, els germans Oligor es van tancar en un soterrani per crear un univers de politges i pedals per explicar-nos la història d’amor i desamor de Virginia i Valentín. Un conte trist que sembla un somni. Potser ho és.

Un enemigo del pueblo

Si esteu atents a les xarxes ja haureu vist que l’estrena d’Un enemigo del pueblo està aixecant (bona) polseguera a Madrid.  Després de regalar-nos una fantàstica i inoblidable versió de Vania, Àlex Rigola s’apropa a Henrik Ibsen i trasllada el conflicte moral i d’interessos d’Un enemic del poble a la realitat d’una companyia de teatre. És legítim i honest rebre subvencions d’un sistema a les antípodes de la teva ètica? Alerta al repartiment, encapçalat per Irene Escolar, Nao Albet i Israel Elejalde.

Traviata, You deserve a better future

Òpera al Temporada Alta? Com ho llegiu. Això sí, aquesta producció del Théâtre des Bou es du Nord -espai de referència de Peter Brook-, dirigida per Benjamin Lazar esborra la frontera entre teatre i ópera i músics, cantants i actors compartiran escenari. Un retrat íntim i sense filtres de Violetta Valéry que agradarà als aficionats i no aficionats a l’òpera.

L’omissió de la família Coleman

Enguany Temporada Alta no només aposta per l’escena internacional. En aquest cas, estem davant de la versió catalana d’un dels espectacles argentins més aplaudits i representats dels últims anys. Serà el mateix Claudio Tolcachir – autor i director del muntatge original-, qui dirigirà aquesta versió. La història d’una família al límit de la dissolució interpretada per Bruna Cusí (Estiu 1993) i Marc Rodríguez entre d’altres. No ens ho perdrem.

Slava’s Snowshow

Estem davant d’un espectacle per a tota la família que torna al festival. Una festa per als sentits, plena de poesia, màgia i sorpreses. Es tracta d’un espectacle que ja han gaudit milers d’espectadors arreu del món, una fantasia amb tempestes de neu, globus gegants i teranyines. Tornareu a la infància.

The Animals and Children took to the Streets

Recordeu Golem? The Animals and Children took to the Streets és l’espectacle que va llançar a la fama la companyia britànica 1927, única en la integració de la pantalla en el seu relat teatral.  Una novel·la gràfica que pren vida gràcies a la màgica interacció entre les tres actrius i el joc videogràfic creat per Paul Barritt. Estètica expressionista i de cinema mut alemany de principis del segle xx —un altre dels seus senyals d’identitat— per a un conte negre sobre un barri marginal i els seus veïns plens d’ira. S’ha de veure.

Macho Man

Un espectacle instal·lació sobre violència masclista. Estem davant d’una proposta que remourà. Un viatge escènic creat per Àlex Rigola que convida als espectadors a desplaçar-se per diferents espais, guiats per una dona que ha sofert violència de gènere. Com reaccionen els poders davant la situació? Imprescindible.

Requiem pour L

Després de l’impactant Coup Fatal no podem no recomanar Requiem pour L. Alain Platel i Fabrizio Cassol econstrueixen l’inacabat Rèquiem de Mozart sota l’eclèctica influència del jazz, l’òpera i la música africana. Catorze instrumentistes i cantants d’arreu del món, reunits per a una celebració, musical, física i visual, de la fusió i el mestissatge cultural. Tant si us agrada la dansa com si no us agrada, Requiem pour L s’ha de veure.

El bramido de Düsserdolf

Un altre espectacle que cal veure només per la trajectòria prèvia del seu autor i director. Vau veure Tebasland l’any 2014? I La ira de Narciso fa un parell d’anys? Llavors ja sabreu que l’uruguaià Sergio Blanco és un dels grans creadors actuals, un d’aquells noms que cal conèixer. El bramido de Düsseldorf és un relat sobre l’agonia i la mort del pare d’un autor teatral en una clínica de Düsseldorf. El text reflexiona sobre els límits de l’art, la recerca de Déu i la representació de la sexualitat. Al·lucinareu (també) amb la posada en escena.

Là

És molt difícil descriure Là sense fer cap spoiler. Per això, nosaltres que ja l’hem vist i volem repetir, us direm que al sortir del teatre vam pensar que sí, que Barò d’Evel és una de les millors companyies actuals. Vam pensar que sí, que és una absoluta meravella. Vam pensar que sort allò era gairebé perfecte. No sabem, i no cal saber-ho, si és circ, dansa o art en viu. És poesia. Repetirem.

Uncanny Valley

Un robot amb la veu i el cos de l’escriptor Thomas Melle. Aquest serà el protagonista d’Uncanny Valley, un espectacle del prestigiós col·lectiu alemany Rimini Protokoll —que arriba per primera vegada a Temporada Alta— que vol reflexionar sobre la relació entre homes i màquines. Què passa quan es fa una còpia d’una persona? Si amb aquesta descripció, encara no voleu anar-hi, no sabem què més dir-ho. És un imprescindible i, tot s’ha de dir, tenim curiositat també per descobrir aquest robot.

Rebota, rebota y en tu cara explota

Rebota, rebota y en tu cara explota és un espectacle necessari d’Agnés Mateus i Quim Tarrida que, per sort, fa mesos que gira arreu d’Europa. Un muntatge que mira de cara el flagell social de la violència contra les dones. Un manifest escènic rotund, que utilitza la poesia, la ironia i la denúncia directa per enfrontar el públic amb realitats incòmodes, algunes dolorosament evidents i altres vergonyosament integrades a la normalitat. Brutal.

Al cor de la violència

Un altre espectacle que cal veure només pel seu director, Thomas Ostermeier. Un dels directors alemanys més influents de l’actualitat. En aquest cas, agafa Histoire de la violence d’Édouard Louis. Una novel·la amb forts traços autobiogràfics sobre una traumàtica experiència personal i les seves conseqüències que transforma en un  revelador muntatge sobre el desig, la irrupció de la maduresa, la migració, el racisme, l’homofòbia i les latents formes de violència en una societat avançada i suposadament civilitzada. Al·lucinareu amb la posada en escena.

Génesis 6, 6-7

El retorn d’Angélica Liddell a Catalunya. Només per això, i perquè estem parlant de la responsable de El año de Ricardo o La casa de la fuerza, ja hi hauríem d’anar. I fer cua. I dormir davant del teatre. Bé, potser exagerem una mica. Génesis 6, 6-7 és la tercera part de la Trilogia de l’Infinit, un espectacle que barreja teatre amb poesia i el mite de Medea amb l’Antic Testament. Liddell ens tornarà a deixar sense paraules.

La néta del senyor Linh

Ja fa un parell d’anys que Temporada Alta aposta per col·laborar amb els creadors més importants del continent europeu. Primer va ser Davant la jubilació de Krystian Lupa – que enguany podrem tornar a veure al Teatre Lliure -, i ara La néta del senyor Linh, un monòleg basat en la novel·la de Philippe Claudel interpretat pel gran Lluís Homar.