Una selecció de títols per combinar la diada del llibre amb les arts escèniques.
Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), de Gabiel Calderón. Arola Editors, 92 pàgines.
Arriba la publicació del monòleg de Gabriel Calderón coincidint amb la notícia de la seva programació al Festival d’Avinyó, que portarà a al seu protagonista, Joan Carreras, a ser l’intèrpret del primer espectacle íntegrament en català que oferirà la mostra provençal. A l’obra, un actor es prepara per interpretar Ricard III i deixa al descobert les similituds que hi ha entre ell i el personatge.
Teatre reunit, per Clàudia Cedó. Arola Editors, 336 pàgines.
Aquest volum reuneix les principals obres de Clàudia Cedó, acompanyades d’una adaptació lliure del clàssic Cal.lígula d’Albert Camus i una selecció de textos breus i treballs inicials de l’autora. Amb una formació en psicologia i pedagogia, Cedó escriu amb un compromís conscient i una perspectiva meticulosa i reflexiva, presentant idees innovadores, una dramaturga que no limita la seva imaginació, sinó que, al contrari, la potencia i dóna profunditat a cada paraula escrita, mostrant un equilibri entre creativitat i rigor conceptual.
En mitad de tanto fuego. Alberto Conejero. Editorial Dos Bigotes, 68 pàgines.
El mite fundacional d’occident, la Guerra de Troia. La relació entre dos dels seus protagonistes, un tabú al llarg dels segles. Patrocle narra la batalla a través del seu amor per Aquil·les, Una mirada als desastres de la guerra a través de la història d’amor d’Aquil·les i Pàtrocle. El text es va poder veure el passat juliol a la Sala Beckett i també a principis d’any a Madrid en forma de monòleg amb Rubén de Eguía dirigit per Xavier Albertí.
Qué locura enamorarme yo de ti. Gabriela Wiener. Con tinta me tienes, 106 pàgines.
El poliamor arriba al teatre. Gabriela Wiener escriu en primera persona un retrat familiar que fuig dels models tradicionals, amb els seus pros i contres. El volum inclou una col·lecció de textos sobre els grans temes de la seva obra: la maternitat, la passió, les ruptures i la mirada racista del seu país d’adopció.
Dramaturgues de postguerra. Deu autores de l’escena catalana 1946-1965. Aïda Ayats. Arola Editors, 496 pàgines.
D’Arquimbau i Màntua a Rodoreda, Capmany i Gras. Aquesta antologia demostra que en el teatre de postguerra hi ha autores que segueixen la forja de les pioneres modernes i que, malgrat les limitacions i la repressió, creen, s’expressen i resisteixen.
Travy. Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina. Comanegra, col. Dramaticles, 130 pàgines.
Un homenatge a la família que protagonitza la peça, els Pla-Solina. I, alhora, un (des)encontre entre dos corrents teatrals: el clown i el teatre folklòric i popular, d’una banda, i les formes postdramàtiques i metateatrals, de l’altra. Tot això en una família que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure.
Teatro de objetos documentales, de Shaday Larios. La Uña Rota, 248 pàgines.
En aquest assaig, l’artista Shaday Larios exposa la investigació poètica i pràctica que ha dut a terme al llarg de la seva carrera, utilitzant l’antropologia, la filosofia, la literatura i la història de l’art per imaginar i documentar el llenguatge ocult dels objectes.
Amor, Firmesa i Porfia – -Lo desengany, de Francesc Fontanella. Editorial Barcino, 455 pàgines.
Aquest volum presenta les dues grans peces dramàtiques de Francesc Fontanella, un dels grans autors del Barroc i un nom clau de la literatura catalana, escrites a Barcelona entre el 1645 i el 1652.
Grooming / La desconocida. Paco Becerra, Pablo Maqueda i Haizea Viana. La Uña Rota, 224 pàgines.
En un mateix llibre, l’obra de teatre i el guió cinematogràfic que l’adapta. Dues maneres diferents d’explicar la mateixa faula: una inquietant trobada entre un home adult i una adolescent on res és el que sembla.
Primera sangre. María Velasco. Editorial SGAE, 108 pàgines.
Entre el memorial, el thriller i el conte de fantasmes, aquesta obra ens parla dels abusos sobre la infància que s’escriuen en els cossos de les dones. La peça invoca a una nena que va ser segrestada i assassinada als anys 90noranta, un crim del qual mai es va trobar el culpable.
