La commemoració es concentrarà entre setembre i desembre del 2026 i inclourà espectacles, exposicions, publicacions, activitats especials i un simposi acadèmic.
El Teatre Lliure afrontarà la temporada 2026-2027 com una celebració del seu mig segle d’història. Julio Manrique ha presentat una programació marcada “per la idea de transmissió, herències, vincles i comunitat”, amb una mirada que vol posar en diàleg la memòria de la institució amb els debats del present, “valors que no només travessaran l’aniversari sinó també tota la temporada”. La temporada estarà formada per 32 produccions: 10 de pròpies, 13 coproduccions i nou de convidades, set de les quals internacionals.
La celebració dels 50 anys es concentrarà entre setembre i desembre del 2026, amb una programació específica que s’obrirà a diferents disciplines i que buscarà connectar generacions, oficis i institucions.
Com ja s’havia anunciat, la Sala Fabià Puigserver obrirà la temporada amb L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, dirigida per Marta Pazos, amb direcció musical de Dani Espasa i una nova traducció de Marc Rosich. L’espectacle, que també obrirà el Grec 2026, reunirà en escena Nao Albet, Marta Bernal, Eduard Farelo i Miriam Moukhles, en una coproducció que vincula els cinquanta anys del festival barceloní amb els del Lliure i que Manrique ha definit com “una crítica ferotge del capitalisme”.
Esperit de festa
El que Manrique ha definit com “la gran festa” tindrà lloc el 3 d’octubre a la plaça Margarida Xirgu, “amb música en directe, menjar, pastís i espelmes”, ha dit Manrique. Durant el mateix cap de setmana, coincidint amb Viu Montjuïc, s’organitzaran les visites guiades Històries de Montjuïc, dirigides per Didier Ruiz, per l’edifici del teatre, amb anècdotes de treballadors i públic.
Un altre dels eixos centrals de l’aniversari serà el cicle Dimecres d’aniversari, quatre propostes úniques que tindran lloc dins l’escenografia de L’herència, que tornarà al Lliure després de l’èxit de fa dues temporades. El cicle inclourà Arxius, amb Cesc Gelabert dirigit per Marcos Morau; Recordant l’OCTLL, concert dirigit per Josep Pons i Lluís Vidal; La nit que vam aplaudir una esperança, sota la direcció de Carme Portaceli i Carles Fernández Giua; i Un home de teatre, dirigit per Lluís Homar amb Clara Aguilar, entre altres participants.
A Gràcia, la commemoració s’obrirà amb Tot fent “La bella Helena”, de Miquel Mas Fiol, una comèdia sobre el treball col·lectiu i la nostàlgia a partir d’un grup de joves teatraires que decideixen recuperar un muntatge emblemàtic del Lliure de la temporada 1978-1979 i que busca, segons Manrique, “emmirallar-se amb aquell esperit radicalment rebel dels fundadors”. També s’hi podrà veure Júlia – 15 anys més tard (2011–2026), reescriptura de Christiane Jatahy, coproducció amb Temporada Alta, i EPITAP, de Xavier Bobés, un poema escènic sobre l’amor, la desaparició i la memòria dels que ja no hi són.
L’Espai Lliure participarà en l’aniversari amb Bouvetøya (La necessitat d’una illa), dirigida per Julio Manrique, una distopia “escrita a vuit mans” durant la pandèmia i reescrita ara per celebrar els 50 anys del teatre des de “la necessitat de l’amistat i del teatre”. També acollirà Xirgu, el projecte de l’IT Teatre Lliure dirigit per Israel Solà amb dramatúrgia de Cristina Clemente, centrat en la figura i el llegat de Margarida Xirgu i interpretat per una nova generació d’intèrprets.
La celebració sortirà també dels escenaris del Lliure. De setembre a gener, el Palau Robert acollirà l’exposició Un Teatre Lliure, comissariada per Tània Balló i el Teatre Lliure, amb instal·lacions de Frederic Amat, Montse Amenós, Lluc Castells, Sílvia Delagneau i Max Glaenzel inspirades en les cinc dècades de la institució. La mostra es completarà amb l’espectacle familiar El teatre amagat, de Marga Socias, i altres propostes expositives i audiovisuals vinculades a la història del teatre.
El Lliure també sumarà complicitats amb altres institucions. El Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el CCCB, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut del Teatre participaran en diferents activitats extraordinàries. Entre elles, el concert Celebrar el Lliure, dirigit per Josep Pons; Cantúria Cantada, homenatge a Carles Santos amb el cor del Palau; la conversa Teatre i democràcia, amb Juan Mayorga, Israel Solà i Victoria Szpunberg; i el simposi Teatre Lliure, 50 anys: passat, present i futur.
Sense Lluís Pasqual
La celebració del mig segle també ha tornat a situar damunt la taula el nom de Lluís Pasqual, fundador del Teatre Lliure i una figura central en la història de la institució. Preguntat per l’anunciada presència de Pasqual en els actes de l’aniversari, Julio Manrique ha explicat que es va explorar aquesta possibilitat, però que finalment “no va prosperar”.
El director ha evitat alimentar la polèmica que els últims dies associa Pasqual amb una suposada suplantació d’identitat de la veu de Montserrat Caballlé durant un homenatge, i ha defensat que el Lliure no ha de gastar energia “a posar-hi més llenya”, sinó a concentrar-se en el futur del teatre. Pasqual va deixar la direcció del Lliure el 2018, enmig d’una controvèrsia interna i pública sobre el clima de treball genera durant el seu mandat.
Més enllà de l’aniversari
Més enllà dels actes estrictament commemoratius, la temporada mantindrà una programació àmplia, amb noms que connecten el Lliure amb altres festivals i contextos escènics. A la Sala Fabià Puigserver, després de L’òpera de tres rals, que també inaugurarà el Grec 2026, s’hi podrà veure Spiegelneuronen, nova creació de Stefan Kaegi amb Sasha Waltz & Guests i Rimini Protokoll; el retorn de L’herència, de Matthew López, amb Carlos Cuevas, Albert Salazar i Marc Soler; Un drama romàntic, de Lucía Carballal, amb Victoria Luengo i Marina Salas; Israel & Mohamed, amb Israel Galván i Mohamed El Khatib; Enric IV, de William Shakespeare, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Quim Àvila i Joan Carreras; Lacrima, de Caroline Guiela Nguyen; i DUB, d’Amala Dianor, en col·laboració amb el Mercat de les Flors.
A Gràcia, la temporada continuarà amb LEXIKON, d’El Conde de Torrefiel; Relíquia, adaptació de la novel·la de Pol Guasch dirigida per Pablo Messiez, amb Guillem Balart i Nausicaa Bonnín; La mà i els temps, solo de María Muñoz; Rocco i els seus germans, a partir del film de Luchino Visconti, amb direcció de Mercè Vila Godoy i dramatúrgia d’Eu Manzanares; i HAPPY END, de la companyia Ça marche, dirigida per Nico Jongen.
L’Espai Lliure completarà la programació amb propostes com Navegar por el Neva, a partir de Guillermo Calderón, creada i dirigida per Trinidad González; Os polar, d’Andrew Tarbet; Nuvolosa, de Clara Manyós; Grans bardisses, de Llàtzer Garcia; Gènesi, instal·lació per a infants d’Oriol Bellvitge; Macbeth Muet, adaptació sense paraules de la tragèdia de Shakespeare; Un huracà avança alegrement, de Susanna Barranco; i Una obra d’un llop, de la dramaturga coreana Hansol Jung, amb direcció de Gara Roda.
El projecte Ànima Lliure continuarà posant el focus en la diversitat amb propostes com Navegar por el Neva, Nuvolosa, Un huracà avança alegrement i HAPPY END. El programa educatiu mantindrà funcions escolars i familiars, activitats als centres i una oferta ampliada per a secundària i per al territori.
Balanç
Amb la presentació de la nova temporada, el Teatre Lliure encara el seu aniversari amb una ocupació del 88% —“la mateixa ocupació de la temporada anterior, la segona més alta de la història del Lliure”, segons Manrique— i 118.938 espectadors en la temporada 2025-2026, a falta de tancar els espectacles encara en cartell. Les entrades per al públic general es posaran a la venda el divendres 19 de juny.
