L’artista era una presència habitual de tot tipus d’actes culturals de l’espectacle.
Merche Mar, coneguda com una de les últimes grans vedettes del Paral·lel de Barcelona, ha mort aquest dimarts com a conseqüència d’un ictus que va patir fa uns dies. La notícia ha estat confirmada per fonts pròximes a l’artista, que sempre va mantenir en secret la seva edat.
Nascuda en un entorn sense tradició teatral, Merche Mar va començar la seva carrera a El Molino en la dècada dels 60, una època en què el teatre del Paral·lel vivia una esplendor tardana. En aquells anys va compartir escenari amb figures com Johnson i Escamillo, amb qui va establir una una fructífera col·laboració artística.
Amb una infància marcada pel seu pas per un col·legi de monges, on va aprendre a tocar el piano i a ballar, Merche Mar va debutar als 13 anys tocant l’acordió, després de superar una prova de selecció a càrrec de la propietària del Molino, Vicenta. Aquest seria el primer pas d’una trajectòria brillant en el món de l’espectacle, que la va portar a brillar en obres com Rubias y morenas, La flauta del faraón, Béseme donde quiera o Pluma y peineta. Va tornar a per a la reinauguració d’El Molino l’any 2010 amb l’espectacle Made in Paral·lel. Amb aparicions constants a espectacles i esdeveniments, Merche Mar s’ha mantingut fins als seus últims dies com un referents de l’escena cultural barcelonina.
A més d’en els escenaris, va participar en diversos programes de televisió i va tenir alguna incursió al cine, com a Soldados de Salamina. El 2005 va publicar les seves memòries, El Molino. Historias de una vedette, un testimoni de la seva vida a l’escena i de la història d’un teatre que va marcar una època.
Merche Mar deixa un llegat indiscutible en el món de l’espectacle i en la memòria col·lectiva de Barcelona. El seu nom serà sempre recordat com un símbol d’aquell Paral·lel que va viure la seva darrera gran època d’or.
