Dins del Pla d’impuls del teatre, l’Associació de Professionals de la Interpretació i la Direcció de Catalunya (AADPC) ha impulsat l’elaboració d’un Codi de bones pràctiques en les residències artístiques de teatre a Catalunya.
Aquesta iniciativa s’ha desenvolupat en col·laboració amb Xarxaprod i la TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics), i compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques.
Però quina és la rellevància jurídica d’un Codi d’aquestes característiques? Són simples declaracions de bones intencions?
Des del punt de vista jurídic, és cert que un Codi de bones pràctiques no és una norma legal ni forma part del Dret positiu, i per tant el seu contingut no és directament exigible davant dels tribunals.
Ara bé, això no vol dir que ens quedem en una simple declaració de bones intencions, ja que la força i la importància d’aquest codi consisteix en el fet que neix del consens i de la voluntat del mateix sector de les arts escèniques i en viu de Catalunya, de regular, revisar i establir principis ètics, pautes de conducta i recomanacions compartides, que facilitin i orientin les relacions professionals dins del marc de les residències artístiques a Catalunya. Aquest consens és fonamental en un espai on el marc jurídic de referència no dona resposta a totes les situacions possibles, on la norma legal no sempre ens aporta una solució concreta.
Una de les maneres més efectives de protegir les parts en una residència artística és facilitar el coneixement dels instruments jurídics disponibles i garantir el coneixement de les condicions mínimes necessàries per poder assolir acords jurídicament exigibles. I aquesta és la missió principal del Codi.
Això ens situa en un punt de partida molt interessant, ja que des del punt de vista jurídic, els principis i les recomanacions d’aquest codi podrien adquirir força i serien exigibles entre les parts des del moment en què s’incorporin expressament dins d’un contracte o d’un acord entre les persones artistes creadores i els espais de residència.
Per tant, la importància del Codi consisteix en el fet que és una eina d’autoregulació fonamental, fruit del compromís col·lectiu, que busca promoure bones pràctiques, la transparència, la responsabilitat de les parts i millorar el seu funcionament per tal d’aconseguir la tant necessària professionalització de l’acompanyament a la creació.
En aquest sentit, ja tenim dues conseqüències jurídiques importants, en esdevenir una eina que no només afavoreix i potencia la seguretat jurídica, sinó que informa sobre quins són els instruments jurídics disponibles i els principis que han d’observar-se en les relacions entre totes les parts.
La fase prèvia de creació o d’investigació cultural és fonamental en qualsevol sistema cultural, i els espais de residència tenen un paper molt important per acompanyar i donar suport a la creació escènica mitjançant el seu acompanyament artístic i posant a disposició del col·lectiu escènic els seus equipaments, el seu equip tècnic i els seus espais per tal que la comunitat d’artistes pugui crear, desenvolupar o polir les seves creacions amb dignitat professional i laboral.
Ara mateix no hi ha res més revolucionari ni més efectiu que teixir xarxes de consens, posant l’accent en com fem aquests processos, encara que no estiguin acompanyats d’una norma legal concreta. Que tot un sector validi uns principis bàsics el dota de veu pròpia.
