El festival d’estiu de Barcelona presenta una edició amb noms potents i descobertes estimulants, però sense la gran celebració que li pertocava pel seu mig segle Auca#191
1 – Aniversari de puntetes
El suflé del 50 aniversari del Grec ha baixat ràpidament. Segons la directora, Leticia Martín Ruiz, ens espera una edició que evita “caure en la nostàlgia” i “en el pes del passat”. Ens hem quedat amb un pam de nas i no tindrem, per tant, un programa gaire diferent a qualsevol altra edició. Per treure’ns el mono de gran celebració, caldrà aferrar-se a dues fites discretes: el 8 de juliol, al Teatre Grec, es projectaran els quatre curts basats en l’efemèride, peces audiovisuals de Sílvia Munt, Núria Giménez Lorang, Jaume Claret Muxart i Marc Salicrú; i el 17 de juliol arribarà Arrels de llum, el concert a la Sagrada Família que aprofita l’avinentesa per unir el mig segle del festival i el centenari de la mort de Gaudí. I au.
2 – Matinar per la Liddell
Orfes de grans esdeveniments o celebracions col·lectives, la cita més insòlita del Grec serà Seppuku, de la papessa Angélica Liddell (del 24 al 26 de juliol), les funcions del qual comencen… ¡a les 4.45 h de la matinada! La franja, és clar, és part de l’experiència i converteix la funció en una convocatòria gairebé ritual. No arriba, però, com una novetat estricta: l’espectacle ja es va poder veure a Temporada Alta, de manera que l’interès no passa tant pel descobriment com pel retorn d’una peça marcada per Mishima, la idea del sacrifici i l’imaginari de la bellesa i la mort. Després d’haver-la vist ja a Salt en versió sala, i ara al Lliure, ens quedem amb les ganes de saber com hauria respirat la peça a l’aire lliure de l’amfiteatre del Grec.
3 – Descobertes
Entre els debuts, n’hi ha uns quants que demanen parada i fonda. Florentina Holzinger arribarà amb Ophelia’s Got Talent, una peça entre l’acrobàcia, l’excés i el mite d’Ofèlia que promet una bona sacsejada. Des de Mèxic, Anacarsis Ramos presentarà Mi madre y el dinero, en què la figura materna serveix per parlar de treball, precarietat i economia íntima. Sergi Casero Nieto hi durà El pacte de l’oblit, una conferència performativa sobre memòria històrica i silencis familiars. I Andrea Peña, coreògrafa colombiana establerta a Mont-real, hi debutarà amb BOGOTÀ, de pulsió barroca i imaginari postcolonial.
4 – Corea
En el camí de franquiciar la cultura que practiquen les grans xarxes i festivals d’Europa, Avinyó és l’Ikea modular que més ens exporta. Enguany, el festival provençal presenta el coreà com a llengua convidada i, de retruc, nosaltres també en rebem una petita ona expansiva. Al Grec hi compareixen dues peces sud-coreanes: Muljil, del col·lectiu Elephants Laugh, inspirada en les haenyeo de l’illa de Jeju i en la seva relació extrema amb l’aigua, la respiració i la resistència; i 1 Degree Celsius, de Sung Im Her, que tradueix l’emergència climàtica en moviment de cos i llum. K-Grec per contagi.
5 – Descolonitzar la ment
Continuant amb els viatges, si hi ha un fil meridional al Grec, passa sobretot per Ntando Cele. La creadora sud-africana establerta a Suïssa hi arriba per partida doble: amb SPAfrica (7 i 8 de juliol, a la Brossa), una peça que aborda capitalisme, racisme i extractivisme, i amb Wasted Land (10 i 11 de juliol, al Lliure), on confronta l’ecologisme occidental, la desigualtat global i el llegat neocolonial. S’hi suma Combat des lianes (26 i 27 de juliol), del camerunès Zora Snake, una coreografia sobre els cossos en relació amb el bosc, resistència que connecta la devastació ambiental amb les ferides de la dominació.
6 – Ballar
En absència d’una celebració amb cos, alguns espectacles de dansa adquireixen tints d’esdeveniment ben mogut. El retorn d’Inventions permetrà veure per primer cop Mal Pelo al Teatre Grec amb una peça ja mítica del Bach Project, afinada després d’una llarga circulació internacional. Anne Teresa De Keersmaeker hi tornarà amb BREL, al costat de Solal Mariotte, en un diàleg entre la seva escriptura coreogràfica i l’univers del cantautor belga. I el TAO Dance Theater xinès hi desembarcarà amb 16 & 17, una aposta d’alta precisió per l’abstracció, el ritme i la repetició.
7 – Pot petit
Més enllà dels grans noms, una part del Grec es juga en espais de proximitat i formats més recollits. Àlex Rigola hi estrenarà amb FACTORY a la Heartbreak Hotel (però amb 12 intèrprets), un Somni d’una nit d’estiu passat pel sedàs warholià, entre bosc, art i anys seixanta. Núria Guiu presentarà POV a La Caldera, en què xarxes socials, cos i histèria vuitcentista entren en fricció. En aquesta constel·lació de peces petites, però punxegudes, també hi entren Cut One’s Teeth, de Mabel Olea, i Qui hi ha, d’AMAGA. I, com a contrapunt, sobresurt La Protagonista, de Lorena Nogal: un solo de gran format, més expansiu i matèric, on cos, objectes, vestuari i escenografia muten alhora.
8 – Retorns esperats
Feia massa temps que Calixto Bieito no trepitjava el Grec, i el retorn promet endorfines: La verdadera historia de Ricardo III, producció del Teatro San Martín de Buenos Aires, porta a escena la seva lectura del personatge shakespearià amb Joaquín Furriel de protagonista en un retrat ferotge sobre la violència del poder. Christiane Jatahy torna també amb Un julgamento, inspirada en Un enemic del poble, amb onze espectadors convertits cada nit en jurat. I el tòtem Romeo Castellucci tinsdrà un petit format amb Creure en les màsqueres, una peça-instal·lació que redueix l’escena a l’essencial per portar l’espectador cap a un terreny d’inquietud i estranyesa molt fidel al seu univers.
9 – Per tota la ciutat
Fora de Montjuïc, el Grec escampa fils amb algunes parades prou sucoses. Grans bardisses, de Llàtzer Garcia, obrirà l’Espai Lliure amb Anna Alarcón, Mima Riera i Daniela Brown fent de germanes, tres actrius amb prou ofici per sostenir una trobada familiar en què el passat encara fa nosa. Al Romea, El retrat de Dorian Gray convertirà Àngels Gonyalons en una auca, assumint tots els personatges d’aquesta peça de cambra sobre joventut, narcisisme i decadència. Al TNC, La Conquesta del Pol Sud presentarà Nascuts lliures, una reflexió escènica sobre educació i intel·ligència artificial. I a la Beckett, el díptic Ricard de 3r i Ricard 111 repartirà el monstre en dos cossos i dues edats: Brandon Caritg en l’adolescència i Quim Àvila en la maduresa.
10 – Més enllà dels teatres
Sense grans commemoracions, les petites rareses també poden acabar fent servei. És en aquest terreny on el Grec sembla trobar una altra manera d’escampar-se per la ciutat. TRANS-IT, de Zed Zanzu, activa la presó Model des del cos i la idea de trànsit; Mitologías NPC (Dones d’aigua), de Mourae, porta al Castell de Montjuïc un imaginari entre mite, interfície i mutació; i Lo inevitable: Entre la rítmica y la mística, de Juan Carlos Lérida i Carmen Muñoz, converteix el Museu Picasso en un espai de fricció entre compàs, gest i ritual. Descobertes, al capdavall, per a un Grec 50 que no és la festa somniada, però que confiem tampoc sigui un festival en pilot automàtic.
