El festival desplega 99 espectacles en 58 espais, amb gran noms i debuts, en una commemoració pensada des del present.
“Com parlar d’aquest aniversari sense caure en la nostàlgia, en el pes del passat?”. Amb aquesta pregunta, la directora del festival, Leticia Martín Ruiz, va situar aquest dimarts el sentit de la 50a edició del Grec, una celebració que vol fugir del to museístic per convertir la memòria en una eina activa. “El punt de partida” és, segons Martín Ruiz “com fer que el present serveixi per llegir el passat”, en una edició que reivindica el certamen com “un projecte que es construeix al llarg de l’any”. La responsable del festival proposa per a l’edició “no fer del passat un monument sinó una eina”.
Aquesta idea travessa una programació que combina efemèride i ambició artística. El Grec 2026 se celebrarà del 29 de juny al 8 d’agost i inclourà 99 espectacles, 38 coproduccions i presència en 58 espais de la ciutat. El desglossament confirma l’amplitud de la cita: 43 propostes teatrals, 22 de dansa, 19 de música, 7 de circ, 4 de cinema i 4 instal·lacions, amb 197.344 entrades a la venda i un pressupost que puja als 4 milions d’euros per una partida especial d’aniversari.
Activar la memòria
Sense que l’aniversari tingui un pes destacat en la programació, el festival posarà en marxa un arxiu obert al públic a partir de la tardor. Tanmateix, la commemoració tindrà el seu punt culminant en la presentació d’una pel·lícula documental composta per quatre curts signats per Sílvia Munt, Núria Giménez Lorang, Jaume Claret Muxart i Marc Salicrú, que es projectaran el 8 de juliol al Teatre Grec, així com un llibre pensat com a relectura del passat del festival, un projecte del crític Juan Carlos Olivares.
En aquest mateix marc s’inscriu Arrels de llum, el concert que el Grec celebrarà el 17 de juliol a la Sagrada Família, una aliança inèdita que converteix el temple en un dels grans escenaris simbòlics de l’edició i que relliga, en un sol acte, el cinquantenari del festival amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí.
Montjuïc, epicentre internacional
El Teatre Grec i Montjuïc continuen sent el centre simbòlic i emocional del festival, però enguany ho fan amb una programació especialment marcada per la projecció internacional i pel diàleg entre creadors consolidats i artistes que hi debuten. Entre els noms que hi tornen o hi tenen un paper destacat figuren Calixto Bieito, Anne Teresa De Keersmaeker, Angélica Liddell, Christiane Jatahy, Hofesh Shechter o Àlex Rigola, al costat d’una nova generació de veus que s’incorporen al mapa del certamen.
L’obertura anirà a càrrec de L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, en una nova versió amb traducció de Marc Rosich, direcció escènica de Marta Pazos i direcció musical de Dani Espasa. La coproducció amb el Teatre Lliure connecta també els cinquanta anys del festival amb els cinquanta de l’equipament.
Al Teatre Grecc es podrà veure La verdadera historia de Ricardo III, la relectura de Bieito sobre Shakespeare produïda pel Teatro San Martín de Buenos Aires i interpretada per Joaquín Furriel, així com el retorn de La nit del músic alt, amb dramatúrgia de Carles Pedragosa i direcció de Jordi Oriol, una proposta que revisita en clau festiva i irònica la història dels musicals.
La dansa guanya centralitat
La dansa ocuparà una posició central en aquesta edició. Mal Pelo obrirà aquesta línia amb Inventions, peça que recupera i reformula una creació del Bach Project i que, en aquesta nova producció, farà que la companyia actuï per primera vegada a l’escenari del Teatre Grec.
A Montjuïc també hi tornarà Anne Teresa De Keersmaeker amb BREL, creada al costat de Solal Mariotte i la companyia Rosas, mentre que el TAO Dance Theater debutarà al festival amb 16 & 17, programa doble de Tao Ye construït sobre la repetició, la numeració i una concepció radicalment abstracta del moviment.
Fora del gran amfiteatre, la programació de dansa amplia encara més el ventall amb BOGOTÀ, d’Andrea Peña; 1 Degree Celsius, de Sung Im Her; Combat des lianes, de Zora Snake; Cantar de gesta, de Mucha Muchacha, i Musa insistente, de Leandro Souza a La Caldera. Són peces que van de la memòria postcolonial a l’emergència climàtica i que reforcen la idea d’un festival atent als llenguatges híbrids i als conflictes del present.
Debuts que amplien el mapa del festival
Un dels trets més visibles del Grec 2026 és l’obertura a creadors que hi participaran per primer cop. La performer austríaca Florentina Holzinger hi arribarà amb Ophelia’s Got Talent, una proposta extrema i indisciplinada que barreja dansa, acrobàcia i mites aquàtics al voltant de la feminitat. La sud-africana Ntando Cele hi presentarà Wasted Land, una peça que confronta ecologisme occidental, desigualtat global i neocolonialisme, i també formarà part de SPAfrica, de la companyia Studio Julian Hetzel.
En aquest bloc de primeres visites també hi figuren el col·lectiu sud-coreà Elephants Laugh amb Muljil, inspirada en les haenyeo de l’illa de Jeju; Anacarsis Ramos amb Mi madre y el dinero, entre autobiografia i economia domèstica; Sergi Casero Nieto amb El pacte de l’oblit, sobre memòria històrica i silencis heretats, i Lucía Carballal amb La fortaleza.
Els retorns
El Grec del cinquantenari també reserva espai per a noms que hi mantenen una relació continuada. Hofesh Shechter Company hi presentarà Theatre of Dreams, una peça immersiva amb música en viu, pulsió física i atmosfera cinematogràfica. Angélica Liddell hi tornarà amb Seppuku, una nova incursió en la bellesa i la mort que tindrà l’excepcionalitat d’estrenar-se de matinada, a les 4.45 h.
A aquesta línia s’hi suma Christiane Jatahy amb Un julgamento, protagonitzada per Wagner Moura i construïda com un judici escènic amb participació del públic; Romeo Castellucci amb Creure en les màsqueres al CCCB; Àlex Rigola amb FACTORY, la seva visió del Somni d’una nit d’estiu traslladada a l’univers Warhol, i Alberto Cortés amb El corazón de Ester. També hi serà Kulunka Teatro amb la trilogia formada per André y Dorine, Solitudes i Forever.
El pes de la creació local
L’altra gran columna del programa és el suport al teixit creatiu del país. El festival insisteix que les coproduccions són una finestra de visibilitat i un instrument de relació amb el sector, i aquest any això es tradueix en títols com Grans bardisses, de Llàtzer Garcia; A la colònia penitenciària, de Dobrin Plamenov Vachev i La Mala Companyia; La Protagonista, de Lorena Nogal; Secrets, de la companyia de circ “eia”, i Le Début, d’Aleix Colomer Campoy.
També formen part d’aquest eix L’Albada, escrita per Jaume Viñas i dirigida per Oriol Broggi per a La Perla 29; La mateixa diferència, de Pau Aran; No miris, de Cultura i Conflicte; EVERAFTER, de la SADCUM; Cut One’s Teeth, de Mabel Olea; POV, de Núria Guiu; Qui hi ha, del col·lectiu AMAGA; Bovary, dirigida per Carme Portaceli; Nascuts lliures, de La Conquesta del Pol Sud; El retrat de Dorian Gray, amb dramatúrgia i direcció de Marc Rosich i protagonisme d’Àngels Gonyalons; Primera llei de Newton, d’Eu Manzanares, i La truita, dirigida per Ferran Utzet.
A aquest gruix s’hi afegeixen Anatomia de Ricard i El número setze dels arcans majors a la Sala Beckett, La gran plantada del Circ d’Hivern i Després de nosaltres a l’Espai Texas, a més de la xarxa de sales de proximitat agrupades sota el paraigua On el Teatre Batega. Tot plegat dibuixa un Grec que, en plena commemoració, no es limita a exhibir grans marques internacionals, sinó que continua funcionant com una infraestructura de ciutat i com un espai de contacte entre escales, llenguatges i generacions.
