Marta Pazos dirigirà el musical que inaugurarà el festival i la temporada del teatre, amb dotze intèrprets en escena i una orquestra de deu músics.
La sala de premsa del Lliure plena de gom a gom, artistes de l’extensa companyia i periodistes han dimensionat l’expectació d’un muntatge gens habitual. El Festival Grec i el Teatre Lliure han consensuat esforços per a un aniversari conjunt, cinc dècades d’existència i una celebració que començarà, en ambdós casos, amb l’espectacle L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, una producció ambiciosa que obrirà el Grec els dies 29, 30 de juny i l’1 de juliol, i inaugurarà també la temporada del Lliure del 17 de setembre al 12 d’octubre.
La proposta compta amb direcció escènica de Marta Pazos, direcció musical de Dani Espasa, coreografia de Mabel Olea i una nova traducció al català signada per Marc Rosich. Al fossat, una orquestra en directe de deu músics, i el repartiment, d’un marcat impuls jove, està format per dotze intèrprets: Nao Albet, Miriam Moukhles, Eduard Farelo, Marta Bernal, Júlia Truyol, Roc Bernadí, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo Carulla, Joan Esteve, Clara Mingueza i Biel Rossell.
El director del Lliure, Julio Manrique, ha volgut situar l’origen conjunt del Grec i del Lliure en el moment històric del 1976 –“el primer any sense Franco, amb esperança i ganes de llibertat”– i ha reivindicat el caràcter de celebració d’un títol que feia temps que figurava a la “llista de desitjos” del teatre. Manrique també ha volgut traçar un fil de memòria amb Fabià Puigserver, fundador del Lliure que amb un altre Brecht –Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny– va signar la seva primera direcció al teatre que enguany fa mig segle.
Per la seva banda, la directora del Grec, Leticia Martín Ruiz ha volgut destacar la vinculació de l’autor alemany al festival, tot recordant que títol ja va obrir el Grec el 2002 amb una versió dirigida per Calixto Bieito: “Igual que aquell espectacle va assenyalar la modernitat d’aleshores, aquesta versió ben diferent marca una altra nova”, ha destacat Martín Ruiz.
Barcelona-Londres-Berlín
Si el text original s’ancora en els baixos fons londinencs –amb Mackie el Navalla al centre i la seva relació amb Polly Peachum com a detonant d’una guerra soterrada entre captaires, delinqüents i autoritats–, el seu ADN és berlinès: Bertolt Brecht i Kurt Weill el van estrenar el 1928, a l’Alemanya d’entreguerres en un territori híbrid entre l’òpera culta i el cabaret més popular. El títol aterra a Barcelona en clau de celebració institucional, però sense renunciar al nervi crític que l’ha convertit en un clàssic del segle XX, a més d’actuar com una radiografia del capitalisme i de les relacions de poder.
La posada en escena porta el segell visual de Marta Pazos, que al Lliure ja havia mostrat propostes com Je suis narcissiste (òpera bufa) i els lorquians Viaje a la luna i El público. El muntatge segons Pazos recollirà ressons de Barcelona i de la seva arquitectura, però fugint de la literalitat: una “no-ciutat” on Londres i Barcelona es reflecteixen com capitals intercanviables, amb una idea de serialitat que dialoga amb la pregunta de fons: “què és la pobresa avui”.
En l’apartat musical, el projecte recupera un altre fil de continuïtat: Dani Espasa va viure L’òpera de tres rals com a músic el 2002, i ara n’assumeix la direcció amb una orquestra de deu músics en directe al fossat. Per la seva banda, la nova traducció de Marc Rosich està pensada perquè el text no s’encalli i les cançons s’entenguin, amb un català actual i directe que no freni el ritme ni el trencament de la quarta paret que volia l’autor. Un títol i una producció especial que es planteja com una inauguració conjunta d’escala poc habitual.
