El Heartbreak Hotel concentra tres propostes per visibilitzar el genocidi d’Israel: Retorn a Haifa, de Gassan Kanafani, i dos recitals poètics units per una mateixa urgència.
La condemna del món de la cultura contra el genocidi del poble palestí ha tingut diverses manifestacions al llarg de la temporada: comunicats de protesta, concentracions i cites culturals de gran format. Una de les més sonades va ser el Concert-Manifest x Palestina, celebrat el 29 de gener al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb més de 12.000 persones unides per recaptar fons i visibilitzar la massacre a Gaza.
En el mapa de respostes, l’escena troba el pols de la solidaritat amb el cicle “Bategant per Palestina”. El Heartbreak Hotel del barri de Badal a Barcelona articula tres propostes que aixequen la paraula entre el teatre de text i la poesia. L’eix serà Retorn a Haifa, adaptació de la novel·la de Gassan Kanafani dirigida per Àlex Rigola. Es tracta de la història d’un retorn, el d’una mare i un pare palestins que van haver de fugir de la seva ciutat natal durant la Nakba —l’ocupació israeliana de 1948 que va portar a la despossessió dels palestins de les seves cases i terrenys— i que vint anys després tornen a Haifa per veure la casa que van deixar enrere. La proposta se’ns presenta explícitament com un “relat per no oblidar” i, més enllà del retorn físic, situa al centre la pregunta que travessa el text: què vol dir recuperar un lloc —i una vida— quan el temps i la violència ja ho han reescrit tot.
El pes simbòlic de l’obra també ve de la figura del seu autor. Kanafani, escriptor i periodista, és considerat una veu clau de la cultura palestina i un intel·lectual compromès amb els drets del seu poble. Va morir assassinat a Beirut el 1972 en un atemptat amb cotxe bomba atribuït al Mossad.
Poesia contra l’horror
Juntament amb Retorn a Haifa, el cicle “Bategant per Palestina” del Heartbreak Hotel es completa amb dos recitals que aposten per la paraula dita com a forma de resistència. El 12 d’abril, l’actor Àlex Brendemühl presenta Hayat. Es tracta d’un recital d’homenatge, “un cant a la vida” que reuneix poemes i reflexions nascudes de l’estupor davant el desplaçament forçat dels habitants de Palestina i el Líban. La proposta combina la veu de Brendemühl i la guitarra de Nora Buschmann (amb música de la conca mediterrània oriental), amb referències escrites que van de Mahmud Darwish i Fadwa Tuqan a Rafeef Ziadah i Hannah Arendt.
El 19 d’abril, Paula Blanco pren el relleu amb un recital de poesia pensat com una resposta urgent, una “proposta crit” que parteix de la denúncia de “l’abandó europeu dels ciutadans palestins”.
