A en Joan Frank Charansonnet, la seva àvia, l’Emília Roig Carles, “la Meme”, li havia explicat, davant una llar de foc de l’Alt Empordà, una llegenda sobre el possible origen del nom de Catalunya. La llegenda d’Otger Cataló i els nou barons de la fama. En Joan Frank va créixer i amb els anys es va voler dedicar a l’apassionant món de les arts escèniques i la interpretació, i alguns anys més va començar a dirigir pel·lícules (mentre continuava fent d’actor).
Fou l’any passat que, amb les reminiscències dels ulls d’un infant apassionat, va tornar a imaginar i va somniar un projecte que tindria uns objectius clars. Una pel·lícula d’acció, amb pinzellades fantàstiques, basada en una llegenda medieval catalana. Una llegenda que ha tingut moltes formes i variacions al llarg del temps fins a arribar als nostres dies. Els primers referents escrits sobre la llegenda d’Otger Cataló apareixen per primera vegada en l’obra Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, escrita el 1438 al monestir de Sant Llorenç del Berguedà per un mossèn benedictí anomenat Pere Tomic.
El repte era fer-ne una nova adaptació amb l’ajuda del poeta Celoni Pau Gener Galín i poder encabir tot això en una pel·lícula que s’havia de fer amb pocs recursos, però sense estalviar dosis d’èpica. El plantejament, per tant, era molt ambiciós, ja que Pàtria s’havia de convertir en la primera pel·lícula èpica popular catalana.
La producció (una coproducció de les productores Dejavu Films i Capaneida Films), feta al marge de subvencions públiques, amb un pressupost total de quatre-cents mil euros i amb l’ajuda (en la postproducció) de la mateixa ciutadania catalana, a través, per exemple, d’una campanya de micromecenatge, i també amb la d’un extens equip de persones que amb passió, humilitat i treball varen creure en aquest somni.
A partir del cinema més pur d’aventures, Pàtria planteja un doble viatge al passat de la història de Catalunya, a la vegada que versa sobre la creació de la identitat nacional, respectant a tothom. Amb dues trames argumentals diferenciades, una al segle VIII i una altra al segle XV.
Pàtria, alhora, és una metàfora sobre el moment actual de recuperació de la sobirania i l’alliberament a Catalunya que ens parla dels orígens d’aquesta nació, narrada des d’una barreja de ficció i de tradició popular de contes i llegendes.
El guió va ser escrit amb molta velocitat i passió a finals de l’any 2015, per poder començar la producció el 2016. Van ser dies fecunds, matinades molt profundes, per deixar aquest text enllestit abans de mostrar-lo als productors i als actors. Després va venir el rodatge durant el febrer i el març del 2016, en llengua catalana i amb càmeres d’última tecnologia 4K, en diverses localitzacions al Berguedà, al Solsonès i a l’Empordà.
El repartiment està encapçalat per primeres figures de l’audiovisual català, com ara Boris Ruiz, Miquel Sitjar, Miquel Gelabert, Joan Massotkleiner, Àngels Bassas, Ali El Aziz i el mateix director, Joan Frank Charansonnet, que interpreta un dels nou barons de la fama.
El film també el distribueix la mateixa productora Dejavu Films, i el dia 9 de juny serà estrenat als Països Catalans en unes quaranta sales comercials. Abans de l’estrena catalana al FIC-CAT, on el film competirà pels guardons de la Secció Oficial, Pàtria serà projectada en la 7a edició del Nice International Film Festival, un prestigiós certamen en el qual opta a tres nominacions principals, i també serà exhibida a Le Marché du Film del Festival de Cannes.
