Els llibres escèniques estan de moda com demostra la següent selecció de títols per regalar a Sant Jordi o en qualsevol altra ocasió.
Tot revisant els Sirera
La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València publica Teatre complet, quaranta-set textos (del teatre document, passant per la comèdia, al drama contemporani) de Rodolf Sirera. Si hi sumem els escrits amb el seu germà Josep Lluís, esdevé un dels dramaturgs contemporanis més rellevants i prolífics en llengua catalana, al costat dels cinquanta-dos textos d’Eduard Escalante, la cinquantena de
Josep M. Benet i Jornet o l’obra monumental de Joan Brossa. El proper volum inclourà els setze textos dels dos germans. Avui Sirera manté certa presència escènica a la ciutat de València, però fa vint anys de l’última estrena a Barcelona, Raccord (12 de maig 2005), dirigida per Carme Portaceli. Toca revisar-lo!
Podeu llegir l’últim text publicat per Rodolf Sirera al nou número de la revista Entreacte.
El Lliure editor
“Llum de guàrdia. La Biblioteca del Lliure” reprèn amb Comanegra la tasca d’editar el teatre representat en els seus espais. A Prosopopeya, Pablo Macho Otero revisa el Segle d’Or espanyol entorn de Narciso Prosopopoulos, un personatge bululú, acompanyat dels mites d’Hefest, Afrodita, Ares, Narcís i Eco. Escrit en vers i en una reeixida llengua actual, debat sobre la realitat i la ficció, la identitat del jo i el seu reflex en el mirall. A L’herència, de Matthew López, traduït per Joan Sellent, la comunitat homosexual nord-americana recupera el protagonisme de The Boys in the Band (1968), de Mart Crowley, o Angels in America (1991-1992), de Tony Kushner. Deutor de Howards End, d’E. M. Forster, centrat en els personatges d’Eric i Toby, López presenta les actituds i reflexions d’homosexuals de diferents generacions mentre es configuren i s’expliciten els inicis de la primera presidència de Donald Trump (2017-2018).
Nous reptes per al teatre actual
“Zona d’emergència”, una nova col·lecció de l’Institut del Teatre i Galés Edicions, publica textos contemporanis sobre reptes actuals. A Pols de diamant, Pau Coya planteja un polèmic cas de denúncia d’agressió LGBTI-fòbica enmig del paper controvertit de les xarxes socials. A Dirrrty Boys, Gerard Guix s’encara a un fet real, l’assassinat d’un menor a Anglaterra el 1993 per altres dos menors, i ens acosta al seu desplegament posterior. En el monòleg de Dona i aspirador(a), Helena Tornero presenta La Dona dels Cabells Vermells, una lectora conscient i educadora del nebot que la implica en la lluita contra el col·lapse climàtic. En un altre monòleg, Títuba. Bruixa, negra i ramera, Denise Duncan mostra una dona que, procedent de Barbados i expulsada de Salem per negra, bruixa i prostituta, s’enfronta fermament a la justícia per desmentir l’acusació i defensar la seva llibertat.
Dramatúrgia compromesa
Arola Editors publica dos textos de dos autors-directors compromesos amb la dramatúrgia catalana d’aquest segle. Jordi Prat i Coll exposa a Pinçaments d’un home de teatre un conjunt de sentides i sàvies reflexions amb aforismes, notes personals i íntimes, valoracions culturals diverses, com la defensa de la tradició dramàtica i la voluntat de connectar-la amb la societat actual; el relleu i el paper de l’obra artística local i internacional en la seva educació personal i professional; el reconeixement de referents com Jaume Melendres, Patrice Chéreau, Copi o Murnau; les observacions sobre el text teatral com a base per a la posada en escena adreçada a l’espectador o els mil i un manaments sobre la direcció escènica, una referència insòlita en la direcció del teatre actual.
A La majordoma, segona part del Tríptic de l’epifania, Josep Maria Miró ofereix el monòleg d’una dona maltractada que al cap de vint-i-set anys retroba el marit per un accident familiar. Una història esfereïdora d’una dona, sense consol ni commiseració, que refà la vida amb un capellà i es va empoderant progressivament; conscient, però, amb el pas del temps, que ha tornat a ser manipulada. Ha aconseguit ser lliure, sense saber desfer-se de la dependència dels altres homes en un context devastador i asfixiant, en què ningú (ni marit, ni capellà, ni ella mateixa) està net de culpa, responsabilitats o corrupció.
