La Llei de propietat intel·lectual supedita l’adquisició de la condició d’entitat de gestió a l’obtenció d’una autorització administrativa concedida pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Cada titular de drets és lliure per decidir si confia l’administració a l’entitat que correspon d’acord amb el seu objecte (gestió col·lectiva) o no. La gestió dels drets l’encomanen els seus titulars a l’entitat mitjançant un contracte de mandat o, com habitualment se’l denomina: contracte d’adhesió.
La relació d’entitats de gestió existents ascendeix a vuit, entre d’altres: AGEDI, que agrupa productors de fonogrames; SGAE, que agrupa els editors i autors d’obres literàries, musicals, teatrals i audiovisuals; CEDRO, autors i editors d’obres impreses; AIE, que agrupa els artistes que interpreten obres musicals; VEGAP, que agrupa els creadors d’obres plàstiques, gràfiques i fotogràfiques; EGEDA, que agrupa productors d’obres i gravacions audiovisuals; AISGE, que agrupa els intèrprets d’obres i gravacions audiovisuals, i DAMA, que agrupa els autors literaris i directors i realitzadors de mitjans audiovisuals. Aquesta pluralitat d’entitats convergeix sobre una mateixa matèria, la propietat intel·lectual, defensant els interessos dels col·lectius que representen.
Fa poc el Govern ha aprovat el Projecte de reforma de la Llei de propietat intel·lectual. Aquest passarà a tramitació parlamentària amb la intenció d’aprovar la futura Llei de propietat intel·lectual. El Govern considera aquestes mesures com a parcials i insuficients en espera d’una revisió en profunditat de la norma. Així, la disposició final tercera determina que, en el termini d’un any, el Govern portarà a terme una reforma integral amb els sectors interessats per adaptar-la plenament a les necessitats de la societat del coneixement.
Els aspectes o qüestions que es modifiquen i/o introdueixen en la reforma esmentada respecte a les entitats de gestió són bàsicament dues*: Més transparència. El text augmenta el control sobre les entitats de gestió i les seves obligacions de transparència.
Es recull un catàleg d’obligacions de les entitats respecte als seus associats i respecte a les administracions públiques, que inclou la rendició anual de comptes (fins ara no obligatòria), la realització d’auditories (tampoc fins ara obligatòria) i l’aplicació del funcionament de la finestra única. La Llei imposa a les entitats de gestió un termini de cinc mesos per constituir una persona jurídica privada que centralitzi totes les operacions de facturació i pagament dels usuaris de drets de propietat intel·lectual. Si no hi ha acord en el termini previst, serà la Comissió de Propietat Intel·lectual la que se n’encarregarà. Aquesta actuació pretén unificar el sistema. Almenys és l’argumentació del Govern de l’Estat.
La problemàtica que, segons la meva opinió, hi ha respecte a la reforma de la Llei de propietat intel·lectual rau en la poca capacitat o interès a aprofundir en aquelles mancances i desproteccions reals que tant els autors com els artistes intèrprets i/o executants arrosseguen en relació amb la protecció de les seves obres i/o execucions interpretatives. Quan les modificacions són parcials perquè es consideren insuficients i no demandades pel sector, suposa per a aquest una invasió, alteració i modificació de la realitat que no sempre contribueix a donar estabilitat i confiança. És el que tenim. Cal esbrinar quin rerefons s’amaga darrere d’aquest tipus de reforma, en concret, en relació amb el futur i el funcionament de les entitats de gestió.
El que es lamenta és la impassivitat i la intervenció insuficient que durant tants anys ha conviscut a l’entorn de les entitats de gestió i que ara un govern allunyat (si se’m permet) de les necessitats del sector pretén regular i controlar. Si més no, no és l’escenari més desitjable.
*No entraré en el tractament que el text efectua en relació amb la còpia privada ja que és motiu d’una menció especial i independent.
