Entre els dies 5 i 8 de setembre es farà visible un canvi tranquil però profund en l’estructura de FiraTàrrega
La nova direcció artística i executiva ha repensat la mostra escènica més important de casa nostra durant tot l’any i la transformació apunta cap a un esdeveniment més ideològic i sensible a les identitats i el territori. Situem les noves coordenades d’un festival artístic i professional que marcarà el tret de sortida de la temporada teatral. Anna Giribet no pensava presentar-se al concurs que l’ha portada a assumir la direcció artística de la fira d’arts escèniques més important de Catalunya. Sempre tenia un “no” preparat a les preguntes dels periodistes. “No entrava en els meus plans dirigir una cosa tan gran com aquesta”, confessa. Però en el transcurs d’una xerrada sobre feminitat i apoderament va tenir una revelació contra aquest “no”, una posició sorgida d’una inseguretat imposada en part per la falta de referents de dones en llocs de decisió.
La comissió va triar el seu projecte per “una sòlida línia discursiva i estètica centrada en els eixos del territori, les identitats, la política i la formació”, que es va imposar a altres cinc candidatures, i així va esdevenir el relleu de Jordi Duran després de vuit anys. Continuisme: Giribet havia treballat al costat de Duran com a tècnica de programació de l’àrea artística i també com a coordinadora del màster de Creació en Arts de Carrer impulsat per la Fira. Relleu tranquil, doncs, però relleu al capdavall, perquè els canvis no s’han fet esperar.
Per començar, la forma de treballar amb l’equip. La direcció ha deixat de comportar-se i prendre decisions de manera vertical. Ara treballen una estructura molt més horitzontal en què el consens i els acords marquen la pauta. A més de la direcció artística de Giribet, responsable de la programació i els continguts, també ha canviat la direcció tècnica, perfil important i responsable últim de les grans decisions que afecten el funcionament i la seguretat de l’esdeveniment. El productor audiovisual Lau Delgado assumeix aquest rol, i ho fa “des de la transversalitat i des d’una mirada neta de prejudicis cap a les arts escèniques i de carrer”, ens diu Mike Ribalta, cap de l’àrea professional i de mercats, que en el nou organigrama té l’objectiu de reforçar l’acompanyament als artistes. Completen l’equip, entre altres membres, Maria Capell, la nova tècnica de programació, o Eduard Ribera, responsable de comunicació vinculat a la Fira des de fa més de 25 anys. Fetes les presentacions, passem al contingut.
“La monoidentitat és una cosa caduca i al segle XXI tenim identitats diverses i no excloents”
Anna Giribet
Nou paradigma, nous valors
La nova FiraTàrrega “se sent hereva de l’etapa anterior”, confessa Giribet, per això continuarà “reforçant el seu paper d’exhibidor d’espectacles però també el d’agent dinamitzador de la contractació i el contacte entre els professionals”. Així mateix, continuarà l’aposta decidida per la producció amb la continuïtat del programa Suport a la creació –producció d’espectacles– i l’interès per la formació amb una nova edició del màster de Creació en Arts de Carrer. Fins aquí la part continuista, perquè les novetats tenen a veure amb el canvi ideològic i conceptual: “Sobre la taula tenim quatre línies artístiques”, apunta Giribet, “en primer lloc la identitat, perquè la monoidentitat és una cosa caduca i al segle XXI tenim identitats diverses i no excloents. Aquesta diversitat s’ha de reflectir en la programació. La segona fa referència al territori: Tàrrega és el Far West i és la perifèria en el bon sentit de la paraula. Però és que les arts de carrer també són tractades com a perifèria en l’aspecte pressupostari. Muntem des de la perifèria i ho reivindiquem, perquè des de la diversitat i els territoris combatem millor l’homogeneïtat i la globalització. Cal buscar les singularitats i treballar-les sense caure en el provincianisme. La tercera pota fa referència a la política, a idees com la paritat, la llibertat d’expressió, la representativitat i l’accessibilitat, com fem les arts de carrer accessibles a tota mena de públic. L’última línia és la formació, s’ha d’investigar molt i després aquesta informació s’ha de compartir, sobretot amb els professionals”. Aquest últim sector també està entre les prioritats del canvi d’etapa.
Ja no es tracta d’un mercat que es munta quatre dies, sinó que el mercat està pensat perquè el mateix equip de la Fira acompanyi i assessori els artistes
Mike Ribalta
Sumar esforços, projectar talent
Quatre dies són molt pocs en relació amb la resta de l’any. Però FiraTàrrega no té la intenció d’allargar la durada. El que queda, doncs, és el treball dels 361 dies restants, una feina que culmini en l’esdeveniment però treballi l’acompanyament dels artistes tot l’any. Fer de FiraTàrrega un agent dinamitzador del sector, un paper que ja va començar a exercir en l’etapa anterior amb el programa Suport a la creació. Mike Ribalta liderarà la reforçada faceta: “Ja no es tracta d’un mercat que es munta quatre dies, sinó que el mercat està pensat perquè el mateix equip de la Fira acompanyi i assessori els artistes. És crear una marca, i buscar agents per tot el territori que ens ajudin a fer xarxa. Perquè si una producció la pensaves fer amb 15, ara en sumar entre tots la puguem fer amb 35. Som agents productors però sense ser-ho, perquè han de ser les companyies les que ens diguin cap on volen anar.” El nou programa Suport a la creació, per tant, buscarà nous artistes i els dotarà econòmicament millor ja que al mateix temps hi haurà una exigència des de la mateixa FiraTàrrega perquè cada projecte vagi acompanyat d’un còmplice o més. Parlen de centres de producció, ajuntaments, grans i petits equipaments… Socis perquè el treball de les companyies sigui menys fràgil i pugui tenir un recorregut més llarg que els dies de festival. En resum, davant de l’escassetat de recursos, la unió fa la força.
Amb els creadors
El Suport a la Creació 2019 acollirà un total de 14 projectes, la majoria dels quals faran residència al municipi o als pobles propers a Tàrrega. El nou programa estableix diferents tipus de relacions entre la Fira i els artistes. Per exemple, la tipologia Planter, integrada per artistes novells, com l’obra Livalone de Francesc Cuéllar, que reflexiona sobre l’accés a l’habitatge; a Marges – companyies amb trajectòria– veurem La llista de Quim Bigas, una reflexió confessional en clau de dansa; Brot –projectes que completaran el procés de producció a la ciutat– tindrà Sound de Secà, que amb Possê reivindica l’espai públic com a lloc de trobada; Migracions –gestats entre creadors de diferents països–, amb 1+1+1 en col·laboració amb Montréal Complètement Cirque, i per últim Guaret –propostes amb un procés de creació que abasta dos anys– en què Eléctrico 28 farà una investigació sobre el pas del temps, que s’estrenarà el 2020. Durant els mesos de juny i juliol, la majoria de projectes es presentaran en diversos assajos oberts al públic.
Prestigiar les arts de carrer
FiraTàrrega té ben present el seu caràcter de festival d’arts de carrer més important del sud d’Europa. Després de 37 anys d’història, s’articula al voltant de valors del treball artístic a l’espai públic com la integració, la diversitat i l’horitzontalitat, qualitats que sembla que ara també s’han contagiat en la seva estructura. Si en l’etapa precedent es va iniciar una aposta decidida per dignificar i prestigiar les arts de carrer, la nova continuarà pel mateix camí. “Nosaltres tenim molt integrada la importància de les arts de carrer i el seu benefici per a l’espai públic. Però encara s’ha de fer molta feina”, diu Giribet. “Per això ens hem sumat a la xarxa In Situ, un consorci europeu de creació al carrer liderat per Lieux Publics a França, un país que té claríssim el valor del treball artístic al carrer.” La teoria està construïda, però per què encara hi ha pocs creadors que s’hi aventuren? “S’ha de canviar la mentalitat”, diu Ribalta, “sobretot a les institucions, que sempre van darrere. S’ha de crear un circuit d’exhibició, que moltes vegades la gent no s’hi posa per falta de sortida, per això la importància d’afegir-nos a xarxes d’abast europeu”. De Tàrrega al món, local i alhora universal, arrelada i reivindicativa. El desenllaç, al setembre.
