L’edició del llibre Teatre i Municipi a Catalunya a càrrec de la Diputació de Barcelona deixa per escrit el contingut de les Jornades de Teatre i Municipi que l’Institut del Teatre va organitzar l’any del seu centenari. I posa negre sobre blanc algunes de les problemàtiques a què fan front cada dia els i les responsables dels equipaments escènics municipals, unes problemàtiques sovint desateses pels mitjans de comunicació i, en conseqüència, desconegudes fins i tot pel mateix públic d’aquests espais. O és que potser el públic sap que una ciutat de cinc mil habitants no té per què disposar per llei d’un teatre municipal? Si en disposa d’un, a més, no ha de tenir pèrdues o qualsevol dia li abaixaran el teló.
Aquesta situació, agreujada els darrers anys per les retallades en cultura als municipis, no només posa en relleu el coratge de la gent que, dia rere dia, treballa per mantenir la vitalitat dels teatres de localitats mitjanes i petites, sinó que de retruc fa (encara) més visibles les dificultats que artistes i companyies tenen per ensenyar el seu treball arreu de Catalunya. Els obstacles amb què es troba la creació emergent, poc rendible en termes estrictament econòmics; els que han d’esquivar les companyies, noves o no, que defensen el compliment del conveni pel que fa a la cotització dels bolos…
La gestió política de la cultura perd de vista que la identitat d’un poble es construeix a través del teatre, de la dansa, de la literatura o de qualsevol altra expressió artística. Un país que mira cap al futur amb esperança no pot donar l’esquena a la cultura ni als seus agents, tant si treballen dalt de l’escenari com si ho fan a les oficines.
