Una selecció de llibres d’arts escèniques que s’adapta als gustos de qualsevol persona aficionada a la bona literatura Auca#137
1 Els millors autors en format breu
El teatre breu demostra que l’extensió no condiciona la profunditat ni la capacitat d’impactar. Acaba d’arribar a les llibreries Entreacte(s) – Dramatúrgia catalana breu, un volum publicat per Comanegra i l’Institut del Teatre que recull les vint-i-cinc peces escrites per a la revista per autors consolidats de la nostra cartellera, de Lluïsa Cunillé a Josep Maria Benet i Jornet. Cada text, amb el seu estil únic, representa un microcosmos dramàtic que exigeix precisió narrativa i estilística. El volum pot funcionar com una porta d’entrada al gènere i com una eina d’inspiració per als amants del teatre.
Entreacte(s) – Dramatúrgia catalana breu (Comanegra i l’Institut del Teatre, 279 pàgines)
2. Recordar per viure: Marina Otero
Marina Otero acaba de passar per Temporada Alta per presentar-nos Kill Me, el final de la seva impactant trilogia Recordar para vivir. En paral·lel, l’editorial La Uña Rota recopila alguns dels textos d’aquest cicle, un llibre sobre les cicatrius físiques i emocionals de la creació. Amb un estil visceral, l’autora argentina reflexiona sobre la memòria, el cos i les fronteres entre la vida i l’art. Una porta d’entrada al seu univers escènic.
Fuck Me / Kill Me (La Uña Rota, 108 pàgines)
3. La veu imprescindible: Lluïsa Cunillé
Un volum que recull dotze anys de treball de la dramaturga Lluïsa Cunillé, una de les veus més destacades del teatre català contemporani. La seva obra dels últims anys combina maduresa i risc, explorant temàtiques com el silenci i les ombres de la condició humana. Un volum imprescindible entre l’encomiable tasca de l’editorial Arola per publicar reculls de textos dels principals autors de teatre contemporani.
Lluïsa Cunillé – Teatre reunit, 2012-2024 (Arola Editors, 486 pàgines)
3. La moral en qüestió
Acaba de rebre el Premi Butaca al millor text teatral, una obra de Victoria Szpunberg que explora les fronteres ètiques d’un sistema que, sovint, només permet la supervivència a costa de la misèria aliena. La peça, protagonitzada per Àgata Roca i Xavi Sáez torna a final de temporada, un mirall incòmode de la societat contemporània.
L’imperatiu categòric (Arola Editors, 90 pàgines)
4. Els perills de l’autoficció
Una parella, una pel·lícula i un conflicte emocional. Llàtzer Garcia dissecciona la fragilitat humana en aquest relat sobre el sacrifici artístic i les relacions personals. Amb un llenguatge íntim i poètic, l’autor ens transporta a un món d’incerteses vitals molt contemporànies.
Les mans (Arola Editors, 88 pàgines)
5. Reflexions inquietants
Marie NDiaye aprofundeix en les relacions de poder i la tensió entre classes socials. A Hilda, una mestressa burgesa contracta una criada francesa en un text que dissecciona prejudicis i privilegis. A Los mayores, l’autora aborda un cas real d’abusos en el sistema educatiu. Una lectura imprescindible de la dramaturga francesa més efervescent del moment.
Hilda / Los mayores (Ediciones Antígona, 249 pàgines)
6. La veu visceral de la Liddell
Amb una mirada crítica i provocadora, Angélica Liddell ens desafia a reflexionar sobre el perdó, el dolor i l’abjecció en una obra que combina literatura i teatre en un estil inconfusible. Una lectura que deixa empremta i que ens prepara per a les funcions de Vudú (3318) Blixen que arriba al TNC al març.
Caridad (La Uña Rota, 280 pàgines)
7. Conviccions i amors
Premiat amb el Ciutat d’Alcoi, aquest text de l’imprescindible dramaturg valencià Rodolf Sirera posa cara a cara la política i l’amor en un relat sobre la pèrdua de la innocència. Amb una introducció d’Enric Gallén. L’obra retrata la tortura física i psicològica, l’abús de poder, les detencions il·legals i la incertesa en l’època de la dictadura militar brasilera.
Clandestins (Una història de desamor) (Bromera, 120 pàgines)
8. La maternitat en qüestió
Una mare que decideix tenir un fill amb “garantia de cinc anys” és la premissa d’aquesta comèdia de Sílvia Navarro que qüestiona els vincles familiars i les decisions reproductives al segle XXI. Dirigit per Pau Roca, el muntatge es va poder veure a la Beckett i ens queda d’ell un text que és alhora inquietant i captivador.
BioLògica (Rema 12, Col·lecció Sala Beckett)
9. El testimoni de l’exili
Una mare i els seus fills fugen del Líban a París, mentre el pare queda atrapat a Beirut. Wajdi Mouawad recrea la violència de l’exili a través d’un llenguatge poètic i intens, en una obra que forma part del cicle Domestique.
Madre (La Uña Rota, 180 pàgines)
10. Un clàssic revisitat
David Selvas va recuperar al Lliure aquesta peça fonamental d’Arthur Miller que ara es publica amb una introducció de Cristina Genebat. Una oportunitat per redescobrir el drama sobre la responsabilitat i les conseqüències de les nostres accions.
Tots eren fills meus (Comanegra, 128 pàgines)
11. Paisatge i escenari
Francesc Viñas explora com el Modernisme i la natura van influir en el teatre català. Aquesta obra assagística celebra la connexió entre paisatge i escenari, des d’una perspectiva històrica i cultural fascinant.
El Teatre de la Natura a Catalunya (Godall Edicions, 192 pàgines)
12. Tres segles d’història:
Amb un estudi exhaustiu, Josep Artís i Balaguer traça la història del Teatre Principal de Barcelona des del segle XVI fins a la seva venda l’any 1918. Un llibre imprescindible mai editat que el professor Biel Sansano ha rescatat i editat per als amants del teatre i de la història cultural.
Tres segles de teatre barceloní: “El Principal” a través dels anys(Publicacions Universitat d’Alacant, 636 pàgines).
13. Fonaments de l’art escènic
Ramon Simó reflexiona sobre el paper del director teatral i els reptes de la creació escènica. Amb un enfocament pràctic i teòric, aquesta obra és una guia valuosa per a artistes i estudiants. Uns procediments i una metodologia, sense cap voluntat de convertir-la en un manual de validesa universal.
L’art de l’escenificació (Angle Editorial, 464 pàgines)
14. Cos i escena
A partir de la fenomenologia, Christina Schmutz i Frithwin Wagner-Lippok analitzen com percebem el teatre amb el cos. Aquest estudi acadèmic proposa noves maneres d’entendre la pràctica escènica. El llibre pretén mostrar, a partir de tres exemples de realitzacions teatrals, de quina manera el pensament fenomenològic pot fecundar la reflexió a l’entorn del teatre i dins del teatre.
Veure-hi amb el cos (Institut del Teatre, 309 pàgines)
