Peces que despunten, comiats oberts, denúncies necessàries i dramatúrgies breus que brillen en escena Auca#161
Equador
Hem traspassat el llindar de la meitat de juliol i això vol dir que ja tenim mig Festival Grec a la saca. Ja hi haurà temps per fer-ne valoracions un cop donem per tancada l’edició, però, en general i com acostuma a passar, s’alternen espectacles amb expectatives no sempre satisfetes i sorpreses molt benvingudes. Entre les últimes, Tu em vas prometre una història d’amor, refrescant comèdia romàntica d’Helena Tornero i Israel Solà a la Sala Beckett. A l’estiu sempre va bé una mica de lleugeresa, i la companyia ha aconseguit que l’espectacle funcioni gràcies a una detallista direcció rica en recursos i un repartiment beneït pels déus de la comicitat. En una altra temperatura completament diferent, el Teatre Romea acull Gegant, amb un Josep Maria Pou en plena forma que aixeca un retrat ben polèmic de l’escriptor Roald Dahl. L’obra, dirigida amb ofici per Josep Maria Mestres, s’eleva com un debat dialèctic de primera magnitud amb un final discutible que indignarà més d’un espectador, i m’incloc. Dos muntatges que romandran en cartell tot el mes i acabaran formant part del més comentat del Grec. Queda tothom avisat.
L’hora dels adeus?
Finalment, ha arribat el moment llargament anunciat: Dagoll Dagon van complir la seva promesa de retirada diumenge passat amb l’última funció de Mar i cel al Victòria. Pleguen les persones, però queda la memòria plena d’espectacles inoblidables, història i repertori irrenunciable del teatre català. L’adeu, però, arriba amb matisos: sobre aquest llegat tan valuós (i rendible), sembla que les portes resten obertes a seguir la navegació. Sí, perquè Mar i cel podria tenir com a mínim una cinquena vida als escenaris si es materialitzen les converses obertes per a una nova producció del musical. No hi ha res signat, ni s’ha fet públic qui l’impulsarà, però els directors han manifestat que l’espectacle “és una franquícia i podríem arribar a un acord“, obrint així la porta a futures remuntades. I per no perdre el fil, de moment podem comptar amb una versió cinematogràfica del muntatge teatral que arribarà a les sales previsiblement abans d’acabar l’any. En definitiva, que l’aire que infla les veles de Mar i cel bufa a favor de la continuïtat.
Ferides obertes
En una comunitat petita com és la cultura catalana, en què atrevir-se a denunciar resulta encara més difícil, cal felicitar-se per l’èxit d’una iniciativa pionera. Ens arriben les primeres xifres sobre la violència del sector que ha fet públiques l’Acadèmia del Cinema Català. En només divuit mesos, el servei d’atenció a víctimes de violències masclistes i LGTBI-fòbiques ha atès 46 persones vinculades al sector audiovisual i escènic, en la seva major part per casos d’abús o assetjament en l’àmbit laboral. Les dades, molt preocupants, apunten també a un increment dels casos en entorns formatius. Més que un servei, aquest espai d’acompanyament s’ha convertit en una eina de reparació i resistència en un sector en què el poder —encara massa masculinitzat— es creu fora dels límits i més enllà de la impunitat. La presidenta de l’Acadèmia, Judith Colell, ho resumeix amb claredat: “el servei no pot desaparèixer” i afegim: el silenci tampoc no pot tornar.
Lectures breus
Tornem a la Beckett, on el XX Obrador d’Estiu ha donat el tret de sortida a les lectures del llibre Entreacte(s), editat per l’Institut del Teatre i Comanegra, i el primer vespre —dimecres— va confirmar que el teatre breu en format lectura també pot omplir sales. Amb l’aforament complet i la presència de signatures destacades com Lluïsa Cunillé i Pere Riera, les primeres peces van galopar amb la complicitat d’un quartet d’intèrprets –Queralt Casasayas, Olga Onrubia, Jordi Andújar i Francesc Marginet– afinadíssim i juganer sota la direcció de Marc Rosich. El projecte, nascut de les pàgines d’Entreacte, celebra en viu el bon moment de la dramatúrgia catalana amb tres jornades de lectures gratuïtes a les 19 h. Encara queden, per tant, dues sessions: avui dijous i divendres, amb l’estrena de textos d’Anna Maria Ricart, Marta Aran, David Plana, Marta Buchaca, Marc Artigau, Helena Tornero, Llàtzer Garcia i el mateix Benet i Jornet, Papitu, a qui s’ofereix un homenatge final amb la lectura de Tovalloles de platja. Us hi esperem!
