La ressaca de les xifres, espectacles que marxen amb la platea plena de gom a gom i, mentrestant, el Festival Grec busca nova direcció Auca#98
Ciberaquelarre
L’estrena de la setmana va tenir lloc ahir al Mercat de les Flors, es tracta de Supermedium, de Núria Guiu i Ingri Fiksda, en cartell només fins diumenge. La Casa de la Dansa fa la seva feina mitjançant línies com Cèl·lula que aposten per produccions de format mig, suport públic perquè la dansa local pugui escapar de la cotilla del solo, del duet i de les produccions de petita escala que perpetuen un sector esquifit i un país menut. Formada professionalment a l’estranger, Guiu és una de les coreògrafes amb més projecció del moment, amb treballs destacats com Likes i Spiritual boyfriends. El nou espectacle fa créixer una idea ja present a Ciberexorcisme, la seva peça anterior, la dansa inserida en un sistema cultural inabastable, barreja de popular i culte, el cos com un mapa d’influències bastardes. Supermedium, sobretot en la seva primera part, dispara coreografies fins a crear un fris coral aclaparador. Des del tiktokero Chicken Teriyaki de Rosalía fins als moviments desafiants de la Beyonce, també pel mig Martha Graham, Pina Bausch o Àngels Margarit. Més de mig centenar de referències catalogades en un paper que s’entrega a la sortida. Trencar amb l’hermetisme i l’aura sacra de la dansa, nou ballarines actuen com a mèdiums o bé bruixes d’un aquelarre pagà amb un secret revelat: tot en la vida és moviment. S’atreviran els programadors d’aquí o de fora a contractar un l’espectacle tan “gran”?
Passar de llarg
Després d’anys un poc erràtics, l’última creació de Dagoll Dagom abans de plegar amb la reposició de Mar i cel va trencar totes les expectatives. La companyia ha tornat als orígens, inspiració literària per aixecar un musical fresc i magnètic, poció fetillera que aposta pel talent jove sense oblidar el punt d’experiència crucial. Ens referim, clar, a L’alegria que passa, que acaba funcions diumenge. No, no busqueu entrades perquè està tot exhaurit, massa tard. Dissabte hi vam repetir per veure com havia evolucionat el muntatge. Tot i que es troba a faltar a Jordi Coll en el paper de Puck, Àngels Gonyalons i Mariona Castillo es mantenen superbes, i l’energia de la fórmula màgica continua en el seu punt més alt. En acabar la funció, amb el públic aplaudint dempeus, resulta pertinent la pregunta de si Barcelona no pot tenir una escena de teatre musical així, en llengua pròpia, amb ambició, amb la platea plena a vessar. Entenc que si L’alegria passa de llarg tan d’hora i marxa amb tot venut és perquè els números no donen; els productors en saben més. Però no deixa de ser una llàstima, una sensació com de Poble Gris que retrata l’obra, com si la producció pogués haver donat més. Per recórrer al tòpic, un muntatge així a Londres hauria resistit anys en cartell. Ja, sí, no som Londres.
Les creus
La setmana passada fèiem referència a les xifres de rècord de la cartellera durant 2023, el comentat missatge positiu llançat per la patronal del teatre. “El rècord ha de servir per a l’optimisme i per posar els peus a terra”, reclamava Andreu Gomila dilluns. El mateix dia, la creadora Carla Rovira publicava un article força comentat a xarxes amb el meridià títol de Busco feina, amb rampells de sinceritat com “no puc sostenir gaire més aquesta precarietat”. Rovira va guanyar el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta i ha creat un grapat de peces remarcables. Exit through the gift shop, estrenada a FiraTàrrega el 2022, ha hagut d’esperar dos anys fins a arribar a Barcelona, ho farà al maig a la Brossa. Però més enllà d’això, la directora és una de les veus més crítiques contra una precarietat que ens han fet creure com endèmica del sector, unes estructures col·lectives que no protegeixen les persones com “un clar exemple del neoliberalisme a la feina”, que denunciava també en Entreacte fa uns mesos. Rovira representa una de les moltes creus que té la cara dels rècords. Moltes altres més ni aconsegueixen el focus per poder aixecar la veu.
Un model de concurs
I en tot aquest panorama, la notícia més comentada de la setmana és la convocatòria oberta per a la direcció del Festival Grec a partir de setembre. Deu dies (des d’avui fins al 7 de febrer) per pensar, preparar i redactar una candidatura per a la mostra escènica que més diners mou a Barcelona. Per a la plaça es busca una persona que tingui estudis de grau superior i una experiència mínima de tres anys en llocs de direcció o comandament. Segons les bases, en el procés participarà una comissió d’experts representants de les associacions d’actors, directors, la dansa i les empreses teatrals, que assessoraran en la tria de les millors candidatures. No obstant això, la decisió final està en mans d’una Comissió de Valoració formada per tres tècnics i, per tant, l’administració té l’última i definitiva paraula. Sort i encert.
