El Mercat de les Flors estrena Supermedium (del 24 al 28 de gener), ens endinsem en el context de creació d’aquest plat fort de la temporada de la casa de la dansa
És petitíssima, minúscula, però ha esdevingut essencial per a la gènesi de la vida. La dansa —segurament l’art viva més propera a la trans-formació constant— hi troba significatives ressonàncies, fins al punt que el Mercat de les Flors l’ha fet protagonista d’un dels seus programes estrella. Ens endinsem en les entranyes del Cèl·lula, el projecte que brega per la creació de dansa de gran i mitjà format i la transmissió de coneixement dins la comunitat professional.
És probable que el Cèl·lula s’hagi anat gestant dins Àngels Margarit al llarg dels “40 anys dedicats a la creació des d’estructures de companyia independent”, afirma. El projecte ja constava en la seva proposta per dirigir el Mercat de les Flors i, finalment, el 2018 va trencar l’ou. Des d’aleshores el Cèl·lula no ha deixat d’explorar diferents formes com dues produccions, dues coproduccions i onze laboratoris de transmissió i recerca. Com explica, “és un projecte que es revisa i es renova per estudiar estructures de producció dins les mateixes estructures públiques”.
Com es poden generar grans formats en dansa, possibilitats de creació per a coreògrafs i feina per a ballarins sense que els coreògrafs comptin amb una estructura potent? Cal que cada creador tingui una estructura i hagi de fer una producció gran per mantenir-la? Per què les companyies són d’un sol coreògraf i no un col·lectiu? Podem ser sostenibles i afavorir l’intercanvi d’expertesa? El Mercat està buscant models per fer-ho realitat vetllant perquè l’estabilitat i el desplegament artístic no estiguin renyits amb la diversitat. “Els projectes no poden ser permanents. Cal rotació”.
“La missió del Mercat com a Casa de la Dansa i centre nacional és ajudar l’excel·lència a fer creació”
Àngels Margarit
Per Margarit, a Catalunya els coreògrafs i estructures independents necessitarien estar associats o sota l’aixopluc d’estructures públiques com a altres països. “Models com els de França fa més de cinquanta anys que funcionen. Tampoc tenim estructures com les companyies de dansa alemanyes o nòrdiques, que eren majoritàriament clàssiques i han absorbit coreògrafs contemporanis. No ho farem d’un dia per l’altre, però s’ha de començar a construir en coherència amb el nostre territori, des del que tenim”.
Àngels Margarit aposta per “mancomunar” i així poder contribuir al talent, que moltes vegades es desenvolupa a fora. “La dansa és coral i pot generar obres magnífiques de gran i mitjà format. És una de les mancances que tenim, i és molt important que els equipaments s’escoltin i treballin en xarxa. Tenim molta gent fent solos i duets perquè no troben un altre format. La missió del Mercat com a Casa de la Dansa i centre nacional és ajudar l’excel·lència a fer creació, perquè amb creació generes coneixement a través de l’art i el cos, i ens fa falta”.
D’altra banda, actualment els processos de creació i producció són molt ràpids i juguen a la contra. “Abans no hi havia suports econòmics, però la vida et proporcionava temps per conèixer en profunditat les eines, l’equip…”, reflexiona. “Els processos de dansa són més llargs que els de teatre. Algunes peces les pots portar molts anys amb el teu equip i, alhora, són més lentes de gestar. Quan desapareixen són més difícils de recuperar perquè sempre hi ha un cos que s’ha construït fora del text, amb una pràctica diària”.
Des del 2023, les Cèl·lules de gran format giren per Catalunya i, fins al 2026, s’entrarà en una segona etapa en què el mateix Mercat les farà circular com a produccions pròpies. “A més de posar en gira les creacions, facilitem les accions de públics en coordinació amb els teatres. És molt difícil generar públics si fas dansa un cop l’any”.
Núria Guiu: “Ser coreògraf és una quimera”
Parlem amb la coreògrafa i ballarina Núria Guiu (Premi Nacional de Cultura 2022 i creadora de Likes, SpiritualBoyfriend i Cyberexorcisme) en la seva segona setmana de Cèl·lula amb Supermedium, un espectacle cocreat amb Ingri Fiksdal a partir del solo Medium. S’estrenarà al gener i indaga en l’invisible, en el ritual i en el cos com a canal, alhora que reivindica la feina de ballarina.
“A Catalunya tenim moltes ballarines, molt formades i sense feina. Si una ballarina no balla s’acaba perdent aquest potencial”
Núria Guiu
Ha format un potent equip de vuit ballarines seleccionades a partir d’una convocatòria pública i assegura que “només fer la meva feina de dirigir i coreografiar una peça és una superalegria i un descans. És la primera vegada que aconsegueixo fer una creació de grup, a casa, en què no he de cuidar la producció. Ser coreògraf és una quimera. He de dir les coses com són. He passat pel Graner, la Caldera i ara el Mercat de les Flors, en residència. Estic molt agraïda pel suport rebut, però d’aquí a pensar que això és la panacea… No, cal posar-se el cinturó. Sobreviure en aquesta professió és molt difícil i complex”.
Confia que l’aixopluc del Mercat permetrà crear una bossa de ballarines i que més coreògrafs podran gaudir d’aquesta oportunitat. “A Catalunya tenim moltes ballarines, molt formades i sense feina. Si una ballarina no balla s’acaba perdent aquest potencial. Els coreògrafs fem la feina per dos o per tres a costa de moltes ganes i desgast per a la salut. El Cèl·lula és, idealment, el que hauria de ser: fer la teva feina amb els teus drets”.
