El futur de la crítica teatral

Potser perquè entenem que l’era Gutenberg, de textos editats i distribuïts unidireccionalment, quedarà eclipsada per les xarxes i la seva (pretesa) interacció o format “oral”.

Potser perquè tenim la sensació de perdre el fil de què és la crítica avui i de què podria ser demà i se’ns acut buscar-la abans a Google, a Instagram o a Twitter (on ens hem acostumat a buscar-ho tot), que no pas als diaris i revistes.

El que és clar és que se’ns acut buscar un format d’espai reduït perquè la crítica ha perdut centenars de caràcters als diaris i revistes des de principis de segle XXI.

Aquesta pèrdua de caràcters (o directament extinció) de la crítica als mitjans generalistes ens porta a pensar que els usuaris d’internet prendran el relleu als crítics dels diaris en articles desinteressats a plataformes com #Recomana.cat, #NovaVeu, #Núvol, etc., en blogs o, potser sí, en tuits

És en aquest terreny on es podria donar un canvi de paradigma de la crítica: els blogs i les xarxes socials apropen l’esfera pública i la privada, poden ser espais on allunyar-se de l’estil literari de la crítica teatral de diari. En aquest sentit, fa un parell d’anys vam viure el naixement d’un compte de Twitter anònim (@espectadortus) que emetia crítiques agudes i personals estructurades en fils sense signar. La provatura d’un nou format que no ha seguit.

Potser ens equivoquem pensant que les xarxes (amb les seves dinàmiques internes que premien només els titulars i les imatges) poden ser un espai per a la crítica i la reflexió. Ara bé, abans de saber qui fa la crítica i en quin format, cal trobar l’esperit crític.

Hem de creure en la crítica com a necessària en el paisatge teatral, com a element indispensable per avançar cap a un teatre utòpic. Sigui en format curt o llarg, sigui remunerada o desinteressada, sigui signada o anònima, ens cal la crítica que no vol quedar bé, que vol construir i que creu en l’art.