La Sala Fènix posa en marxa un cicle documental que apel·la directament als relats alternatius en què destaca la peça L’enterrador Auca#91
Insistir-hi
“Els criminals de plom i tenebra, / t’obrien pas, i segur caminaves / vers una mort, vers el mur popular”. Vicent Andrés Estellés quallava amb aquests versos l’assassinat del científic i polític Peset Aleixandre a la tàpia “popular” del cementeri de Paterna en 1941. Aquell escenari va sumar més de dos mil morts apilats en fosses, afusellaments com el de Peset en temps de “pau” i repressió, en època d’extermini del contrari, judicis sumaríssims, excuses per a la venjança homicida. Entre totes les històries “la más triste sin duda es la de España”, com deia Gil de Biedma, i un dels episodis més funestos va tenir lloc al mur del cementeri de Paterna, ignomínia que cal explicar les vegades que calgui perquè ningú no ho oblidi.
L’enterrador
Leoncio Badia Navarro va ser un forçat testimoni d’aquella carnisseria. Mestre republicà represaliat, es va veure obligat a fer d’enterrador en aquell infern despietat perpetrat pels feixistes. La seva història la recupera ara una peça de Gerard Vázquez interpretada amb entrega i gosadia per Pepe Zapata, muntatge que es pot veure fins diumenge 29 d’octubre a la Sala Fènix. Com acostuma a passar amb el teatre que apel·la a la memòria històrica, L’enterrador sotmet al públic a una tensió emocional per moments asfixiant, a l’horror de les imatges, a la impotència sorda que deixa la injustícia. Res que no hàgim vist abans en relació als horrors de la postguerra. Però el muntatge agafa una nova dimensió gràcies a un aspecte afegit, la capa contemporània. La reflexió en present ens parla de la dificultat d’aconseguir la veritat absoluta d’uns fets que van passar fa més de vuitanta anys, esdeveniments que compten amb pocs testimonis directes vius. La memòria dels crims s’esvaeix mentre alguns dels relats del present tracten d’esborrar el passat, per això és tan important el record i la memòria.
Intrahistòries
Explicava Zapata en acabat la funció de dimecres que durant un viatge de documentació a Paterna va conèixer la filla de l’enterrador, testimoni gairebé directe dels esdeveniments que explica l’obra. Maruja Badia, que així es diu la dona, ha explicat en diverses ocasions com el seu pare tractava d’oferir una mica de dignitat als assassinats. Entre altres casos, recorda el de Peset Aleixandre que cantava Estellés, víctima que va rentar i va provenir d’una caixa. També Maruja recorda l’episodi més dramàtic recollit a l’obra, com a un home que va sobreviure als trets de l’afusellament li van negar l’auxili les autoritats de l’època. Zapata va fer una funció a la qual va assistir Maruja Badia: “mai havia actuat pensant tant en una persona del públic”, deia ahir l’intèrpret. Emocions en la frontera entre teatre, realitat i memòria viva.
#memòriahistòrica
L’enterrador és la primera obra d’un cicle de memòria històrica que oferirà a la Sala Fènix. També en formen part Molotov (de l’1 al 4 de novembre) sobre la mort de Cipriano Martos Jiménez, militant antifranquista, i La dona voltor (del 8 al 12 de novembre), una història del Raval a través dels ulls d’una dona desnonada, Flora Puig, també objecte de l’exposició Memòria i expulsió que es pot veure a l’espai fins al 12 de novembre.
