Comença la temporada entre crides a l’entusiasme i el bon auguri de les xifres Auca#85
L’arca del teatre
Arrenquem. Dimecres el Lliure va estrenar temporada (la darrera de Juan Carlos Martel al capdavant) amb 300 el x 50 el x 30 el, una obertura brillant del col·lectiu belga FC Bergman que s’inspira en la faula de l’arca de Noè. Amb un dispositiu proper al cinema-teatre de Katie Mitchell, la companyia va deixar un reguitzell d’imatges penetrants, quadres humans sense diàlegs, escatologia i violència implícita. Una comunitat formada per 15 intèrprets que prefigura la convivència humana i les seves misèries. Un tràveling tafaner ens va descobrint l’interior de sis sinistres habitatges, la intimitat desconcertant d’un grup de persones estrany i pertorbador. No sabem ben bé si els personatges esperen el diluvi universal o bé tornen a començar després del desastre.
Expectatives
Com acabat de sortir del cataclisme de la pandèmia, el sector teatral celebra –gairebé sense creure-s’ho– les xifres de la temporada passada. Rècord de recaptació i, un altre cop, prop del somni dels tres milions d’espectadors. Sembla mentida que, ara fa un any, acabada la crisi sanitària, les xifres cridaven a l’alarma i es buscaven fórmules per portar públic a les sales. L’arrencada de la temporada 23/24 convida a l’optimisme. El Lliure ha esgotat entrades per a la nova obra de La Calòrica abans d’estrenar-la, Temporada Alta ha tingut la millor arrencada de la prevenda de la seva història amb un 35% d’entrades venudes. Musicals com The Producers o el retorn del Mago Pop després del seu reeixit pas per Broadway posen molt alt el llistó de les expectatives.
Molta merda
Més enllà de les xifres a gran escala, en el microsistema de sales, la temporada ve marcada per les dues obertures a Barcelona que confirmen el clima d’optimisme. Per una banda, Àlex Rigola i Irene Vicente, que ja tenen en marxa Heartbreak Hotel a la plaça de l’Olivereta de Badal, al districte de Sants. S’hi acaba de reestrenar Hedda Gabler d’Ibsen, amb el repartiment que ja vam veure al Lliure, tot un luxe per a una sala alternativa de reduïdes dimensions. També tenim moltes ganes de seure a les butaques de l’Espai Texas, que arrencarà el 18 d’octubre amb Austràlia, debut com a dramaturg d’Israel Solà, muntatge que ja ens va conquerir el cor i la rialla en el seu pas per la Flyhard. En ambdós casos, per descomptat, molta merda.
Teatre escrit
Em marxa la Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta de Barcelona. El teatre escrit, com és costum, ha tingut una presència més aviat residual a l’esdeveniment. La natura representada de les arts escèniques ens fa oblidar el valor dels seus textos com a gènere literari. En la confluència entre la literatura dramàtica i el periodisme teatral, s’organitza la conversa L’espectacle de l’escriptura: teatre en revistes i llibres. Hi participarà el director i dramaturg Sergi Belbel, que acaba de publicar el seu ‘Teatre reunit’ a l’editorial Arola, i un servidor que té moltes coses per a preguntar. Serà dissabte 16 de setembre a les 19 h a la Carpa APPEC de la Setmana del Llibre. L’acte servirà com a tret de sortida de la celebració dels 35 anys de la revista Entreacte, aniversari que conclourà el dilluns 2 d’octubre amb una festa-debat a la Muriel (Verntallat, 30, Barcelona). Us hi esperem. 
