Dels espectacles més esperats fins a les expectatives disperses que ens depara l’any escènic que acabem de començar Auca#140
Plats forts
Després de les vacances de rigor, comencem l’any com el vam acabar, buscant una mica de perspectiva, en aquest cas de futur. Què podem esperar de 2025 en l’àmbit escènic? Misteri, per descomptat, només faltaria, i expectatives altes. Ara mateix, les sales d’assaig dels teatres importants preparen les seves grans apostes per a l’època de l’any en què el públic freqüenta més la platea, final d’hivern. Al TNC, Jordi Prat i Coll ultima el muntatge que ha de portar Guimerà a la Sala Gran en el centenari de la seva mort. L’aranya (estrena el 30 de gener) promet, sota un nou prisma efervescent i una lectura arriscada que salta d’eix cronològic, mostrar una cara inèdita d’un text al marge del cànon. Al Lliure, els 13 intèrprets de L’herència (estrena el 20 de febrer) preparen l’arribada de l’èxit internacional de Matthew López, una mena d’Àngels a Amèrica contemporani que, sota la direcció de Josep Maria Mestres i un repartiment de luxe, promet catarsi al llarg de les sis hores que duren les seves dues parts.
Visites llamineres
No serà L’herència l’únic repte maratonià. Angélica Liddell portarà a final de març el seu Vudú (3318) Blixen al TNC amb les entrades exhaurides per a les dues funcions (no serà que no ho havíem advertit). La Papessa tornarà a muntar el seu retaule de greuges amorosos al llarg de 360 minuts d’alta intensitat. I alerta, últimes entrades disponibles per veure, a partir del 15 de gener, El público, que la directora gallega Marta Pazos presenta amb els equips de la Comedia Nacional de Montevideo. El Lorca més impossible fet cos i presència plastica. A l’abril, els fans dels musicals esperen amb candeletes l’arribada de Six, muntatge londinenc que explica la vida de les sis esposes d’Enric VIII, un format en versió original que podria establir un precedent interessant en matèria de gires directes des del West End. Visites també d’aquí cap a fora: al TNC, Carme Portaceli va avançar que entre les obres més importants de la pròxima temporada hi haurà un espectacle de La Veronal i Marcos Morau basat en l’obra La mort i la primavera de Mercè Rodoreda: obrirà la temporada 2025/26 i viatjarà a la Biennal de Venècia. No caldrà esperar tant per veure artistes de casa en el més alt: Agnès Mateus i Quim Tarrida estrenen demà al Théâtre de la Bastille de París una adaptació del seu espectacle Patatas fritas falsas.
Els més esperats
Una batuda final entre companyies i artistes en forma que aviat estrenen: La Calòrica ultima La brama del cérvol (maig, Lliure); després de l’èxit de L’imperatiu categòric (que torna al juny al Lliure) Victoria Szpunberg estrenarà l’esperat La tercera fuga (TNC, abril) amb Clara Segura de protagonista; Guillem Clua anuncia la Mort d’un comediant (Romea, març); Josep Maria Miró ens convida a descobrir la desconcertant vida de La majordoma (Heartbreak Hotel, gener), mentre que directores com Alícia Gorina (Electra, Lliure), Glòria Balañà (Anatomia d’un suïcidi, TNC) i Lucia Del Greco (Mata’m psicosi, Brossa) també apunten alt en aquest inici de 2025.
Nous reptes
S’espera també amb expectació el primer programa de Leticia Martín Ruiz al capdavant del Festival Grec. La direcció de Francesc Casadesús ha deixat el llistó ben alt, amb una mostra que mira cara a cara a altres festivals europeus que disposen de més recursos. El Grec ja no és un festival provincià per acontentar capelletes locals, el Grec serà internacional o no serà. El debut de Martín Ruiz, a més, serà una oportunitat per agafar embranzida de cara a l’edició de 2026 en la qual el festival de referència a Barcelona farà 50 anys. Un altre relleu engrescador és el de Narcís Puig com a director de Temporada alta a Girona. Tot i que aventuren serà una transició continuista, farà bé obrir les finestres perquè una fórmula que acusava desgast per repetició agafi aires renovats. Més canvis recents ja implantats que encara donaran fruits immediats: la consolidació en temps rècord del Heartbreak Hotel d’Àlex Rigola com un espai de referència a la capital, i l’encertat canvi de rumb que Georgina Oliva ha implantat en la Brossa, situant l’espai –per fi– en el mapa contracultural a cop d’una línia artística ben perfilada que aposta pel risc dels marges. Llarga vida!
Teatre llegit
Alguna cosa es mou en l’àmbit editorial, un panorama que sembla canviar en relació amb el teatre. Ja heu de saber que en aquesta casa estem de celebració per la publicació del llibre Entreacte(s), i no serà l’únic projecte relacionat amb el teatre imprès que donarà titulars a curt termini. La setmana vinent es presenta Llum de guàrdia, la nova col·lecció de textos teatrals de l’editorial Comanegra, una iniciativa que ens permetrà gaudir en paper d’algunes de les obres estrenades al Teatre Lliure. I encara que sembli impossible, també la setmana vinent es presenta Zona d’emergència, una altra col·lecció de llibres escènics que coeditaran l’Institut del Teatre i Galés Edicions. 2025, any del teatre llegit a Catalunya.
Vent a favor
Al tancament d’aquest article ens arriba una notícia que confirma el bon moment empresarial del teatre a Barcelona. El 2024 es tanca com l’any més reeixit de la història per als teatres de la ciutat, amb un rècord de 3.118.673 espectadors, un 9,47% més que el 2023, i una recaptació històrica de 92.794.694 euros. Les sales grans i petites han superat totes les expectatives, amb increments destacats tant en ocupació com en ingressos. Segons la patronal ADETCA, aquestes fites reflecteixen la força d’una cartellera diversa i l’èxit d’iniciatives com la campanya Cap Butaca Buida. Les bones xifres són un impuls per als reptes que encara el sector durant 2025, vent a favor que hauria de servir per lluitar contra la precarietat que pateixen la major part dels professionals del sector.
