Lluís Nacenta repassa oportunitats i riscos de l’aplicació de la intel·ligència artificial en el món de l’audiovisual.
Publicitat
Depèn de nosaltres. Quin impacte tindrà la intel·ligència artificial (IA) sobre l’estètica, la tècnica i l’economia del sector audiovisual depèn de nosaltres, els humans. Aquesta tecnologia és capaç, el dia d’avui, de fer correctament diverses de les tasques que comprèn la producció d’una pel·lícula o d’una sèrie: escriure guions, generar decorats i localitzacions virtuals, compondre bandes sonores i doblar els actors a altres llengües amb la seva pròpia veu, adaptant-ne inclús el moviment dels llavis. Altres tasques, com la generació d’imatges completes en moviment (d’una seqüència de vídeo sencera), requeriran una mica més de temps. Però res no fa dubtar que això arribarà a aconseguir-se els anys vinents.
La IA és encara, per si sola, una artista mediocre, que no passa de ser una bona imitadora
Quan dic que la IA és capaç de fer aquestes tasques correctament vull dir que passa el test de Turing: l’espectador no s’adona que el que està presenciant no és obra de cap persona humana. Una altra cosa és la qualitat artística de l’obra produïda. Si bé tenim motius per creure que també això anirà millorant, m’atreveixo a afirmar que la IA és encara, per si sola, una artista mediocre, que no passa de ser una bona imitadora. No tinc coneixement de cap peça artística realment singular, sorprenent, incomparable, realitzada per una IA plenament autònoma. Les creacions més prometedores en aquest camp compten amb una intervenció humana rellevant: són, en rigor, col·laboracions entre la IA i els humans.
Publicitat
Passada la febre i el desconcert inicials (que estem vivint ara), l’impacte d’aquesta tecnologia sobre les nostres vides dependrà, com deia al principi, de nosaltres. Els guionistes de Hollywood estan de vaga. És possible substituir-los, en bona part, per algoritmes d’IA? I tant que ho és! Ara bé, que això passi o no dependrà d’una articulació política que interpel·la (o hauria d’interpel·lar!) tots els afectats. El mateix podem dir sobre els actors de doblatge. És possible prescindir dels seus serveis? Ho és, sense cap mena de dubte, si ho mirem des d’un punt de vista estrictament tecnològic.
Que la IA sigui capaç de fer correctament les tasques que he descrit depèn del fet que pugui ser entrenada amb una quantitat enorme de guions, imatges, músiques i veus que troba a Internet. Però que pugui seguir bevent de la tasca de tants creadors humans, i produir una obra derivada que s’explota comercialment, és de nou una decisió política que interpel·la tots els afectats (o hauria de fer-ho!).
El títol d’aquestes línies el prenc d’una escena del darrer capítol de Caro diario, de Nanni Moretti. El protagonista surt de la visita d’un metge que li ha dit que curar-se d’un prurit que té a la pell depèn exclusivament d’ell. “Dipende da me”, es diu a si mateix mentre condueix el cotxe, de tornada cap a casa. “Depèn de mi –repeteix–, he d’aconseguir no gratar-me… I si depèn de mi –conclou–, estic segur que no me’n sortiré”.
