Un crit d’alerta per l’escàs pes de la cultura en els mitjans de comunicació.
El consum cultural és escàs, segons diferents estudis. Si és una minoria de la població la que consumeix cultura habitualment, dins d’aquesta minoria, els que consumim propostes escèniques som una minoria de la minoria.
Un paral·lelisme similar és el de continguts culturals als mitjans de comunicació. En l’informe del CAC Els continguts culturals. Presència i diversitat en les emissions s’analitzen TV3, 33, SX3, Esport3, TVE Catalunya, Betevé, Catalunya Ràdio i RAC1. Per què iCat i Catalunya Música no entren en l’estudi, però sí el 33, SX3 i Esport3?
La cultura representa menys d’un 20% del temps d’emissió. I si parlem d’arts escèniques, d’aquest percentatge ens quedem amb un 2%. En el mateix estudi constaten que les disciplines culturals que reben més atenció són la música, el cinema i la literatura. Per tant, el teatre, de nou, invisible. I, quan parlem de cultura als mitjans, de què parlem? Parlem d’agendes? D’entrevistes als actors i directors més populars? D’escenaris grans? Quina és, doncs, la cultura que demanem que tingui més presència, més minuts d’antena?
Els mitjans s’han de posar les piles, el que cal és voluntat, no diners
El director teatral Ferran Utzet, per xarxes, i a l’Entre caixes d’iCat, reivindicava més cultura a la ràdio, i que el tractament dels esports i de la cultura no sigui tan desproporcionat, tant pel que fa al temps d’antena com a la qualitat i profunditat del seu tractament. Assenyalava Utzet: “La ràdio que jo somnio […] ofereix programes de tota mena […] és plural, diversa, enriquidora i interessant, que no aspira només a entretenir-nos, sinó que fent-ho, ens ajuda a començar a respondre la gran pregunta […] que ha d’afrontar Catalunya en els anys entrants, que és: què vol dir ser català?”.
1. Demà comencem al @teatrelliure la darrera setmana de funcions de #LaNostraCiutat. M'agradaria aprofitar aquest moment per llançar una reflexió sobre la cada cop més flagrant absència de continguts culturals als mitjans audiovisuals del país i, en especial, a la ràdio.
— Ferran Utzet (@ferranutzet) November 6, 2023
Utzet apunta un fet molt important: la diversitat. Quan els mitjans informen de cultura, i d’arts escèniques concretament, ho tenen en compte? La diversitat de propostes, temes, gèneres, companyies. Els mitjans s’han de posar les piles, i el que cal és voluntat, no diners. Que no ens enganyin. Cal que situïn de forma clara les arts escèniques en les seves plataformes, cal fer programacions sensibles a la cultura i al seu tractament.
Els que reivindiquem més continguts culturals en els mitjans de comunicació, públics i privats, som una minoria, i se’ns té molt poc en compte. El 16 de març es va posar en marxa una iniciativa destinada a convertir-se en el dia nacional del teatre, el Cap Butaca Buida, i això pot ser interessant. Sant Jordi, segons l’estudi del CAC, afavoreix un pic d’informació cultural. De llibres, és clar. Si aconseguim dedicar un dia al teatre, podrem donar un impuls a la informació cultural en els mitjans, específicament d’arts escèniques. I potser aleshores informarem no només de les estrenes, sinó també de temàtiques, dramaturgs, processos creatius, gèneres, sales i companyies petites. I, si pot ser, en horaris de prime time, no només de matinada. Almenys un cop l’any podria ser que parléssim una mica més de teatre.
No m’hi conformo, però ja és més del que tenim ara.
