El llibre Guimerà a Amèrica. Set dones per a un fenomen transatlàntic, de Sharon G. Feldman, reconstrueix el periple nord-americà d’un dels grans mites del nostre teatre i mostra com la força de Guimerà va esdevenir un inesperat pont cultural entre Catalunya i els Estats Units d’Amèrica. Ens ho ressenya la mateixa autora.
La història de Guimerà als escenaris hispanoamericans s’ha explicat sovint a través de la seva relació amb María Guerrero. Però hi ha una altra història, nord-americana, que comença amb un presumpte atemptat contra una actriu a la pensió on s’allotja, a tocar de Broadway. Continua amb una jove desconeguda que, d’una nit a l’altra, es converteix en estrella interpretant Marta a Terra baixa. Després ve un dels accidents ferroviaris més espectaculars de l’època, on, per sort, se salva l’escenografia de Maria Rosa. Hi ha també una actriu jueva que puja dels teatres del Bowery als de Broadway; una actriu sufragista que comparteix escenari amb un aventurer que es fa passar per torero, posa per a Rodin, sedueix Sarah Bernhardt i alimenta la llegenda d’un possible homicidi. El periple culmina a Hollywood amb la soprano més famosa del món convertida en Maria Rosa.
Sembla una novel·la d’aventures, però tot això forma part de la història nord-americana d’Àngel Guimerà. Terra baixa i Maria Rosa van travessar l’Atlàntic, es van representar en més de vuitanta teatres dels Estats Units i el Canadà i arribaren a Hollywood, on l’adaptació de Maria Rosa marcà el naixement de l’star system nord-americà. Durant més d’un segle, aquesta història restà oblidada. Però aquest no és només el relat d’un dramaturg català als escenaris nord-americans; és també la història de set dones extraordinàries que van donar una nova vida als seus personatges.
Les primeres dècades del segle XX transformaren profundament la societat nord-americana: l’emergència de la “nova dona” i del sufragisme, les migracions i la vida urbana configuraren un nou escenari social. Alhora, arran de la Guerra de Cuba, els Estats Units visqueren immersos en l’anomenada Spanish Craze, una intensa fascinació per la cultura espanyola que impregnà el teatre, la música, la pintura, l’arquitectura i les arts decoratives. En aquest context, les heroïnes de Guimerà –Marta i Maria Rosa– oferien a aquelles actrius uns personatges d’una força insòlita: dones que lluiten per la seva dignitat, desafien les estructures de poder i reivindiquen el dret a decidir el seu propi destí.
Als Estats Units i al Canadà, ‘Terra baixa’ es transformà en la història de Marta: ‘Marta of the Lowlands’
Potser la distinció més reveladora és que, mentre a Catalunya Terra baixa acabaria convertint-se sobretot en la història de Manelic, als Estats Units i al Canadà es transformà en la història de Marta, fins al punt que l’obra fou coneguda arreu amb el títol Marta of the Lowlands. Aquest desplaçament del centre dramàtic, de l’heroi masculí cap a la protagonista femenina, revela fins a quin punt les actrius i el públic nord-americans van fer seva l’obra de Guimerà i la van reinterpretar des de les inquietuds i les aspiracions del seu temps.
Aquesta potser és la lliçó més inesperada d’aquesta aventura americana. Les obres de Guimerà no només van travessar un oceà; van canviar de llengua, de públic, de context i fins i tot de significat. Set dones van reinventar les seves heroïnes i van donar a Àngel Guimerà la seva altra vida americana.
Presentació del llibre a la Beckett
L’autora, estudiosa i traductora del teatre català Sharon G. Feldman, serà a Barcelona per presentar el llibre, publicat per L’Avenç. L’acte tindrà lloc el divendres 23 d’octubre, a les 18 h, a la Sala Beckett, i comptarà amb la participació d’Enric Gallén, prologuista del llibre, i el dramaturg Sergi Belbel.
Durant la presentació es projectarà de rerefons la pel·lícula Maria Rosa (1916) de Cecil B. DeMille. Es tractarà d’una còpia de recerca de baixa resolució facilitada pel George Eastman Museum.
